29 d’agost 2013

L’ètica de la pedra



Fa temps em vaig assabentar que a Músser, el propietari d’uns terrenys d’allà havia omplert la seva parcel·la d’escultures gravades directament sobre les pedres, concretament sobre els blocs granítics que hi havia pel terreny. La veritat és que quan vaig veure algunes fotografies em va impressionar.

Posteriorment, els consells comarcals de la Cerdaya i de l’Alt Urgell (perquè el terreny es troba en la zona limítrofe entre les dues comarques) havien decidit de demanar la protecció de la zona.

Tinc entès que el propietari té la intenció de cobrar una certa quantitat per permetre visitar la seva obra d’art sobre el terreny i s’ha editat un llibre on es pot veure part de l’obra d’aquest escultor.

Fins aquí tot més o menys correcte. Però hom es planteja quin dret té una persona de modificar unilateralment un paisatge que s’ha anat conformant durant milenis (o milions d’anys) de manera irreversible per molt seus que siguin els terrenys.

Una cosa és fer un parc escultòric a l’aire lliure i una altra és modificar irreversiblement els elements d’un paisatge, per molt que es vulgui disfressar d’obra d’art. No ho sé, potser exagero, però jo trobo que hi ha alguna cosa que grinyola en tot aquest assumpte.

20 d’agost 2013

Foc olímpic



Ara que es torna a parlar d’uns hipotètics jocs olímpics d’hivern Barcelona-Pirineu, ja va essent hora que se’ns expliquin clarament dues coses:

-          Com afectarà això a la Cerdanya negativament (medi ambient, sobre tot).
-          Quin profit en traurem que no sigui cosa d’omplir els calaixos només durant dues setmanes.

Ho dic perquè les presses solen ser males companyes de qualsevol projecte i no m’agradaria que ens haguéssim de penedir de no haver-nos informat adequadament dels pros i dels contres d’aquests jocs d’hivern.

Molta gent no entén perquè no salto d’alegria davant de la perspectiva d’acollir uns jocs d’hivern a la nostra comarca. És cert que un esdeveniment d’aquesta categoria donaria molta visibilitat a la Cerdanya a nivell mundial, però també és cert que desconfio, i molt, d’una planificació d’aquest event feta des de Barcelona, tenint en compte poquet la nostra opinió.

A fi de comptes, el que es vol “glorificar” és la marca Barcelona-Catalunya, no la marca Cerdanya, ni tant sols la marca Pirineu. Algunes proves es faran aquí pel simple fet que no seria viable fer-les a la Ciutat Comtal, no perquè ara de cop i volta ens estimin moltíssim.

Només cal recordar que la darrera gran infraestructura que es va planificar des de Barcelona en relació amb la Cerdanya va ser l’intent, fallit, per sort, de robar l’aigua del Segre i transportar-la a la conca del Llobregat. Així que permeteu que, com a mínim, sigui força cautelós.

També cal dir que aquest tipus d’esdeveniments, a la llarga només beneficien el territori quan les inversions estructurals es fan de manera pactada amb aquest i intel·ligentment, com va passar amb la subseu olímpica de la Seu d’Urgell, model que bé faríem de tenir en compte, amb tots els ets i uts possibles.

No veig el territori cerdà per la tasca. Només veig la típica cobdícia d’uns quants que tenen negocis que viuen del turisme en omplir-se les butxaques durant uns quants dies. Però si hem de malvendre el territori i perdre encara més paisatge, més biodiversitat i més tranquil·litat per uns quants euros per afavorir unes quantes persones, em penso que faríem bé d’aturar-nos i demanar explicacions.

Bé sé que la meva opinió és minoritària, que la gent es deixa portar fàcilment per qüestions emocionals i que molts encara tenen a la retina gravat l’èxit que varen suposar els jocs olímpics de Barcelona –que per cert, en alguns aspectes encara estem pagant.

Alguns veuen això com una oportunitat per revifar l’economia, però, no ens enganyem, d’on penseu que sortiran els diners? De les arques públiques, que es troben buides i que, en cas de tenir diners millor seria que es dediquessin a educació, sanitat i benestar social, o del sector privat?

I si surten del sector privat, que us penseu que invertiran perquè sí, que ens faran cap regal? No us ho penseu pas. El més possible és que se segueixi el model del túnel del Cadí: paguem una picossada ara i després ja anirem munyint la vaca durant dècades, encara que la infraestructura estigui més que amortitzada vàries vegades.

Si aquest és el futur que voleu per la comarca, endavant, deixeu-vos enlluernar per projectes de donar-nos copets a l’esquena. Però jo seria més prudent i demanaria els detalls. Ja se sap que el dimoni està en els detalls i no fos que acabéssim tots ballant en un akelarre.