31 de maig 2011

Eleccions 2.0

Les passades eleccions municipals han estat les primeres amb omnipresència de les xarxes socials: blocs, Twitter, Facebook... Tant les forces polítiques com els simpatitzants (o els detractors) dels diversos partits que concorrien a les eleccions han llançat les xarxes al remogut oceà d'internet a veure què en pescaven.

Un dels fenòmens més divertits -tot i que de vegades un pèl empipadors- és el dels trolls. Un troll, a internet, és una persona que generalment s'empara en l'anonimat per desqualificar als adversaris -que tracta d'enemics- mostrant conductes i llenguatges grollers i maleducats.

Hem pogut veure això almenys en dos casos: el bloc d'INVICTA PUIGCERDÀ i el troll del facebook autoanomenat Manel Palau. En aquest segon cas, val a dir que hi ha diversos Manel Palau a Puigcerdà reals que res no tenen a veure amb aquest troll que tant a denostat als convergents (perdedors, com ell els anomenava) i que em temo que ha fet perdre uns quants vots a Endavant Cerdanya per l'ús del seu llenguatge groller i fora de lloc.

L'anonimat a internet té els seus avantatges, però també té els seus inconvenients. El principal és que afavoreix el sorgiment dels trolls i de les seves conductes intolerables. Però d'altra banda, també pot afavorir que gent que mai no s'atreviria a dir segons què en públic, faciliti certes informacions des del paraigües protector de l'anonimat. Ja se sap que és molt maco donar la cara, però que te la poden trencar.

Particularment jo sempre he estat partidari de donar la cara, malgrat l'inconvenient que això comporta: pots perdre amics i guanyar-te enemics, però m'agrada parlar clar i català i no tinc cap interès d'amagar-me sota les faldilles de ningú. El resultat és que m'he convertit en persona non grata a l'Ajuntament de Puigcerdà.

Els actuals exgestors municipals no van entendre que jo no tenia res personal en contra d'ells. Però algunes persones fan seu allò de "qui no est mecum, est contra me" (qui no està amb mi, està en contra de mi). Res més lluny de la meva intenció. Però automàticament se'm va voler desqualificar dient que jo era un convergent (perdedor, per descomptat, com si perdre fos cap crim) furibund que no acceptava el resultat de les eleccions.

Hi ha gent que no accepta la crítica i gent que no sap fer crítica. Ja ho hem vist en el comportament d'alguns trolls. Alguns es limitaven a carregar contra qualsevol cosa que es mogués en camp contrari. Altres, es treien una gran quantitat de xifres i d'acusacions d'allò més escandaloses en contra de l'adversari (enemic).

En fi, a mi aquestes coses no m'agraden gens. M'agrada poder dir allò què penso, tant si és a favor com si és en contra. Per desgràcia, crec que la passada administració municipal no l'ha encertada gaire i he pogut dir poques coses favorables. Però això, naturalment, no és culpa meva. Esperem que la nova administració ho faci millor que la que surt. Prefereixo ser positiu que negatiu, a poc que m'ho facilitin.

30 de maig 2011

Eleccions locals a la Cerdanya

He deixat passar un periode de temps prudencial abans de fer una valoració sobre els resultats de les darreres eleccions municipals. La veritat és que he de dir que no m'esperava un resultat tan contundent a Puigcerdà. No negaré que tenia la convicció que guanyaria la llista de CiU encapçalada per l'Albert Piñeira, fins i tot em pensava que podia assolir la majoria absoluta, però no amb la contundència que hem pogut veure.

És aquesta majoria tan aplastant una bona notícia? Bé, en tot cas és la voluntat del poble. Com comentava un membre de la llista de CiU, quan hi ha una majoria tan ampla sol voler dir que han concorregut diversos factors.

En la meva opinió han confluït les ganes de fer fora l'actual equip de govern amb el cansament de tants anys de governs del mateix color i amb la il•lusió que pogués suscitar la llista de l'Albert Piñeira. Crec que tot ha influït. Si no, difícilment s'explica un resultat tan aclaparador.

Però com resa la dita: "un gran poder implica una gran responsabilitat", així que espero que el nou equip entrant de CiU a part de la il•lusió -que els hi pressuposo- sàpiguen administrar bé aquesta majoria absoluta, superior fins i tot a la que fa unes legislatures va assolir en Joan Carretero.

Pensem que amb 10 regidors es disposa de majoria qualificada de dos terços. Si volguessin, podrien fins i tot canviar-li el nom al municipi. De tota manera, si en Carretero no ho va fer, subto que l'Albert ho faci...

S'obre ara un periode de quatre anys que suposo difícils, on caldrà sanejar les arques municipals, fer una política de contenció, recuperar antigues complicitats amb persones i entitats de la Vila i fer servir tant el seny com la imaginació, per arribar amb idees allà on no es pugui arribar amb calés.

Pel que fa a la resta de la comarca, el Consell Comarcal de la Cerdanya torna a estar dominat per CiU, que ostentarà la majoria absoluta que va perdre la legislatura passada. L'intent de "Endavant Cerdanya" per conquerir el Consell no ha reeixit. Veurem què farà un nou president en aquest òrgan de poder una mica atrotinat.

A Llívia, CiU tindrà majoria absoluta, igual que a Ger. En canvi, a Bellver, és la llista d'Endavant Cerdanya la que tindrà una majoria incontestable, a l'igual que a Bolvir. Veurem què passa a Alp i a Fontanals, on caldran pactes.

En tot cas, cap terratrèmol a la comarca com el que hi ha hagut a Puigcerdà. Veurem com els nous gestors municipals administren els vots que els electors els hem deixat durant els propers quatre anys.

19 de maig 2011

Novament, les urnes

Diumenge tenim eleccions municipals al nostre país. Per tant, únicament diré el que dic sempre en aquets casos: aneu a votar. A qui més us agradi o contra qui més us desagradi, és igual, però voteu. La democràcia surt reforçada cada vot que introduïm en una urna. I si després us voleu queixar, com a mínim, hauríeu d'haver votat si no voleu ser contradictoris amb vosaltres mateixos.

Han passat moltes coses aquests quatre anys a la Cerdanya. Algunes de bones i altres de dolentes. La pitjor, sense cap mena de dubte, la terrible crisi econòmica que patim. Amb un atur juvenil que fa feredat i un ralentiment de l'economia que ha posat en dificultats a moltes empreses (algunes han hagut de plegar veles) i amb moltes persones que no arriben a final de mes.

Aquest és el principal problema que ens assota i aquesta és la principal preocupació que hem d'exigir als polítics que escollim en les properes eleccions municipals. Després ja vindran altres coses més secundàries, però això és fonamental. Per tant, trieu bé la llista i els polítics a qui voteu, perquè això serà per quatre anys sense possibilitat de remoció.

La democràcia espanyola, i la catalana per extensió, ja que està regida per la mateixa llei electoral, no té alguna de les figures de progrés que tenen països més avançats democràticament. No podem organitzar un referèndum per fer fora un càrrec electe mitjançant una altra votació (un impeachment), així que només podem votar cada quatre anys i encara gràcies, perquè les llistes són tancades.

En fi, aprofiteu la jornada de reflexió de dissabte, penseu en vosaltres mateixos, en els vostres fills (si els teniu), en la gent gran, en el vostre país, en el futur que voleu i llavors decidiu el vostre vot. No sigueu impulsius. El vot és una cosa molt més important d'allò que sembla.

Ja sé que molta gent diu que no serveix de res, que res no canvia, que total per un vot, etcètera, però això són excuses de mal pagador. Quan una majoria decideix anar per un lloc, és igual com d'estrambòtic o de normal sigui aquest camí: és per on s'anirà. Aquesta és la grandesa de la democràcia.

09 de maig 2011

Tot ben eixut

Ja s'apropen les eleccions municipals. Es nota perquè han posat els clàssics plafons on penjar els cartells electorals i a poc que et descuidis, et trobes un polític fent un míting enmig de qualsevol carrer o plaça, donant la mà fervorosament, abraçant nens i petonejant iaies. Benaurades municipals!

Com deia un amic meu, es nota perquè t'arrangen el carrer de davant de casa, sí, just aquell que has tingut fet un nyap durant tota la legislatura. O bé surt del no-res una rotonda al barri del pont de Sant Martí, encara que tots els carrers que hi menen estiguin fets una porqueria, plens de sots milenaris.

El millor, però, serà després de les eleccions, quan surti qui surti hauran de passar el platet als vilatans perquè les arques municipals estan més buides que un rebost després d'haver-hi passat una plaga de rates.

Alguns, fins i tot, tenen els sants nassos de dir que això és mentida, però quan els proposes qualsevol cosa, desseguida han d'admetre que no es pot fer res perquè no hi ha calés. Això sí, ens podem permetre el luxe de comprar un edifici a la plaça dels Templers per tirar-lo a terra i ampliar uns quants metres l'esmentada plaça.

Quin sentit té tot això? Doncs que possiblement els que manen ja tenen clar que no repetiran i estan mirant de deixar-ho tot tan eixut com es pugui per acusar després d'incompetència a aquells que hauran de patir les conseqüències d'una gestió de sobreendeutament: o sigui, tots nosaltres.