30 de juliol 2012

Estrès musical


Tot és arribar l’estiu i comença a haver-hi un munt d’activitats culturals a la Cerdanya. Aprofitant el bon temps i una major afluència de turistes i segons residents, tots els pobles de la Cerdanya s’esforcen en oferir una oferta cultural més o menys variada, que hi manca la major part de la resta de l’any. Així, s’agombolen en poques setmanes un munt d’actes lúdics, cosa que produeix un cert estrès cultural per a aquells de nosaltres a qui ens agrada gaudir d’aquestes coses.

D’uns anys ençà, però, una de les ofertes que han experimentat un major creixement és l’oferta musical. I no només durant el clàssic mes d’agost, sinó ara també al juliol. Així, amb el curs de piano que té lloc a Puigcerdà a finals de juliol, s’ofereixen un munt de concerts públics d’aquest instrument en espais oberts. Això ens ha portat la música al carrer, cosa que és molt d’agrair.

Però si a això afegim el festival les Clés de Musique, el Festival de Música de Llívia, els concerts d’Hix, el Festival de Música Antiga del Pirineu, el festival de la Baga, el cicle de jazz de Bolvir i algunes intervencions esporàdiques addicionals, tenim gairebé totes les setmanes dos o tres concerts, alguns dels quals se superposen i es fa impossible assistir-hi a tots.

No és que critiqui aquesta abundància musical. El que lamento és que estigui tan mal distribuïda: tanta oferta en dos mesos d’estiu i tan poca cosa la resta de l’any. És cert que els altres mesos hi sol haver de tant en tant actuacions de cant coral, però l’oferta es veu molt reduïda en comparació amb els mesos de juliol i agost.

Altrament, tot i que l’escola de música municipal Issi Fabra es manté, potser no surten prou joves músics a la comarca com seria de desitjar. Caldria potenciar l’ensenyament de la música a la Cerdanya, a fi de poder gaudir en un futur no gaire llunyà potser d’una petita orquestra formada per músics locals.

Alguns intents s’han fet ja, però em temo que no gaire reeixits. Esperem que els joves cerdans s’animin en veure aquestes actuacions de què hem gaudit molts matins i tardes d’aquest mes de juliol a carrers i places de Puigcerdà i es decideixin a aprendre a tocar algun instrument. Pensem que a centre-Europa, qui no sap tocar algun instrument musical és gairebé tingut per inculte. Potser que prenguem exemple de les coses bones que els altres ens poden oferir.

26 de juliol 2012

El pati del Museu


Vull donar la benvinguda des d’aquest bloc al nou espai lúdicocultural de Puigcerdà que podem trobar a partir d’ara al pati del Museu Cerdà. Es tracta d’un lloc amb una vista magnífica de l’Alta Cerdanya, arrecerat del vent i amb moltes possibilitats com a escenari d’actes culturals.

Aquest pati, que malhauradament ha estat maltractat des de fa molts anys, retorna arsa amb força com un element més de gaudi de la població. És una sort que l’Ajuntament s’hagi decidit a restaurar-lo,  especialment tenint en compte que des que es va inaugurar l’ascensor que connecta el pàrquing del Museu amb aquest per la pasarel·la, aquest espai ha guanyat molta visibilitat i era una vergonya l’estat de deixadesa en què es trobava.

El pati esdevé, doncs, l’espai pel qual havia estat projectat: una zona de gaudi cultural, tant diürn com nocturn, amb l’afegitó que si algun acte previst de realitzar en aquest espai no es pot fer per culpa de les inclemències del temps, sempre es disposarà de la Sala de Convencions del Museu, per fer-lo a cobert, sempre que això es tingui en compte, és clar.

A poc a poc, Puigcerdà va guanyant espais públics, cosa que és molt d’agrair. El cost que ha representat arranjar aquest espai és força assumible fins i tot en temps de crisi i de retallades. Benvingut sigui!

06 de juliol 2012

Cap foc al bosc


Fa una setmana vaig poder gaudir un altre any de la Nit Màgica de la Poesia que el Grup de Teatre de Bellver organitza a la capella de Sant Serni de Coborriu, a l’entrada de la vall de l’Ingla, per la nit, a la lum de les espelmes. Enguany les poesies estaven centrades en el recentment desaparegut escriptor cerdà Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) i van ser amenitzades amb música d’acordió.

Altres anys, en sortir de l’acte, menjàvem coca i bevíem moscatell entorn d’una foguera que s’encenia al costat de l’església, al prat, però enguany no ha estat possible. Segons se’ns va dir, perquè el foc estava massa a prop del bosc i hi ha una alerta d’incendis. Però jo crec que això ha estat així cada any. El motiu real –suposo- és que l’ajuntament ha instal·lat un aspersor on es feia la foguera i ha plantat gespa i, naturalment, no volen que una foguera se la socarrimi.

És una llàstima, perquè sense la foguera no va ser el mateix. La gent va marxar d’hora i l’acte va quedar una mica desangelat, però és clar, molt pitjor fóra que es declarés un incendi i perdéssim un bosc més a la Cerdanya, a part que a la zona hi ha nuclis habitats.

Cal anar molt en compte amb aquestes coses i si cal fer alguns sacrificis, com no poder fer barbacoes a l’aire lliure segons on, o fogueres festives, doncs no es fan i llestos, que pitjor és l’alternativa.

Alguna persona dels presents va protestar tot dient que “cada vegada ens treuen més coses”, però crec que en aquest cas està plenament justificat. Potser altres anys tampoc s’hauria d’haver fet la foguera, però mai no és tard per començar a prevenir.