31 de març 2008

Felicitacions!

Avui no parlaré de cap tema polèmic. Vull aprofitar l’espai que m’ofereix internet per celebrar la victòria del Club Gel Puigcerdà. Tercera Lliga consecutiva i segona Copa del Rei consecutiva. Una temporada curulla d’exits on s’ha guanyat absolutament tot i no s’ha perdut cap partit. Em penso que serà molt difícil de superar.

Crec que tenim un molt bon equip, com els èxits exportius demostren, amb un magnífic planter de jugadors i uns bons fitxatges, així com un entrenador molt bo a qui es deu bona part dels resultats obtinguts.

Vull saludar també tota aquella gent que es troba al darrere i que generalment no surt a la fotografia i que han fet possible com qualsevol altre tot aquest seguit d’èxits: la Junta directiva, els col·laboradors i els espònsors, molt especialment la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Puigcerdà.

I poca cosa més a dir. Només que tant de bo l’any vinent sigui tan magnífic com aquest!

27 de març 2008

Tanta insistència

Em comença a mosquejar una mica tanta insistència en projectes relacionats amb la nova zona de creixement de la Vila al pla de Rigolisa. Un estany, zona de lleure, canons de neu, un passeig resseguint la sèquia, etc. No és que em semblin malament per separat aquests projectes però, mirem-nos-els una mica més de prop.

En primer lloc, en plena polèmica pel transvassament d’aigua del Segre, nosaltres decidim que cal posar canons de neu artificial –que consumeixen aigua, ni que sigui temporalment- en una zona teòricament de dipòsit d’aigua. No passa res, però TV3 ja es va encarregar l’altre dia de donar la notícia de manera capciosa i no vam quedar gaire ben parats.

En segon lloc, canons de neu a 1200 metres? Amb un canvi climàtic incipient? Quants dies a l’any es podrà fabricar aquesta neu? I quants dies durarà? Algú ha tingut en compte el fort soroll que fan els canons de neu, que estaran situats a prop d’un àrea hospitalària i residencial? A més a més, canons de neu per un perímetre tan curt? No es marejaran els esportistes de tant donar voltes a l’estany?

A ningú no se li escapa que aquesta àrea de lleure està connectada en certa manera amb l’àrea esportiva del Poliesportiu i amb la recent residència esportiva. Alguns dels impulsors d’aquestes idees són els mateixos que han impulsat la residència esportiva o amb els que dirigeixen el Poliesportiu. Em pregunto si no n’estem fent un gra massa invertint tants diners públics en projectes de viabilitat dubtosa quan les arques municipals es troben força buides, segons no paren de repetir els mateixos responsables municipals.

Sembla que l’Ajuntament ha decidit encarregar un projecte per estalviar i optimitzar recursos, ja que els números no quadren. Em sembla molt bé. És el que caldria fer sempre amb els diners públics. Un suggeriment: no feu i desfeu les obres tantes vegades i ens estalviarem un munt de calés.

Per exemple, els guàrdies tombats del carrer Querol. Primer els posen. Després els treuen perquè sembla que anaven en contra de no sé quina normativa. Ara els tornen a posar, ves a saber per quin esotèric motiu. I així successivament. Potser es tracta d’un cas aïllat, però a efectes d’imatge, sobta.

En canvi, continuem sense acabar el Museu cerdà, així com altres infraestructures culturals i cíviques que una capital comarcal –i suposadament de futura vegueria- necessita. Potser que equilibrem una mica les coses i no invertim només en un determinat sector o correrem el risc d’acabar exhaurint les arques municipals en projectes que després no tindran viabilitat.

26 de març 2008

Doble llenguatge

Ara els polítics del tripartit i la seva força mediàtica acusen el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, el Sr. Joan Pous d’exagerat per dir-los que actuen com els estalinistes amb el tema del transvassament d’aigua del Segre. I jo em pregunto, és per ventura mentida?

Un dels trets típics de les dictadures, tot i que no només d’aquestes, és l’ús del doble llenguatge. Dir-ne de les realitats amb un altre nom més inofensiu per tal de suavitzar les mesures que es volen prendre.

Per exemple, en diem “captació puntual provisional d’aigua” en comptes de dir-ne “transvassament”, que és allò que realment és. Però és clar, després d’haver-se passat anys i panys dient que estaven en contra dels transvassaments i a favor d’una nova cultura de l’aigua, ara no poden admetre que quan manen fan com tothom.

Pel que sembla, per “nova cultura de l’aigua” s’ha d’entendre realment “el de sempre”. O sigui, posem un pedaç d’aquí, traiem un pedaç d’allà i tothom fotut. No hi haurà transvassament d’aigua de l’Ebre. I el Segre què és, sinó l’afluent principal de l’Ebre?

Ja està clar per què han fet amb tantes presses la “galeria de serveis” del túnel del Cadí, que en realitat s’hauria de dir “forat per on ens fotran l’aigua”. Però, eps, tranquils, que això depèn de la Confederación Hidrográfica del Ebro i ho han d’aprovar les Corts. Allà, segur que l’ínclit grup del PSC defensarà els nostres interessos, com no han parat de prometre durant tota la campanya…

Tenint en compte que el graner de vots del PSC és l’àrea metropolitana de Barcelona, em faig una lleugera idea del sentit del seu vot al Congrès (això suposant que tinguin la més mínima autonomia, cosa que dubto). Vaja, que si hem de dependre d’aquests, ja hem begut oli, mai millor dit.

Afortunadament, la culpa no és de la manca de previsió, de la negativa de portar aigua del Roina, ni res de res. La culpa és de “l’extrema sequera”. El que el règim franquista feia anar tan bé dient-ne “la pertinaz sequía”.

Novament, el Pirineu haurà de treure les castanyes del foc a la Catalunya industrial i metropolitana. Fa un segle, l’aigua de les centrals hidroelèctriques va servir per alimentar la indústria catalana, deixant poc més que unes engrunes de riquesa al Pirineu. Ara, un altre tant del mateix.

Sort que la Conselleria de Medi Ambient la porta un partit “verd”, “ecologista” i “sostenible”. No em vull imaginar què en farien amb l’aigua del Segre si ho portés un partit “irresponsable”, “insostenible” i “rapinyaire”. Clar que, veieu gaire diferències vosaltres?

25 de març 2008

Aigua a dojo

Permeteu-me que faci una entrada irònica, avui…

És clar, ara entenc perquè ens volen l’aigua del Segre. Des de les conselleries de Barcelona es pensen que som un país ric en aigua i que ens sobra per totes bandes. Que per què ho pensen? Fem memòria…

No parem de posar canons de neu artificial a les pistes d’esquí alpí i ara, a sobre, en volem posar a les d’esquí nòrdic. Fins i tot a Puigcerdà en volem posar, lloc on, per cert, farem un segon estany.

A més a més, vinga a fer camps de golf. Sembla que ens hem tornat bojos. Quan un projecte cau, apa nois, a cercar un altre municipi on no hi hagi tants problemes per urbanitzar, perdó, vull dir, per fer camps de golf. Bé que s’han de regar els camps de golf, oi? Doncs si es poden regar, és que sobra aigua!

I ja se sap que a la muntanya plou i neva i per tant el Segre deu tenir un cabal, com a mínim, similar a l’Amazones, així que segur que a aquests pagesots de pa sucat amb oli no els hi farà res que els robem, vull dir, que els transvassem uns quants litres, oi? I si els importa, que es fotin, que total voten a CiU i són quatre gats i a més són uns torradaixonsis perquè no paren de demanar subvencions.

Ai, el camp, aquell lloc tan maco on tenim la caseta per anar a esquiar els caps de setmana i on els pollastres es passegen crus! Això sí, pollastres ecològics i sostenibles!

En fi, ja paro, perquè em temo que les diria de molt grosses.

22 de març 2008

Que mos foten l’aigua!

Fa uns dies, en uns camps propers al riu Segre, al municipi de Prats i Sansor, van aparèixer unes misterioses estaques que semblaven indicar algun tipus d’obra. La sorpresa va ser majúscula, ja que ni l’Ajuntament ni els propietaris dels terrenys havien rebut notificació de cap tipus d’actuació sobre aquests terrenys.

La notícia va saltar ràpidament a la premsa i es va difondre la idea que es tractava d’un transvassament encobert d’aigua del Segre cap al Llobregat, via túnel del Cadí. Després que la Conselleria de Medi Ambient i el portaveu de la Generalitat diguessin que no tenien ni idea de què anava la cosa va resultar que, en efecte, tot provenia d’una iniciativa d’aquesta administració, fent certa aquella dita que resa: “No et creguis res atribuïble a l’administració fins que no ho desmenteixin oficialment”.

Sembla ser que la sequera extrema que afecta a les conques hidrogràfiques interiors (llegiu àrea metropolitana de Barcelona) s’ha de resoldre en cas necessari robant-nos l’aigua del Segre. Sí, robant-nos-la, perquè ningú no ens ha demanat pas permís. Si l’aigua és de tots –cosa discutible-, també és nostra i alguna cosa hauríem de poder dir, oi?

A més hem d’afegir l’agreujant que s’ha actuat amb nocturnitat, secretisme i traïdoria (negant els fets i fent-se l’orni). S’ha passat del “no transvassarem” a “només transvassarem en cas de necessitat” (llegir: farem el que ens sortirà dels pebrots).

A veure que ens aclarim. Primer ens ve el senyor Conseller Nadal dient que hauríem de tornar a pagar el peatge del túnel del Cadí i, per postres, faran servir el túnel de serveis del túnel (començo a sospitar que la seva funció real era la de fotre’ns l’aigua) per treure l’aigua del Pirineu i endur-se-la a Barcelona. Molt bé, senyor Nadal, molt bé. Déu el tingui on vulgui menys al rebost de casa meva! Crec que a aquest senyor se l’hauria de declarar persona non grata a tota la comarca.

Si el Segre fos excedentari d’aigua, entendria que es fes un transvassament puntual per solucionar una mancança greu en un altre indret del país. Em sembla molt bé això de la solidaritat. Ja sabeu què vull dir: que els trens de rodalies de Barcelona no funcionen i tothom es posa les mans al cap, mentre que la línia de Puigcerdà fot pena i a ningú no li importa un bé negre amb potes rosses.

Però és que el Segre baixa sec. Entre l’aigua del Querol que ens van fotre els francesos via transvassament Lanós-Aude, la que ens van fotre via Llívia-Ro i l’aigua per regar els jardinets i omplir les piscines de les segones residències (majoritàriament de l’àrea metropolitana de Barcelona), el Segre baixa sec i eixut. I el medi ambient que es foti! La gent que es foti! Els pagesos que es fotin! L’important és poder regar els camps de golf de Barcelona, tu, que això sí que és important.

Em pregunto perquè no s’estan sentint veus a Lleida o a altres indrets de la ribera del Segre per aquest transvassament. A fi de comptes, també els arribarà a ells menys aigua. Ah, sí, és clar, a Lleida governa el mateix partit que a la Generalitat. De vegades m’oblido de la política de partits.

Resulta que els polítics es passen tota una legislatura dient que això de fer transvassaments és una cosa antiquada i antiecològica, que si una nova cultura de l’aigua i que res de treure una gota de l’Ebre o de portar aigua del Roine. Millor els fotem la poca aigua que tenen als pagesos del Pirineu que, total, com són quatre vots ja no ens vindrà pas d’aquí. I de pas, a veure si pleguen i deixen d’empipar-nos demanant subvencions.

En fi, almenys m’alegro d’una cosa: sembla que els polítics cerdans s’estan posicionant tots en contra. Dubto que vagin a una, perquè cadascú escombra cap a casa seva, però almenys no passen del tema.

19 de març 2008

Canons de neu urbans

He llegit en premsa darrerament que hi ha un projecte per instal·lar canons de neu artificial a l’estany que s’està fent a Rigolisa, per tal que la gent pugui practicar esquí de fons.

La veritat és que la mesura em va sobtar una mica, però la trobo força original. A fi de comptes, prefereixo que instal·lin canons de neu a Puigcerdà que no enmig de la muntanya, amb el conseqüent cost de pujar línies elèctriques i d’alterar més encara la muntanya.

No és gaire freqüent al Pirineu una iniciativa com aquesta, així que si reix, podria ser un element distintiu per al turisme local. A part que serviria per a potenciar turísticament una nova zona de la Vila que, per la seva llunyania del centre, correria el risc de quedar ràpidament desatesa. D’aquesta manera, potser se’n cuidaran molt més d’ella.

Pel que fa a consideracions ecològiques, l’única cosa a criticar és l’elevat cost energètic dels canons, perquè l’aigua retornarà de manera natural a l’estany quan es desfaci la neu. A més, en ser una zona semiurbana, no hi haurà alteracions greus del medi ambient. Ans al contrari.

Caldrà veure el projecte, però, com a mínim, ho trobo una idea força original. Si es fa amb una mica de bon gust, la nova àrea lúdica de Rigolisa por acabar essent un pol d’atracció turística força interessant.

En tot cas, molt millor instal·lar canons de neu a Rigolisa que no fer una pista d’esquí a la muntanya de Saltèguet. Tenint en compte que cada vegada neva menys i ho fa d’una manera força irregular, això podria representar una inversió ruïnosa per al municipi. A més a més, d’estacions d’esquí ja en tenim moltes, mentre que un parc de neu urbà és una cosa molt més innovadora.

17 de març 2008

Bolvir compra el Castellot

L’Ajuntament de Bolvir ha comprat el jaciment iberoromà del Castellot, a la Corona de Bolvir. Finalment, les restes arqueològiques estaran en bones mans i no hi haurà risc que el terreny s’urbanitzi misteriosament (tot i que estava teòricament protegit), que coses més rares hem vist.

Suposo que la idea és restaurar el poblat iberoromà i fer-lo visitable o bé muntar algun museu o punt d’informació sobre el jaciment. Val a dir que és bona cosa que alguns municipis cerdans comencin a valorar en la seva justa mesura el seu patrimoni, ja que el turisme no només vol neu i amb això del canvi climàtic, pinten bastos.

No vull ni imaginar-me què hauria passat amb aquest jaciment si hagués estat en algun altre municipi. De fet, tampoc cal anar gaire lluny: al mateix Bolvir, no es va moure un dit per ell fins al canvi d’alcaldia.

Molta gent no entén que, a part del valor intrínsec que tenen les restes patrimonials arqueològiques, si es tracten adequadament, poden representar una font d’ingressos per a tota la comarca. Per desgràcia, la política general encara és la de “fot ciment aquí abans que no ho descobreixin, no sigui que ens parin les obres/no puguem vendre els terrenys”.

Així s’han perdut restes ibèriques, romanes, etc, pertot arreu, sense que ningú no s’hagi lamentat gairebé en absolut. Clar que, “ojos que no ven…”. Mai no sabrem què rau sota el ciment de moltes cases o sota l’asfalt de molts carrers.

Amb això no vull dir que qualsevol cosa antiga s’hagi de conservar. Crec que fóra bona idea que els municipis, o la comarca en general, tinguessin una comissió consultiva formada per persones amb interessos diversos (història, art, arqueologia, medi natural, etc) que avaluessin la necessitat o no de conservar unes determinades restes.

Però suposo que és una mesura massa “avançada” per moltes autoritats locals, molt més interessades en fer calerons autoritzant tot tipus d’obres. Com que el finançament dels municipis està tan mal ressolt, no queda més remei que viure de les molles de pa que ens llença la indústria de la construcció. Però això també té un cost, millor que no s’oblidi.

14 de març 2008

Al seu horari habitual de les tres de la matinada

En un gag del magnífic grup humorístic argentí Les Luthiers, aquests parodiaven l’anunci d’un programa cultural que s’emetia “en su horario habitual a las tres de la mañana”. Ja se sap que la cultura no ven gaire.

Ara, l’Ajuntament de Puigcerdà ens regala el que en principi semblava una molt bona iniciativa: un servei on els ciutadans ens podrem adreçar per denunciar el mal estat d’infraestructures, bretolades contra el mobiliari urbà, etc.

Però quina va ser la meva sorpresa quan vaig assabentar-me que l’horari d’aquest servei seria, inicialment, de vuit a deu del matí. Home! D’acord que no són les tres de la matinada, però tampoc em sembla una franja horària excessivament adient.

Què hem de fer? Trucar l’Ajuntament mentre esmorzem? Posar el despertador una estona abans per poder fer la denúncia. No ho sé, ho trobo una mica estrany. Sembla com si s’hagués volgut tirar endavant una bona mesura però no s’haguessin volgut o pogut habilitar els mitjans adequats.

La veritat és que no ho acabo d’entendre, perquè aquest servei és bo per al ciutadà i bo per l’Ajuntament, que així pot saber de primera mà què s’ha fet malbé al municipi i posar les mesures adients.

Suposo que passarà com amb tantes d’altres mesures, com la de multar els propietaris de gossos que embruten el carrer o els que llencen als contenidors de biomassa tot tipus de porqueries no orgàniques. Potser quedarà en un no-res. A veure com camina.

13 de març 2008

Arbres que al cel siau

Darrerament hi ha hagut tot un seguit de notícies a Puigcerdà relacionades amb els arbres. La gran majoria, negatives. Sembla que els arbres molesten a Puigcerdà.

Fa poc criticava el fet que convertissin en biomassa els arbres de Nadal que havia regalat l’Ajuntament als veïns de la Vila i que havien estat portats del bosc de Saltèguet. Em sembla bé això de la biomassa, però em dol que la fi d’un arbre sigui aquesta i que això es promogui des d’una instància pública pagada amb els nostres diners.

Però no cal anar a Saltèguet. A la mateixa Vila hem viscut atacs més que notables als arbres. Comencem pels arbres de la plaça dels Herois que es troben coberts per terrasses i que suposo que acabaran morint-se per falta d’aigua. Encara sort que el subsòl puigcerdanès es nodreix de la capa freàtica de l’estany, que si no…

S’han tallat arbres a la baixada de Bourg-madame, a l’avinguda Doctor Piguillem, al passeig de Rigolisa, a l’avinguda Schierbeck… per no parlar dels castanys morts del passeig 10 d’abril, que actualment han estat reivindicats per l’oposició municipal. A bones hores! Algú pensa replantar-los? O desapareixeran com van desaparèixer del projecte inicial els que anaven a la plaça (duríssima) del Call?

Fa poc, em vaig assabentar que hi havia hagut protestes des de l’Ajuntament perquè algú havia lligat una pancarta anunciadora d’un partit d’hoquei a un arbre al davant de l’IES Pere Borrell. La van fer treure. Pobre arbre! Curiosament, ningú no ha dit res de la pancarta electoral socialista que encara està lligada a l’arbre. Sembla que la senyora Chacón té certes preferències botàniques.

I ara volen que un munt de nens cerdans facin una gran plantada d’arbres al nou estany de Rigolisa. Val, la idea em sembla fantàstica. Aquests arbres estanprou lluny de la civilització com per que no molestin ningú i tinguin alguna possibilitat de sobreviure.

Però jo encara recordo els que vaig plantar de petit al passeig de la Sèquia. Poc després els van arrencar per fer-hi passar la carretera. No em puc estar de pensar si aquests arbres correran un destí similar. Espero que no.

12 de març 2008

Escombraries electorals

Ja han passat les eleccions generals i novament hem pogut veure com el paisatge urbà puigcerdanès s’alletjava de mala manera amb unes enormes fustes on s’enganxaven els cartells electorals.

Les fuestes ja de per si són lletges com un pecat, però si afegim que estan mig trencades, brutes, que tenen restes d’anteriors convocatòries electorals i que tot sovint acaben pel terra, trepitjades impunement, em penso que no hi ha gaire respecte per la democràcia al nostre poble.

L’altre dia mateix, la fusta del costat del cinema Avinguda estava pel terra, glaçada i mig coberta de neu. Allà es va quedar. Ningú no es va molestar de posar-la al seu lloc. I així fins les properes eleccions.

Quan posen les pancartes tens dubtes seriosos si en Carod-Rovira es presenta com a Alcalde de Puigcerdà, si l’Anna Pallé va d’eurodiputada o en Joan Planella es presenta com a senador, perquè com que ningú no es molesta gaire a treure els antics cartells, pots trobar-te qualsevol cosa.

Així, tenim la estranya paradoxa que es prohibeix de fixar cartells a les parets perquè embruten el paisatge idílic puigcerdanès i resten oblidades per sempre més i en canvi hem de suportar unes fustes electorals que semblen detritus electorals.

Ai no! Que això dels cartells a les parets només era una excusa per posar telepantalles de pagament en llocs estratègics, m’oblidava, quin cap el meu!

En fi, a veure si les properes eleccions algú es molesta de canviar les fustes o, com a mínim, a fregar-les ben fregades amb un bon desinfectant.