31 d’octubre 2006

Castanyes calentes!

Arriba Tots Sants i com mana la tradició, ja tenim la castanyera (o el castanyer) a la plaça Barcelona venent castanyes calentes i altres galindaines pròpies de l’època. Clar que, el que no acabo d’entendre és per què la parada de castanyes s’està ben bé fins al mes de maig.

D’acord que l’hivern a la Cerdanya és fred i llarg (allò que diem que a la Cerdanya només hi ha dues estacions: l’hivern i la de la Renfe), però em penso que no tant com per donar-lo per acabat pel maig.

De fet, això forma part també de la nostra gloriosa tradició d’ocupar la via pública per usos privats, que tan bé exemplifiquen les terrasses dels bars de la Vila. Sí, les terrasses que en teoria són d’estiu però que hàbilment cobertes i amb una estufa, serveixen per tot l’any.

D’aquesta manera, uns quants senyors molt espavilats que tenen bars i restaurants poden ampliar el negoci fent servir via pública per un preu irrisori. Perquè, penseu que paguen els mateixos impostos pels metres quadrats de terrassa que pels metres que tenen de locals? I ara! Però tots em de viure, és clar, ni que sigui uns a costa dels altres.

I on jugaran els nens? I per on passaran els vianants o els cotxets amb les critaures? Que es fotin les criatures, la pela és la pela! Aquesta sembla ser la consigna que es desprén d’aquest meravellós panorama que són les terrasses (cobertes) de Puigcerdà, més pròpies del barraquisme o d’altres èpoques.

Clar que l’ocupació de la via pública és cosa de tots. Si no, només cal donar-li una ràpida ullada a les principals vies del poble, com la baixada de Correus, amb un munt de cotxes aparcats en dues fileres, esperant el senyor o la senyora que han anat a comprar al Bonpreu o bé han anat a recollir quelcom a Correus.

O què em dieu de les obres que sovint ocupen la via pública, moltes de les quals no paguen els corresponents impostos municipals?

És clar que també la podem ocupar d’altra manera. Per això tenim les zones blaves, que han expulsat als afores del poble tots aquells que volen aparcar sense pagar que, pel que sembla, és un terrible crim a Puigcerdà.

I aviat arriba la Fira dels cavalls que, per algun estrany motiu, omple de parades tot el poble. Entenc que antigament hi havia una necessitat de poder comprar moltes coses a un preu raonable i la Fira era una necessitat. Però avui dia, amb la de botigues que tenim, les grans superfícies i la venda per correu i per internet, quina necessitat tenim?

No sé quant en treu Puigcerdà del que paguen els firaires, però realment, m’imagino el que deixen de guanyar els botiguers que han de conviure amb un zoco durant un cap de setmana ben concorregut.

I així successivament. Pero en fi, per això és la via pública, per a ocupar-la, és clar!

Castanyes calentes!!!

30 d’octubre 2006

Piràmides

L’altre dia em van estar explicant amb pèls i senyals com era el nou pavelló – sala de congressos d’Alp i em vaig quedar pasmat. La veritat és que per fora sembla un monument mastodòntic, una mena de piràmide moderna, un d’aquells edificis en els quals s’ha invertit una pasterada i que no serveixen per res.

Però fet i fet, un cop em van explicar què hi ha dins, com es distribueix, per a què serveix (o servirà), com estan distribuïdes les sales i els espais diversos que el composen, tot i el pressupost ciclopi, val a dir que Alp i, per extensió, la Cerdanya disposaran d’un espai de primer ordre per convencions, banquets, organització d’events massius, teatre, certàmens firals,etc.

I dit això, he de dir també que els envejo sanament. Un municipi de poc més de mil habitants que, d’acord, té la Molina i Masella i tot el que representa, però que no és la capital de la comarca on se centra bona part del comerç i dels serveis, ha estat capaç de tirar endavant un projecte que ofereix un espai públic al municipi de primera categoria.

També Bellver està a punt de construir un centre cívic i altres municipis de la Cerdanya estan despertant-se i posant-se al dia en infraestructures. I què fa Puigcerdà mentrestant? Sento a dir-ho, perquè sóc puigcerdanès i estic molt orgullós de la Vila, però Puigcerdà s’ho mira embadalit i no fa res.

No hem estat capaços ni de posar un duro fora dels fons europeus per acabar el Museu cerdà, una infraestructura cultural de primer ordre. Això sí, tot va ser córrer per fer la Residència. Me n’alegro molt que tinguem una residència, però a veure, siguem realistes, no és precisament una “inversió de futur per atreure inversions”.

Ara sembla que els aires bufen cap a un gran hospital transfronterer que, en el millor dels casos, tindrà uns serveis similars a l’actual. Això sí, podrem practicar idiomes (el francès) quan vulguem que ens atenguin.

Mentrestant, si a Puigcerdà es volen fer congressos o altres actes similars o si volem espais polivalents, ens haurem s’anar a Alp que, a fi de comptes, està aquí al costat. I pel que fa al Museu, no cal que patim: aviat tots els pobles de la Cerdanya en tindran un, ni que sigui petitó i ja no caldrà que fem cap a Puigcerdà. Però vés, és igual, total la cultura no dóna vots i a la gent tant se’ls en fum.

Ara, això sí que ho podrem dir: haurem llençat una tupinada de milions de fons europeus per tenir un edifici enorme i preciós buit i ben buit. Sempre podem fer exposicions de pintura o de fotografia, és clar. Per això eren els diners: no per fer un museu que hauria estat l’enveja de tot el Pirineu, sinó com a sala d’exposicions. Novament no puc fer res més que treure’m el barret i pregar que no em caigui el cap a terra.

18 d’octubre 2006

XII Jornades micològiques

Amb aquest post, acabo la sèrie dedicada a parlar dels bolets cerdans i les seves circumstàncies.

Aquest cap de setmana s'han celebrat amb gran èxit de públic i de bolets la XII Trobada Micològica de Tardor de la Cerdanya, al Museu cerdà, amb exposició dels bolets classificats per espècies, xerrada gastronòmica i tast de bolets a càrrec de la Societat Gastronòmica del Pirineu.

L'acte ha estat organitzat pel Museu cerdà i per en Pere Valiente, amb l'assitència del micòleg berguedà Josep Ballarà, així com amb la col·laboració d'altres micòlegs i aficionats als bolets.

Jo vaig aprofitar dissabte pel matí per sortir al bosc a cercar espècies per a l'exposició. Vaig tocar dos hàbitats: un de sòl àcid amb pi negre a Guils de Cerdanya i un altre calcari amb avetosa i pi negre a la Molina.

Per sort, les darreres pluges han salvat la temporada boletaire i vam trobar força espècies. Fins i tot vam trobar uns quants ceps (Boletus edulis) -que van anar a parar a la cassola- sense cercar-los. Vaja, que n'hi havia molts.

El que més em va sorprendre és l'enorme quantitat de gent que hi havia a la muntanya. Per sort, ja no es veuen individus amb rasclets fent malbé tot el sotabosc i els micelis dels bolets, però trobo que el bosc s'ha massificat excessivament i que anar a caçar bolets ja no és -ni de bon tros- el que era fa uns quants anys.

Com a resum, al final de la temporada hem trobat molts ceps i fredolics i poquets rovellons, que aquest any han sortit aviat.

Pel que fa a l'exposició, sempre és molt agradable veure l'enorme interès que susciten aquests actes i com la gent pregunta i diu la seva:

- Ah, doncs a aquests bolets nosaltres al Maresme els diem tal cosa.

- Mira, mira, d'aquests estava la mutanya plena avui!

- Guaita quin cep tan gros!

- Quin bolet més estrany! I això és comestible?

Com a anècdota, també cal dir que enguany ens ha desaparegut alguna espècie de l'exposició -i no eren precisament rovellons. No entenc quina gràcia pot tenir agafar un bolet i endur-se'l, si es fa ràpidament malbé, però en fi, sembla que hi ha gent per tot.

03 d’octubre 2006

Més sobre bolets

Dissabte passat vaig anar a la muntanya a cercar bolets. De fet, no és que anés a collir ceps o rovellons per menjar-me'ls, sinó que anava a recollir espècies per l'exposició de bolets de Berga, a la qual estava convidat amb uns amics.

He de reconèixer que la sortida del matí va ser una experiència quasi mística. Pertot arreu on anava, trobava gent carregada amb cistelletes a la caça del bolet. Pobrissons (els bolets)! Però si no els donen ni temps per créixer!

La muntanya era tot un espectacle de gent i de cotxes amunt i avall. Alguns havien trobat alguna cosa, però la majoria se n'anaven força de buit. És normal, amb tanta gent a repartir els pocs bolets que han sortit, el que m'estranya es que algú en trobés més d'un.

En alguns indrets, com a la vall de l'Ingla, hi van contar prop d'un centenar de vehicles pel capbaix. Se suposa que es troba en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró i que allà no s'hauria d'anar a collir bolets, però és igual, la muntanya és de tothom, oi?

Per sort, als llocs on vaig anar no havia passat cap ramat de cabres de dues potes i els bolets no comestibles estaven intactes. No entenc aquesta mania patètica i absurda que tenen alguns bàrbars de fotre-li patada als bolets no comestibles. Tots els bolets tenen una funció ecològica i no estan allà per satisfer els nostres desitjos culinaris o expedicionaris.

Per la tarda vam anar a Berga, on al passeig tenien muntades unes grans carpes per a la mostra micològica i per al concurs de bolets. És realmente sorprenent l'enorme quantitat de gent que s'hi va passar per l'exposició, tot i que encara no estava oficialment inaugurada.

Ja m'agradaria que a Puigcerdà s'hi passés per les Jornades Micològiques només una tercera part de la gent que vam veure a Berga. Clar que allà hi posen recursos i en fan promoció. Potser que algú en prengui nota.