L'imperialisme català
Segons sembla, el parlament aragonès té intenció d'aprovar en breu una llei sobre les llengües d'Aragó, després d'haver tingut la qüestió a l'aigüera la tira d'anys. I tal com em suposava, tot i que es reconeixerà el català de la Franja de Ponent, aquesta llengua no tindrà reconeixement oficial. Ni tampoc la tindrà la flabla (l'aragonès).
Com a nota positiva està el fet que es reconeixen aquestes llengües i que en certa manera es protegiran, ja que es podran estudiar a les escoles. Però com a nota negativa tenim el fet que no seran oficials. És a dir, seran llengües de segona, sense cap possibilitat real de competir amb el castellà hegemònic.
No sé per què, però és la història de sempre. Encara em fa més por que una pedregada com ens deixarà el Tribunal Constitucional el nou Estatut, ja de per si prou descafeïnat. A veure què passa amb la qüestió de la llengua.
Per postres, llegeixo en premsa que una colla d'il·luminats -no se m'acut millor qualificatiu- han decidit muntar una mena de convenció anticatalana en contra del reconeixement del català per part del parlament aragonès. Segons ells -i se m'escaparia el riure si no fos perquè la cosa és seriosa- el català de la Franja no és català, sinó una llengua derivada d'un antic romanç navarrès-pirinenc.
Això em recorda al munt de bajanades que s'han dit sobre l'origen del valencià: que si no tenia res a veure amb el català, que si provenia del mossàrab, que si cols, que si naps. I aquesta gent va de seriosos i representen a associacions culturals. Mare meva, quina cultura!
El millor és que volen defensar el país del temible i paorós imperialisme català i per això s'han reunit entitats dels -segons ells- inexistents Països Catalans: de ses Illes, de València, de l'Aragó. Fins i tot ha vingut gent de Lleó. Suposo que allà negaran l'existència del bable, és clar, i diran que això són invents dels nacionalistes.
En fi, m'encanta el respecte amb què tracten les llengües minoritàries a Espanya. Però és clar, ja se sap, el castellà es troba amenaçat i cal defensar-lo a capa i espasa, no sigui que un dia d'aquests vulguem conquerir sud-amèrica i es trobin a Evo Morales o a Hugo Chaves parlant la llengua d'Ausiàs Marc. Per favor, quin malson!!!