31 de juliol 2018

L’aeròdrom


Darrerament hi ha hagut a la premsa una certa polèmica sobre la possible ampliació dels usos de l’aeròdrom de Das. El cert és que la polèmica realment ha estat més aviat alimentada des de la premsa, més que no pas des del mateix territori.

Un manifest, signat sobretot per personalitats de fora de la comarca que tenen la seva segona residència a la Cerdanya i algun autòcton ha estat el principal instrument de mobilització en contra de l’ampliació de l’aeròdrom.

El cert és que aquest aeròdrom sempre ha estat polèmic. Els vols amb motor són força molestos i a l’estiu són freqüents. Altrament, molts d’aquests projectes d’ampliació d’usos són simplement una maniobra encoberta per fer apartaments i hotels en el mig de la vall, quan es poden fer tranquil·lament al voltant de les actuals poblacions ja existents, sense tant d’impacte ecològic.

A més a més, l’aeròdrom està a tocar d’algunes poblacions, com Sanavastre, diríem que al límit legal i ampliar la seva activitat seria de dubtosa legalitat.

El que m’empipa una mica és que sempre passa igual: han de venir els de fora a recordar-nos el que tenim i que cal preservar el medi ambient perquè des del mateix territori es passa olímpicament de tot. Encara sort en tenim.



27 de juliol 2018

La plaça Barcelona


Després d’una temporadeta de repòs, tornem a l’activitat en aquest blog.

Començaré parlant de la polèmica reforma de la plaça Barcelona, especialment després que un camió decidís que no li agradava com havia quedat i fes la seva particular contribució, que ha estat font de diversos memes a les xarxes socials.

En primer lloc, la meva opinió personalíssima, és que la plaça ha quedat força bé. És evident que era necessària urgentment una reforma. Podem plantejar-li un parell de peròs: la vorera de davant de la Casa Gran és un pèl ampla, segons el meu parer, i la rotonda ha quedat una mica estreta si han de passar camions (en teoria no hi han de passar, però hi ha excepcions) o busos (la parada de busos de moment és allà mateix, a Pons i Gasch).

La vegetació, de moment, sembla un encert, sempre que no creixi massa. I pel que fa a la font i el seu enjardinament –tot i que a gustos, colors- trobo que està força bé.

Naturalment, després de l’accident, ara tothom s’ha tornat arquitecte i enginyer i “ja ho deien que això passaria”, però en fi, realment aquestes coses passen. Potser caldrà senyalitzar millor que no poden entrar camions a partir d’un cert tonatge al centre urbà sense guiatge especial i potser caldrà fer algun retoc a la rotonda, però encara hi som a temps.

Un altre tema comentat és el preu. Concretament he sentit força a les xarxes socials el comentari de “podrien fer una plaça més discreta i arranjar els carrers que estan plens de sots”. Bé, doncs permeteu que hi discrepi.

En primer lloc, els carrers NO estan plens de sots. Hi ha carrers on excepcionalment hi ha sots i alguns de força empipadors que poden produir problemes als cotxes i als vianants, però en van arranjant a mesura que es detecten. Sempre hi pot haver algun descuit.

En segon lloc, el pressupost per fer la plaça nova gairebé prové íntegrament de la Generalitat i s’havia de destinar a fer la plaça, no a tapar forats en altres carrers. Per tant, el comentari està fora de lloc.

Un altre tema polèmic és la durada de les obres. S’havia de començar quan es va començar o s’hauria perdut la subvenció. Això va provocar trobar-se l’hivern pel mig i recordem que ha estat un hivern anòmalament llarg i dur. A més a més, l’empresa executora de les obres no ha actuat amb massa prestesa que diem.

En fi, jo crec que el resultat és positiu i que si cal corregir alguna coseta, encara hi som a temps. Llàstima de l’accident, però potser això ens alertarà de possibles problemes que haurien sorgit igualment més endavant.