24 de juliol 2006

Quan surts de Catalunya per Sosses...

Un apunt més sobre les vacances, tot i que no és pròpiament sobre aquestes. Quan anava cap a Osca, sortint de Catalunya per Sosses vaig tenir l'estranya impressió que sortia d'una autonomia pobra (Catalunya) i entrava en una de rica (l'Aragó). Tots sabem que la situació és la inversa, però ningú no ho diria pel canvi de carretera (d'una via estreta i antiga) a una via moderna, ampla i ben senyalitzada.

Vaja, que si sortim de Catalunya per Sosses tindrem una sensació d'allò més peculiar. És degut a que a'Aragó s'han invertit millor els calés en carreteres? Obeeix a la manca d'inversió de l'estat a Catalunya? És per què la Generalitat considera que la zona és el cul del món i passa olímpicament? La veritat és que no ho sé, però m'agradaria saber-ho.

Sigui per un motiu o per un altre, quan sortim de l'àrea metropolitana de Barcelona i de l'àrea de les grans ciutats (Manresa, Vic, Girona, Lleida, Tarragona i Reus), sembla que no hi ha vida a Catalunya. Vaja, que ens tenen deixats de la mà de Déu. Només cal transitar per les carreteres del Pirineu, per segons quines vies de la Costa Brava, per molts pobles de l'interior de Catalunya o del sud.

Així, tot i que pugui obeir a motius cojunturals o de manca d'inversions de l'estat, molt em temo que nosaltres també hi tenim alguna cosa a veure. És això el que s'entén com a cohesió territorial?

L'Alt Gállego

Els darrers dies de juny vaig estar de vacances a Bal de Tena (Vall de Tena), al bell mig del pirineu aragonès, un lloc únic per les seves característiques paisatgístiques, geològiques i naturals, que el fan especial d'entre totes les valls pirinenques.

No hi havia estat mai, tot i que hi havia passat ben a prop i era una de les meves assignatures pendents per visitar. L'experiència ha estat molt reeixida i del tot satisfactòria.

Per començar, un del principals reclams de la zona havia estat la seva flora, realment espectacular. Tant pel que fa a les sortides que vam fer en cotxe i caminant, com pel que teníem al costat mateix de l'hotel, a Formigal, vam poder gaudir d'un munt d'espècies, algunes prou belles i molt estranyes a les nostres contrades, com el lliri blau (Iris xiphoides), que sortia al costat mateix de la carretera. Per desgràcia, la temporada de floració de les sabates de la Mare de Déu (Cypripedium calceolum), una de les més belles orquídies del Pirineu, tot just acabava de passar.

Potser el més sorprenent és que la flora arriba pràcticament fins a les cases i te la trobes pertot arreu. A la Cerdanya, hem malmès tant el nostre medi natural que per veure flora una mica diferent hem de pujar força. També és cert que la comarca de l'Alt Gállego, tot i que comença a despuntar força en construcció, està molt menys urbanitzada que la nostra.

Un altre tret que em va agradar i molt és que la senyalització turística a tota la regió que vam visitar és molt visible i potser n'hauríem de prendre bona nota aquí, on ens considerem els mestres del turisme de muntanya.

La senyalització fa referència a tot el seu patrimoni, tant el natural com l'arquitectònic. Així, no és d'estranyar trobar referències en cartells i a les guies a determinats fenòmens geològics -ben espectaculars, per cert. A la bal de Tena consideren que val la pena conservar i promocionar tot el seu patrimoni, entès d'una manera força àmplia.

I és que patrimoni no són només les esglésies romàniques (ben poques tenen), sinó tot: els estanys d'alta muntanya, les formacions geològiques, la flora, la gastronomia...

Ara que sembla que el canvi climàtic comença a amenaçar les estacions d'esquí situades a més baixa cota, entre les quals es troben les cerdanes, potser hauríem de començar a fer cas de les recomanacions que vénen de la mateixa Generalitat de Catalunya i reorientar les estacions d'esquí a estacions de muntanya i, en conseqüència, el turisme de tota la comarca, per poder oferir productes de lleure i aventura tot l'any, no només la temporada de neu i el mes d'agost.

23 de juliol 2006

Retorn de vacances

Ja fa unes setmanes que he tornat de vacances, però em feia una mica de mandra escriure. Deu ser cosa de la calor estival que darrerament ens ataca amb força. Però un cop restablerta -més o menys la normalitat- ja estic preparat per tornar a la batalla.

Les properes entrades del Bloc explicaran tot un seguit d'experiències del darrer mes, que ha estat força curull d'activitats, no només degudes a la vacances.