Després no venen

Aquest cap de setmana passat, han tingut lloc unes jornades d’estudis transpirinencs a Puigcerdà. Un dels ponents, un amic meu, em va comentar que havia hagut d’anar a reservar hotel a Dorres, perquè a la resta de la comarca els preus eren prohibitius i, de fet, s’estranyava, ja que va venir fa només un parell d’anys a un altre acte i no va tenir aquests problemes de preu. En dos anys, tant ha canviat la cosa?

 

Això em va mosquejar una mica, però es va quedar aquí. Avui he sabut que aquest mateix cap de setmana hi ha hagut una carrera de bicicletes que ha portat a la comarca unes sis-centes persones. Cal afegir que, a la comarca veïna, s’ha celebrat la Salomon Ultra Pirineu, que ha omplert tots els hotels, pensions i fondes de Bagà fins a Balsareny.

 

El resultat és que, molt em temo, alguns hotelers llestos han decidit apujar els preus de la nit d’hotel i qui no vulgui pagar, que es foti. El mateix passa amb els menús de restaurant.

 

Suposo que no tothom ho ha fet, però em temo que ha estat una decisió majoritària que ja ha tingut repercussions: és bastant probable que la carrera de bicicletes no torni a la Cerdanya l’any vinent a causa dels preus soferts.

 

I, és clar, després tenim els empresaris queixant-se que en temporada baixa no ve ningú a la comarca i que cal desestacionalitzar el turisme, quan actuen d’aquesta manera tan intel·ligent, típica del pa per avui i gana per a demà. En fi, que ja us ho trobareu, amics meus, però després no digueu que no venen.