31 de gener 2021

Una publicitat impagable

Darrerament, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials (cal diferenciar-los), han sortit notícies sobre polítics, clergues i militars que, tot creient-se imprescindibles, han saltat la cua de la vacunació i s’han posat la bandereta ells mateixos com un acte patriòtic o de caritat humana, segons el cas.

 

Evidentment, els hem escarnits, vilipendiats, insultats i moltes més coses, però si som mínimament intel·ligents, els hauríem de lloar. Sí, tot i que ho dic amb força ironia, hi ha un punt de certesa en les meves paraules.

 

El motiu és molt simple: han fet una publicitat impagable a la causa de la vacunació general. La població espanyola a passat de ser majoritàriament refractària a vacunar-se, a voler vacunar-se sigui com sigui, abans que aquests “individus” saltin la cua.

 

La gent ha pensat: si tots aquests que manen fan el que poden per posar-se la vacuna, és que deu ser cosa bona, efectiva i no deu tenir gaires efectes adversos. Vaja, el que les autoritats sanitàries ja deien, però pocs ens crèiem.

 

Per tant, els haurem de fer un monument a la insolidaritat, però també a la causa de la sanitat, perquè han canviat l’opinió pública a favor de la vacunació. De fet, em pregunto si els mitjans públics no deuen haver-li donat veu per aquest motiu, tot i que no tinc gaire confiança en què les autoritats públiques siguin tan intel·ligents.

 

Sigui com sigui, ens han fet un favor. Abans la gent deia: “Que primer es vacunin els polítics”. Ara diuen: “que es posin a la cua, que jo vull la meva vacuna”. D’alguna cosa haurà servit.