13 d’octubre 2020

Boscos estressats

Arran de la recent polèmica haguda al municipi de Ger, sobre una tala d’arbres a la zona de la Feixa, que podria haver afectat un cantador de gall fer, em plantejo la qüestió de què n’hem de fer amb els boscos cerdans.

 

Si parlem amb alguns actors del territori, aquests voldrien una major activitat econòmica dels boscos. Tales controlades i retornar a uns antics costums d’explotació forestal econòmicament acceptable.

 

El cert és que actualment, desconec les causes de mercat, la fusta del Pirineu té un valor molt baix al mercat. Per tant, aquesta opció sembla descartada. Altrament, si els boscos no es gestionen correctament, i això inclou tales controlades en llocs ecològicament acceptables, hi ha el risc de possibles problemes majors, com plagues o incendis.

 

Com diu l’Amadeu Gallart, només el 2% de l’economia de Cerdanya té a veure amb el sector primari. Us podeu imaginar quin percentatge ínfim correspon a l’explotació forestal. Per tant, què fer-ne dels boscos?

 

A part de gestionar-los correctament, i de netejar-los en la mesura que tingui sentit ecològic i sigui econòmicament factible, s’hauran d’adaptar als usos del 85% de la producció econòmica de la comarca: el turisme i els serveis.

 

Si volem ser respectuosos amb el medi natural, això inclouria restringir l’accés a les zones sensibles dels boscos i obrir-los de manera controlada allà on sigui viable fer-ho.

 

Hi ha moltes possibilitats: senderisme, visites guiades, banys de bosc, la brama del cérvol, collir bolets (amb certes restriccions, perquè em temo que és una de les activitats que més massifica els nostres boscos i que més mal els hi ocasiona), sortides botàniques i zoològiques per veure la flora i la fauna dels nostres boscos, etcètera.

 

La terciarització del bosc cerdà no sé si és recomanable o no, però em penso que la primarització està passada de moda i té un impacte econòmic gairebé nul i ecològicament sensible, en molts casos.

 

Cal cercar alternatives i cal fer-ho ara, abans que la cosa se’ns descontroli. L’arribada de la pandèmia ha incrementat la ja creixent tendència a accedir als nostres boscos per part de molta població forana (i també local) i cal establir un mínim de normes i regulacions a fi de poder conservar la gran riquesa en biodiversitat que encara tenim.

 

Al cap i a la fi, no podem oblidar que malgrat l’afectació que pugui tenir el canvi climàtic, el bosc a Cerdanya ha augmentat molt les darreres dècades, especialment a causa de l’abandonament progressiu de moltes parcel·les de prats i camps de cultiu que es trobaven a la muntanya i que ara ha acabat reocupant el bosc.