Responsabilitats negligides

Una de les mesures adoptades per l’Ajuntament de Puigcerdà per lluitar contra possibles rebrots de la covid-19 al municipi ha estat tancar els parcs infantils, tot precintant-los.

 

Resultat? Els nens s’ho salten, ficant-se als espais lliures o anant en grup pel carrer o asseient-se en el primer lloc que troben. És evident que la mesura només afecta als nens molt petits acompanyats de pares que sí que respecten la mesura, perquè pel que fa als nens grans i adolescents, s’ho passen pel forro.

 

Era d’esperar, de totes maneres. Molt em temo que aquesta pandèmia no va amb ells. Almenys, és el que es pensa la majoria o molts d’ells, que vagaregen pels carrers de la Vila, molts cops sense mascareta o amb aquesta abaixada, sense guardar cap distància de seguretat i amb la tranquil·litat que dona la manca d’experiència de la joventut.

 

No sé si criticar-ho. En tot cas, els pares tampoc sembla que estiguin gaire preocupats, perquè els ho permeten. No sé si és un fenomen exclusiu del meu barri o passa per tot el municipi, però suposo que no som tan rars, així que la cosa deu ser força generalitzada.

 

Tampoc és gaire sa que no puguin sortir de casa. De fet, de moment no està prohibit. Només es recomana reduir les interaccions socials i es prohibeix l’accés a parcs i jardins, però mentre faci un cert bon temps, em temo que les noies i nois continuaran sortint i anat allà on els doni la real gana.

 

Encara que volguéssim evitar-ho, seria complicat, oi? Les forces de l’ordre no sé si poden estar tot el sant dia anant-los al darrere i als pares, gairebé mai ni se’ls escolten i encara els fan menys cas.

 

Potser seria hora que algú els expliqués que per molt joves que siguin, no poden fer allò que els roti i que són vectors actius de transmissió d’un virus força malparit que ha matat ja a molta gent. La culpa no és seva, però una certa responsabilitat sí que tenen i potser ja va essent hora que l’assumeixin, com fem tots els altres.