18 de gener 2021

Governants essencials?

Darrerament veig molts comentaris negatius per les xarxes socials sobre els governants. Que són corruptes, que són incompetents, que ens volen com xaiets, que són uns lladres, que formen part d’una conspiració mundial que ens vol a tots esclavitzats…

 

Bé, el que són és un simple reflex de la societat que els escull. En una dictadura, mira, te’ls has d’empassar. Però en una democràcia, fins i tot en una tan imperfecta com la nostra, els esculls cada quatre anys (com a mínim). A tots els nivells: municipal, català, espanyol, europeu (cada cinc anys).

 

És cert que hi ha algunes administracions, com els consells comarcals o les diputacions provincials que no s’escullen directament i maneguen diners, però també són fruit dels resultats electorals de les eleccions municipals.

 

O sigui, que si els polítics ens semblen tan dolents, per què els votem? Serà que no hi ha per triar i remenar. D’opcions n’hi ha moltes i no és cert que totes siguin iguals, si bé han de respectar la Constitució, l’ordenament jurídic i les directrius d’Europa. Tampoc poden fer el que vulguin, perquè lleis a part, hi ha un mercat que té certs condicionants.

 

Vaja, que no podem començar a gastar i a gastar sense fre ni tampoc posar-nos en pla extremadament garrepa. Tot ha de tenir un cert equilibri. Igualment, les llibertats es poden restringir fins a cert punt o es pot deixar mànega ampla fins a cert punt.

 

En qualsevol cas, no entenc la gent que mai no s’ha presentat a unes eleccions, o ha format part d’un govern d’algun tipus o hi ha col·laborat i que no para de criticar. Si tan malament ho fan els polítics, presenta’t tu i a veure com te’n surts.

 

Tens dues opcions: o t’adscrius al partit on et sentis més a gust i mires de convèncer els teus companys que tu sí que vals la pena a veure si aconsegueixes que et presentin en una llista electoral o si la cosa no et fa el pes, muntes el teu propi partit.

 

És clar, que si estàs tu sol, te n’adonaràs que no podràs fer res. Seràs un zero a l’esquerra. Hauràs de convèncer més gent. I això vol dir pactar, dialogar, negociar i renunciar a coses a fi d’aconseguir un mínim comú d’opcions.

 

Tot això requereix feina i un cert talent, cosa que no tothom té. Per tant, ja dic que tot el meu respecte per aquells que es presenten a unes eleccions, donen la cara, surten escollits i fan el que poden.

 

Tots són corruptes? Ho dubto. I si ho fossin, és que tota la societat seria corrupta. És cert que el poder corromp i que el poder absolut corromp absolutament, però en general, la major part dels governants, especialment en l’àmbit municipal, on tothom es coneix i la gent pot accedir fàcilment als seus governants, aquests fan el que poden.

 

Una altra cosa és si estan qualificats. Però mira, no els hagueres votat. I si cap opció et feia el pes, ho torno a dir, haver-te presentat tu. Si no, no et queixis, perquè tens ni més ni menys que el que et mereixes.

 

Finalment, quan hom governa, generalment no té temps per preocupar-se de dominar i conspirar contra el seu electorat, contra el poble. Prou problemes sol tenir amb el dia a dia, amb barallar-se amb els treballadors municipals, amb els no municipals, de complir totes les lleis, de barallar-se amb la burocràcia de les administracions, amb demanar subvencions, amb tenir reunions amb tothom que t’ho demana, amb intentar acontentar tothom…

 

De debò, us penseu que les reunions dels consells de ministres acaben amb un riure maquiavèl·lic perquè s’han pres mesures per controlar i esclavitzar el poble? Però si la majoria no arriben a gaire cosa intel·lectualment, com per mirar de participar en una conspiració! De debò, no tenen ni temps, ni ganes, ni se’ls acudeix. Generalment, només sol ser incompetència supina.

 

No dic que algun no se n’aprofiti de certes coses, que de tot hi ha, però no ho fa la classe política en general. Posem un exemple: el futbol, l’opi del poble. Molt bé, mira de treure el futbol (o el que sigui) i veuràs la que es munta! De qui és la culpa: dels mitjans que ens atordeixen o de la gent que vol que l’atordeixen.

 

Només cal mirar quins són els programes que mira la gent. Posa en un costat una bona programació equilibrada, amb bons programes de política, cultura, etc. i en un altre cantó al Paquirrín, la Belén Esteban y la Isla de las Tentaciones. Oi que endevines que mirarà la gent? Doncs això.

 

 

 

10 de gener 2021

Ha nevado en la Puerta del Sol

Sí, per si algú encara no se n’ha assabentat perquè estava en hibernació o en el fons d’una cova molt profunda, ha nevat a mitja Espanya. Però sobretot, no ens oblidéssim pas, ha nevat a Madrid.

 

Si s’hagués produït un enorme terratrèmol a Galícia, possiblement ho haurien tret com una notícia marginal, però que nevi a Madrid i se’ls col·lapsi la capital del Reino, és una tragèdia de proporcions còsmiques.

 

Tots hem vist les escenes dantesques de neu acumulada a la Corte y Villa. I és clar, com és tan estrany que nevi a l’hivern a Espanya, puix totes les televisions se n’han fet ressò.

 

A la Cerdanya ens neva cada hivern i de tant en tant ens cau un bon paquet de neu. Però TV3 generalment només treu unes boniques imatges d’estampes blanques de pessebre i indueix la gent a anar a esquiar a les pistes cerdanes (o andorranes) el proper cap de setmana.

 

Aquí la neu no fa estralls. No cal netejar els carrers. Quan es glaça, la gent no cau a terra ben rodó ni es trenca cap os. Tot és alegria i joia! Al·leluia! Ha nevat!

 

Per mi, que a la muntanya nevi tot el que vulgui. Però no em fa gens ni mica de gràcia que nevi massa a la plana. Igual m’he aburgesat amb l’edat i em faig vell.

 

I el que no acabo d’entendre en absolut, llevat per aquesta mena de papanatisme centralista carpetovetònic, és per què hem de seguir-los el joc als de Madrid i donar com una notícia de primera magnitud una simple nevada.

 

En altres temps, la notícia sobre l’estavellament d’un avió a Indonèsia hauria omplert els telenotícies també ad nauseam. Ara ha passat com una nota al marge. Per cert, no he vist cap imatge del nord d’Espanya. Allà no ha nevat? Com a molt han arribat fins a Falset. Suposo que allà se’ls acaba el mapa de l’Espanya radial.

 

 

 

05 de gener 2021

El regne dels virus

Si hi ha una veritat eterna sobre els virus és que aquests no s’estan mai quiets. Degut a la seva “imperfecta” manera de reproduir-se, els virus muten moltíssim, a part que porten aquí des de fa milers de milions d’anys i estan plens de sorpreses.

 

La lluita de la Humanitat contra el virus és una guerra contínua. Potser algun dia la guanyarem, però no serà a curt termini. Com hem pogut veure amb la covid-19 o amb el VIH, les coses són força complicades.

 

Ara han sorgit dues mutacions de la covid-19 que preocupen els científics. D’una banda, la variant anomenada “britànica” que té una taxa de contagi fins a un 70% superior a la d’altres soques fins ara conegudes.

 

D’una altra banda, la variant anomenada “sud-africana” que podria ser parcialment o totalment immune a les vacunes actualment desenvolupades. El pitjor que podria passar és que aquestes dues variants es combinessin, cosa que no és impossible.

 

Hem de pitjar el botó del pànic? No encara. Per sort, la nova generació de vacunes d’ARN missatger permet substituir la lluita contra les soques conegudes de la covid-19 fàcilment per lluitar contra soques noves. Les noves vacunes es podrien desenvolupar molt de pressa, com ja s’ha vist amb la covid-19.

 

En tot cas, s’hauria de reiniciar el procés de vacunació quan tot just acabem d’iniciar-ne un. Serà sempre així? Esperem que no. Potser aconseguim una vacuna eficaç contra la major part de les mutacions senzilles de la covid-19 i puguem estar uns anys en calma, però sí que és cert que la guerra biològica continuarà.

 

La covid-19 i altres malalties infeccioses han vingut per quedar-se. Seria convenient deixar de remenar les selves tropicals i altres indrets on es troben els reservoris animals de virus encara desconeguts i potencialment letals per a nosaltres, abans que sigui massa tard.

 

Si no ho fem, a part de les conseqüències ecològiques immediates, podríem patir un seguit de pandèmies difícils de gestionar. Si amb una ja tenim els problemes que tenim, no em vull imaginar un còctel de pandèmies combinades.

 

Pel natural soc optimista, però també soc realista. Hem de deixar de jugar amb la natura i invertir més recursos en ciència i no només en medicina. Mai se sap d’on pot sortir un nou descobriment, i la inversió en ciència bàsica sol donar molts bons fruits.