31 de juliol 2008

Aquí dalt de la muntanya

Quan arriba aquesta època, moltes famílies que han d'enviar els seus fills a estudiar a la Universitat se n'adonen de com és de car això. La major part de les famílies del país no tenen aquest problema. O viuen en una ciutat amb universitat o hi viuen a prop. Com a molt, han de gastar en transport. Però per els que vivim al Pirineu o en altres indrets allunyats de les zones universitàries del país, no tenim pas aquesta sort.

Em direu que hi ha beques, però sincerament, a qui els les donen aquestes beques? Conec molt poca gent que en gaudeixi. A part, n'haurien de poder gaudir tots els pirinencs, independentment de la seva renda (dins d'uns límits, és clar), perquè tots tenim el mateix problema i per a tots és igual de car mantenir els fills a Barcelona, a Girona, a Lleida o a Vic.

Però no. Això no passa. Després des de Barcelona tenen els sants nassos de parlar de solidaritat quan necessiten aigua del Pirineu per omplir les seves piscinetes. Això sí, quan la solidaritat la necessitem nosaltres per poder formar universitaris, llavors miren cap a un altre costat tot xiulant i dient el que diuen sempre: no hi ha diners (per allò que no ens interessa, és clar).

La muntanya només és el jardí dels senyors i senyores de la gran ciutat. Ho volen tot ben verd, amb serveis de qualitat urbana, però al mateix preu que a ciutat. I, és clar, com que això és pràcticament impossible, llavors s'emprenyen.

Vénen cercant la pau i la tranquil·litat, però de nit no poden dormir perquè hi ha massa silenci. Estan estressats del soroll infernal de la ciutat, però després es queixen que el dringar de les esquelles de les vaques els torba la son o que els tocs de les campanes els molesta. I pobre del tractor que s'hi posi al davant, que es posen dels nervis!

Aquí dalt de la muntanya estem molt allunyats de la seva daurada civilització, però quan en volem tastar una mica, llavors ens la cobren a preu d'or. Quin gran negoci és això dels estudiants del Pirineu! Almenys ara no hem de pagar el peatge del túnel del Cadí (de moment), però ja s'estan penedint de tanta generositat.

Però no patiu, que ja s'ho cobraran per un altre costat. Per exemple, fent-nos passar un munt d'autovies pel mig de la Cerdanya per tal que les fàbriques del centre de Catalunya puguin exportar còmodament a la resta d'Europa. No passa res. Nosaltres encantats perquè podrem baixar una mica més depressa a Barcelona. Quin gran invent!


El Castellot

L'Ajuntament de Bolvir ha comprat el jaciment arqueològic del Castellot, ubicat a la Corona, davant del poble de Bolvir. Crec que és una gran notícia que marcarà un abans i un després en l'interès patrimonial a la comarca.

Sembla ser que les autoritats de Bolvir han estès que invertir en patrimoni és una bona inversió: atrau turisme i permet explotar econòmicament uns recursos dels quals, altrament, no haurien estat disponibles. No és només una qüestió cultural, sinó econòmica i promocional.

Dir això és de calaix. Sembla mentida que hi hagi tanta gent al nostre país que no ho entengui, però és així. Per molt, les pedres són runes i poca cosa més que un destorb arquitectònic. En el país del totxo, unes restes arqueològiques et poden xafar un bon negoci i, és clar, això és una desgràcia.

A pocs els importa el seu passat, vivint com viuen al dia i sense tenir cap interès per saber d'on venim (i cap a on anem). La majoria es conforma amb la seva "torradora" i mentre no els la treguis, tots contents. Però jo crec que tenir l'estómac ple però l'ànima buida no ha estat mai una bona política a llarg termini.

Celebro que l'Ajuntament de Bolvir tingui una certa visió sobre el tema. La idea és crear un punt d'informació associat al jaciment que sigui visitable. Només amb això ja ha situat a Bolvir al mapa de moltes rutes turístiques. Són diners ben invertits.

Pel que fa a la magnitud del jaciment, és de primer ordre. Es tractaria del primer poblat estrictament ceretà excavat, cosa que ens permetrà de conèixer més sobre els antics pobladors de la Cerdanya.

30 de juliol 2008

Música a Er

Ahir per la nit vaig assistir a un concert de piano i saxofons a l'església d'Er. Aquest forma part d'un cicle de concerts per a joves intèrprets organitzats pel pianista d'Osseja Phillippe Argenty.

Del concert, poca cosa a dir, llevat que va ser molt interessant, amb peces de compositors clàssics i moderns de diferents estils (concerts, tangos, milongues, jazz) que van fer que la vetllada se'ns passés volant, tot i les més de dues hores que va durar.

Però sí que voldria comentar alguns detalls que trobo interessants. A part del -segons meu parer, mal gust de la decoració de les esglésies franceses, gairebé preconciliars- la primera cosa que cridava l'atenció era la nombrosa assitència de públic: més de 150 persones. Les entrades es van exaurir i no hi havia un lloc lliure a tota l'església.

Després, també vull remarcar la composició del públic: heterogènia. si bé predominaven clarament els matrimonis madurs, també hi havia gent jove, tot i que no destacava. Amb el meu company fèiem broma i dèiem que després de tants anys d'anar plegats a concerts, gairebé continuem essent els més joves del públic.

La gent havia anat a donar el seu suport a un de les seves joves promeses. I hi van acudir en massa. Em donen una sana enveja, perquè en aquest costat de la ratlla, això passa molt rarament. I el fet d'omplir un auditori encara és una cosa que sona a ciència ficció, llevat és clar, el cas dels Concerts de Llívia. Però és que el públic de Llívia és majoritàriament de fora, tampoc ho oblidem.

Pel que fa al director, en Phillippe, va anar-nos introduint cada peça amb una breu explicació sobre aquesta i sobre l'autor de manera didàctica i divertida, cosa sempre d'agrair. Això sí, en francès, per suposat.

En sortir del concert, els organitzadors havien preparat uns talls de coca i uns gots de sucs, cosa venia de gust després de l'estona que vam passar allà a dins en uns bancs, tot s'ha de dir, realment incòmodes.

Aquests són els detalls que m'agraden. No costa gens cuidar-los i sempre li donen color a un acte. Espero que qui hagi de prendre nota la prengui.

Augment de policies a Puigcerdà

Sembla ser que l'Àjuntament ha decidit de reforçar la policia municipal amb la incorporació de dos nous agents. Me n'alegro, de la mesura. La policia municipal fa temps que necessita un reforç, ja que cada cop sembla haver-hi més incidències d'ordre públic. Deu ser cosa del signe dels temps.

Sóc dels que creu que la inversió en policia -sigui del tipus que sigui- és una bona mesura, sempre que es faci amb seny i dins dels límits d'allò que és raonable. Va haver una època en què semblava que això d'invertir en policia era poc "progre" i entre aquests i els neoliberals que ho van deixar tot a la seguretat privada, es van generar unes mancances que encara arrosseguem.

Puigcerdà i la Cerdanya en general és una zona conflictiva. D'una banda, la presència de fronteres fa que el tràfic de mercaderies il·legals (armes, droga, contraban de tabac, etc) estigui a l'ordre del dia. D'altra banda, pel fet de ser zona turística, les nits solen ser mogudetes en segons quines èpoques de l'any.

Darrerament hem vist un increment considerable de les bretolades: trencaments de papereres, contenidors, arbres i altre mobiliari urbà, així com un augment significatiu de robatoris a botigues i domicilis particulars.

Per tant, una presència més marcada de policia local (tant Municipal com de Mossos d'Esquadra) crec que és una bona notícia. Tant de bo no calgués la presència policial, però l'home és com és i no pel fet que ens agradaria que fos d'una altra manera, canviarà de la nit al dia.

Només espero que aquest augment policial es tradueixi en un increment en la seguretat pública i del civisme. Sobre tot, el que m'agradaria és no tenir la sensació que regna la llei de la selva, que qualsevol pot estacionar el cotxe on vulgui, que qualsevol persona que passeja un gos deixi que l'animal es cagui al mig de la vorera, que qualsevol borratxo pugui destorbar el descans i la tranquil·litat d'altres vilatans.

Suposo que tot això serà difícil. Algunes mesures ja s'han posat en marxa per aconseguir-ho, tot i que trobo que seran del tot insuficients, ja que potser ara el problema més important que té ara mateix la policia municipal és la manca d'un espai propi, ja que les actuals dependències han quedat massa petites.

29 de juliol 2008

Ha cantat el gall

El consistori de la Guingueta d'Ix ha proposar unir tota la Cerdanya sota una marca turística comuna i fer una promoció conjunta. Al·leluia! Per fi els cerdans del costat francès s'han adonat que la comarca és una i que si no anem tots ben junts, ens penjaran per separat.

Però per desgràcia, em temo que no deixen de ser paraules buides de contingut. Si realment es vol fer promoció conjunta, el que caldria fer és crear un Patronat Turístic comarcal, que agrupés tots els municipis cerdans (i possiblement capcinesos), amb representació de tots i amb la implicació del sector privat. I sobre tot, posar diners, per poder disposar d'un pressupost digne.

Les paraules, a fi de comptes, se les emporta el vent i si no hi ha recursos, no s'hi pot fer res. L'assistència a fires internacionals, l'elaboració de material en forma de llibrets i fulletons, la creació d'un web turístic unitari i possiblement tot un seguit de mesures complementàries, com una oficina comuna d'atenció al públic o una central de reserves de tota la comarca són iniciatives que requereixen d'un important esforç econòmic.

Estan les autoritats franceses, i ja posats, les d'aquest costat de la ratlla a fer aquesta inversió? Si ens atenem als fets, diria que no. Si els municipis de la Cerdanya espanyola han estat incapaços de fer una política comuna, no m'imagino què representaria més que duplicar els actors implicats, a més de fer intervenir l'administració d'un altre país.

Recordo perfectament quan vam fer el CD-ROM de la Cerdanya, la manca de col·laboració del costat francès de la Cerdanya. Es poden comptar amb els dits d'una mà i sobren dits els cerdans francesos que hi van col·laborar. I això que el CD incloïa tota la comarca, no només el costat espanyol.

És cert que des de llavors ha plogut molt i que hi ha plantejades iniciatives conjuntes molt serioses, com l'hospital interfronterer o el nou escorxador comarcal, però en aquest cas concret, quan ho vegi, m'ho creuré. De moment, no deixen de ser flatus vocis.

28 de juliol 2008

Alegria, és Festa Major

Així resa la coneguda cançó de La Trinca. Enguany hem viscut una altra edició de la Festa Major de Puigcerdà i, he de tornar a dir-ho, no gaire diferent de les darreres. De fet, jo diria, que no gaire diferent de les dels darrers trenta anys.

Tot i que la Festa ha anat variant amb el pas del temps (l'entoldat ja no és aquella mena de llotges de pagament per a l'aristocràcia local) i les atraccions han anat canviant molt de lloc (al centre, a l'estany, al poliesportiu, a l'estació), el temps no sembla passar gaire per a aquesta Festa.

Alguns diuen que és el que vol la gent. Però, li heu preguntat realment a la gent què vol? Potser us sorprendríeu. També s'ha dit que per la Festa Major la gent marxa de vacances. És cert que molta gent ho fa (tot i que molta menys que quan se celebrava a començament de juliol), però la major part dels actes són força concorreguts.

Què falla, doncs, a la Festa Major? Fem una mica d'autocrítica i no ens mirem tant el melic. Tothom es pensa que ho fa meravellosament, però no és qui ho organitza qui ha de jutjar, sinó aquells a qui va dirigida la Festa: el poble i els convidats de fora.

A la Festa Major li manquen, segons la meva opinió, dues coses: il·lusió, empemta, ganxo, d'una banda i més actes i més originalitat d'una altra. No culpo l'Ajuntament ni la Comissió de Festes d'aquestes mancances. Fan el que poden amb la poca gent que col·labora. Ho sé perquè hi he estat a la Comissió de Festes i sé com de sols es poden sentir quan la gent no els col·labora. Tots tenim una mica de culpa.

Crec que la solució passa per obrir la Festa al jovent, d'implicar-los sigui com sigui. En algunes poblacions que patien d'un problema similar, com és el cas de Granollers, la implantació de dues colles rivals que organitzen actes dins de la Festa Major local, l'ha revitalitzada enormement. Avui, la Festa és impensable sense ells.

Potser que prenem com a model allò que funciona, tot i adaptant-ho a la nostra realitat local i a les nostres possibilitats demogràfiques i econòmiques. Crec que tots hi sortirem guanyant.

25 de juliol 2008

Iuvenes dum sumus

A veure, no havíem quedat que no hi havia diners a Puigcerdà? Suposo que la majoria de joves -i de no tan joves- d'aquest poble deuen estar encantats que els hagin portat el grup M-Clan per la Festa Major. El que no entenc és d'on ha sortit la picossada que s'ha necessitat per contractar-los.

De l'àrea de Joventut? Si és així, es deu haver cremat gairebé tot el pressupost en una nit. De l'àrea de Promoció? Si és així, què promocionem exactament amb M-Clan?

Ja trobo bé que l'Ajuntament es gasti els calerons portant grups d'aquests, a fi de comptes, ni que sigui un cop l'any, molta gent té dret a veure'ls actuar en directe sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona.

Ara bé, que això es faci en anys de suposada crisi econòmica, ja no ho acabo d'entendre. Quina política seguim? És obvi, no trobeu? Pa i circ. Tinguem els joves contents. Encara que no fem gaire cosa més a l'àrea de Joventut, amb això ja n'hi ha prou.

Si em permeteu el cinisme, no cal que us hi esmerceu: els joves no voten gaire. Ja ho deveu saber, oi amics polítics? I quan ho fan, no sempre voten a qui us agradaria. És el que té la joventut: és força seva en aquestes coses.

I ara siguem seriosos: per quan un local de Joventut amb polítiques amb contingut? Tindrem mai un centre cívic? Em penso que amb obrir una sala i posar quatre ordinadors o deixar-los un local per què facin música no n'hi ha prou.

Permeteu-me que enumeri cinc problemets de no-res que afecten avui dia el jovent cerdà:

1. No poden accedir a un habitatge digne.

2. Els que fan estudis una mica tècnics o especialitzats han de marxar de la comarca perquè aquí no troben feina.

3. No hi ha activitats pensades per a ells. Només cal donar una ullada un diumenge per la tarda i veure què fan (o què no fan).

4. Si sortiu un dissabte de matinada, podreu veure que tenim un "cert" problema d'alcoholisme i de drogoaddiccions.

5. Hi ha la creença generalitzada que, total per què estudiar si et guanyes més bé la vida fent de paleta. Per què trencar-se les banyes?

Ja veieu: teniu feina si voleu treballar per solucionar alguns dels problemes del jovent. Només cal que us hi poseu. Però si us ho gasteu tot en un concert de Festa Major, després no us queixeu que no teniu pressupost.

Un any més a Puigcerdà

Un altre any he pogut assistir a la Universitat d'Estiu de Puigcerdà, que enguany celebrava 10 anys d'existència, que és organitzada per la Universitat Ramon Llull, per l'Escola d'Enginyeria de LaSalle, per l'Ajuntament de Puigcerdà i per l'Associació d'Universitaris de Cerdanya (AUCer).

Com que he estat present a les darreres quatre darreres edicions, crec que tinc prou perspectiva per fer una valoració general de les activitats i de l'ambient d'aquesta Universitat d'Estiu.

En primer lloc, expressar la meva satisfacció i agraïment a tots aquells que treballen per fer possible aquest esdeveniment. Almenys, durant una setmana, Puigcerdà esdevé universitari. Tant de bo fos tot l'any, però millor això que no res. En qualsevol cas, gràcies per la vostra dedicació que fa possible, any rere any que puguem gaudir d'aquests cursos i d'aquest ambient.

En segon lloc, crec que l'oferta de cursos ofertada és prou àmplia. Potser afegiria més cursos relacionats amb la ciència i la cultura en general, però entenc que es fa el que es pot i no em queixo pas. En aquests quatre anys he pogut assistir a cursos sobre els Càtars, els Templers, la Batalla de l'Ebre, els Carlins, l'Òpera, Astronomia i Etnobotànica.

En tercer lloc, alguns d'aquests cursos es complementen amb una excursió, cosa molt d'agrair, ja que permet verificar in situ algunes de les coses apreses en els cursos.

En quart lloc, l'ambient que es genera amb la relació entre els diferents alumnes d'un curs i els de diversos cursos a les estones de descans. Potser aquest ambient és una de les coses més agradables, segons el meu parer, de la Universitat d'Estiu. De fet, crec que s'hauria de potenciar més.

En cinquè lloc, els actes complementaris: conferències, debats, actuacions musicals, el sopar, la nit dels estels... permeten de gaudir més temps de la companyia d'aquestes persones i se'ns ofereixen noves experiències engrescadores.

En sisè lloc, no es fa al mes d'agost. Sembla que totes les activitats s'hagin de fer el mes d'agost, però la setmana cultural del Roser i la Universitat d'Estiu, trenquen aquesta dinàmica, afortunadament.

En setè lloc, les coneixences. Amb alguns professors, alumnes i organitzadors només ens veiem per aquestes dates. Altres han esdevingut vells coneguts o fins i tot vells amics.

En vuitè lloc, al Sopar de cloenda, es lliura un premi al millor estudiant de la comarca. Trobo que és una de les iniciatives més interessants. Per una estona, aquell que millors resultats acadèmics ha obtingut, és el centre d'atenció. Un acte on es premia l'esforç, la constància i l'estudi per sobre de la ganduleria o el guany ràpid.

També hi ha aspectes negatius. Algun dels cursos potser no està prou estructurat o potser de vegades es dóna una certa sensació d'elitisme en certs actes, però en fi, ningú no és perfecte i les coses sempre es poden millorar.

D'altra banda, potser la proporció entre alumnes locals i alumnes foranis està massa esbiaixada cap als primers. On es demostra la veritable potència d'un esdeveniment com aquest és amb la quantitat de gent de fora que pot atraure.

El més interessant, potser, és que aquesta Universitat d'Estiu sempre ha anat a més. Amb els cursos que s'organitzen la resta de l'any, ha estat possible estendre una mica aquest ambient uns quants dies més. Ara, es volen organitzar unes conferències a la tardor i es parla de futures edicions amb més dies lectius. Tot es veurà. Els hi destijo una llarga vida.

Andorra demana

Sempre m'ha sorprès força la capacitat que tenen els andorrans per destrossar el seu país en nom del progrès i dels diners. Només cal veure con es carreguen la muntanya per edificar o l'oposició que hi va haver a la conservació de la vall del Madriu. però no contents amb fer malbé el seu petit país, ara volen que nosaltres fem el mateix amb el nostre per a benefici seu.

El govern andorrà ha demanat insistentment al govern de francès la millora de l'eix viari entre Foix i Bourg-madame i al govern espanyol, el desdoblament de l'eix viari entre Berga i Puigcerdà.

No tinc res en contra que es millorin les carreteres, però no a qualsevol preu. En primer lloc, desdoblar el túnel del Cadí representaria fer un altre túnel en un parc natural ja prou malmès. D'altra banda, la "millora" de les comunicacions entre el túnel del Pimorent i Bourg-madame representaria la destrucció de facto de la vall del Querol.

La vall del Querol és un paratge natural extraordinari, amenaçat pertot arreu. Hi ha una pedrera en actiu que s'ha carregat un bon tros de muntanya. La imminent connexió de les pistes d'esquí de Portè amb Andorra representarà més remuntadors i, el pitjor: més hotels, més casetes i més destrucció d'un medi natural excepcional.

Si a tot això li afegim un desdoblament de la carretera en una vall molt estreta, què en serà de la vall del Querol? Només el record, em temo. No perdem de vista que la vall ja va sofrir el desviament de part de l'aigua del Querol cap a l'Aude a començament del segle XX, amb les conseqüències ecològiques que això ha comportat.

Però això no sembla preocupar gaire als andorrans, acostumats a fer i desfer com si qualsevol cosa fos permesa. Espero que aquestes "millores" no es duguin a terme mai o, en el pitjor dels casos, siguin respectuoses amb el medi natural. Però molt em temo que no deixa de ser una bona intenció i que "poderoso caballero es don dinero".

En qualsevol cas, pensa la Cerdanya reaccionar davant d'això o s'ho miraran com fan habitualment? Ja els està bé que a poc a poc tot allò que fa de la comarca un paratge natural envejable sigui destruït? Pa per avui, gana per demà?

24 de juliol 2008

Plorem?

Fa un parell de setmanes, el Sr. López Tena, membre del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU va inaugurar la Universitat d'Estiu de Puigcerdà amb una magnífica conferència d'aquelles que es recordaran molt de temps.

Simplement, va posar sobre la taula la multitud de fets econòmics i polítics que demostren que l'autonomia catalana ha resultat un fracàs per les aspiracions reals del país, que som una nació expoliada econòmicament i que, de fet, gairebé som una colònia d'Espanya, a qui es pot trepitjar impunement.

Dit així sona potser molt fort, però clar i català: és la dura realitat, com va deixar ben palès el Sr. López Tena, que va citar de memòria i amb una exquisida exposició argumental un seguit de dades i arguments que no deixen lloc per al dubte.

I llavors què? - ens vam preguntar molts dels assistents. Sembla clar: a Espanya el fet diferencial se'ls en fot. Tenim un Parlament de joguina que només pot legislar en coses petitones, ja que el Congreso de los Diputados és qui té la darrera paraula en tot, ja sigui en l'aprovació de l'Estatut, ja sigui en l'elaboració d'una llei de bases que es carregui l'autonomia legislativa del nostre Parlament.

I per postres, si això no fos suficient, ja s'encarregarà el Tribunal Constitucional d'aigualir tot allò que els polítics hagin deixat passar, molts cops per necessitat cojuntural. Ni tan sols podem exercir cap protesta seriosa perquè no tenim diners. Desapareixen en nom d'una estranya solidaritat a cop de "ordeno-y-mando" que fa que a Catalunya acabem tenint menys recursos que a Extremadura.

Vaja, com Robin Hood, però a l'inrevès: traiem diners als rics per donar-los als més rics. Pot semblar que Catalunya és més rica que Extremadura, però no perdem de vista que hi ha més pobres a Catalunya que a Extremadura, ni que sigui per diferència poblacional. A aquest pas, el país acabarà arruïnat.

Ja ho deia Carlos Solchaga quan li van preguntar com veia el futur de Catalunya: "Un país de albañiles y de camareros". Temps al temps. Mentrestant, nosaltres cofois perquè som un dels quatre motors d'Europa. Clar que, el que els nostres polítics no ens diuen, entre cocktail i soparet, és que al motor se li ha acabat la benzina i és d'una tecnologia tan obsoleta que no el voldrien ni a Etiòpia.

Calerons

Llegeixo en premsa que Puigcerdà ha endurit les multes per infracció de trànsit i que des d'ara les gestionarà directament la Diputació de Girona. Es nota que les arques municipals estan buides i que cal recaptar com sigui. Gairebé cada dia veig passar davant de les oficines la grua municipal amb algun cotxe, cosa que abans passava molt de tant en tant.

Malgrat això, tampoc és que em queixi. Per exemple, abandonar el vehicle a la via pública estava sancionat fins ara només amb 75 euros. A partir d'aquest moment, s'ha duplicat la sanció: 150 euros. No em sembla excessiu per una infracció com aquesta.

Un altre exemple: no respectar la prioritat en un pas de vianants. Abans, 125 euros; ara, 200 euros. Potser pot semblar excessiu, però quan t'estàs esperant per creuar el carrer davant d'un pas de vianants i no para ni un sol cotxe, te'n recordes de tota la família dels conductors. Especialment si el temps no acompanya o tens pressa.

En d'altres sancions, com ocasionar perill a persones, 90 euros em sembla molt poc. Clar que suposo que es tracta d'una sanció força subjectiva, perquè, què vol dir exactament "ocasionar perill"?

Sempre m'he queixat que a Puigcerdà hi havia massa permissivitat amb les infraccions viàries, amb els estacionaments indeguts i, en general, amb les nefastes pràctiques de circulació de molts puigcerdanesos i turistes. Ja era hora que s'hi posés fre! Llàstima, però, que hagi estat la crisi econòmica i no la voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, el desllorigador d'aquesta pressió oficial. En fi, esperem que la cosa es mantingui quan els temps millorin.

Youth (i II)

Ahir per la nit vam poder assistir al concert ofert per la Lincolnshire Youth Symphonic Wind Band a l'església de Sant Domènec de Puigcerdà. Novament, una altra orquestra integrada majoritàriament per músics joves, que ens van oferir un variat repertori musical.

Vull felicitar des d'aquí als organitzadors, tant a l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Puigcerdà com a Joventuts Musicals de Cerdanya, per portar a la comarca aquestes interessants formacions que cada estiu fan gires per tot Europa per difondre la música i donar-se a conèixer.

Ja al post d'ahir manifestava la meva sana enveja en veure que el jovent d'Anglaterra (i d'altres països) són capaços de tenir una gran disciplina i esforç per poder tocar un instrument de manera coordinada com ho fan aquestes noies i nois que ens han visitat aquesta setmana.

També remarca el fet que, com gairebé sempre, l'assitència de públic no és massa notable i acabem essent sempre els mateixos. Clar que això és aplicable a moltes més coses. Per exemple, en sortir del concert, ens vam atansar a la plaça Santa Maria on feien sardanes. També, poqueta gent. I això que feia una nit magnífica per gaudir una mica de la fresca! Però no hi ha manera. Devien fer alguna cosa interessantíssima per la tele, ves!

M'agradaria que bona part del jovent cerdà prengués nota d'aquests joves intèrprets. És igual que aprenguin música, que idiomes, que matemàtiques, però que facin alguna cosa! La cultura de l'esforç sembla definitivament perduda en aquestes latituds, per desgràcia.

Clar que serà molt difícil que s'inspirin en aquestes orquestres si als concerts gairebé mai no trobes gent jove i quan n'hi ha, solen provenir de famílies que ja estan conscienciades culturalment. En fi, tenim allò que, senzillament, ens hem buscat.

23 de juliol 2008

Youth

Ahir per la nit vam poder gaudir a l'església de Sant Domènec de Puigcerdà d'un concert del Cor i la Orquestra britànica de Tees Valley, formada per joves estudiants. Al concert s'hi van interpretar l'obertura dels Mestres Cantors de Nuremberg de Richard Wagner, La Bruixa del Migdia, d'Antonin Dvorak i les Danses Polovtsianes del Príncep Igor, d'Alexei Borodin i s'hi van cantar peces diverses.

No cal que digui que l'església, tot i ser el concert gratuït, no estava plena ni de lluny (que estrany, oi?), però a això ja ens hem acostumat, per desgràcia. Sembla que aquest tipus d'esdeveniments no atrauen els puigcerdanesos, que prefereixen quedar-se a caseta mirant la meravellosa programació que fan per la tele.

Sarcasmes a part, em fa una enorme enveja veure aquestes orquestres de joves europeus que fan gires per tot Europa i que tenen una qualitat musical prou acceptable com per poder interpretar peces difícils. Ja m'agradaria que els joves cerdans poguessin i volguessin crear una orquestra d'aquestes característiques, però em penso que ens quedarem amb les ganes.

L'altre dia comentàvem amb una amiga que, tot i estar al Pirineu i tenir un clima semblant als països centreeuropeus, no deixem de tenir la mentalitat d'un país meridional. Dit d'una altra manera, els nostres fills no estudien música o idiomes quan surten de classe, sinó que juguen amb la videocònsola o li donen a la pilota. Així, difícilment tindrem mai una massa crítica de músics i, ja posats, ni de científics o artistes que marquin la diferència.

Com a molt, ens hem d'acontentar amb què, de tant en tant, surti algun il·luminat en alguna categoria, habitualment en solitari, però que la immensa majoria no destqui en res. Només s'ha de veure la quantitats d'alumnes que té l'Escola de Música de Puigcerdà, que podria estar molt més plena.

22 de juliol 2008

Roser cultural

Fa dues setmanes va ser la setmana cultural del Roser a Puigcerdà. No hi ha hagut gaires novetats respecte d'altres anys i crec que, en general, ha estat més que correcta. Tothom té les seves preferències, però. Així, a mi no em convenç això de la "Nit bruixa" per qüestions personals, tot i que trobo que és una idea original i engrescadora, com va demostrar la gran afluència de públic de què va gaudir.

Però els actes estrictament culturals van patir d'una certa manca de públic, com ja ve essent habitual a la Vila, en especial quan cal gratar-se la butxaca. Així, el director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà ho va expressar força còmicament dient que per omplir el Teatre, si calia portaria gent de l'Empordà. Sort que s'ho va prendre amb humor. Però la fiblada no ens la treu ningú.

El concert de música clàssica va ser molt interessant, tot i que un pèl llarg pel meu gust i el recital d'Eric el Català, que va actuar amb el seu fill a l'acordió no va decebre. De fet, feia molts anys que Eric el Català no actuava a Puigcerdà en un concert públic.

El plat fort va ser el sopar cultural, on es lliuraren el premi de fotografia, el literari Vila de Puigcerdà i el Roser a la persona o entitat que més ha treballat per la cultura a Puigcerdà, que enguany ha recaigut en la Comissió organitzadora de la cavalcada de Reis, alguns dels membres de la qual porten més de cinquanta anys en aquesta.

En conjunt, com deia, força interessant, tot i que crec que es pot millorar. Suposo que la manca de pressupost condiciona la gran potencialitat d'aquesta setmana. I pel que fa al poc públic present en alguns actes, cal preguntar-se a què es deu: al desinterès vilatà per la cultura o al desinterès per determinats actes.

Si tenim en compte que el concert de música clàssica estava prou ple i que, la setmana posterior, alguns actes de la Universitat d'Estiu, com la Nit dels Estels o de la Festa Major, com el Teatre, van ser un èxit rotund, potser hauríem de concloure que són certs actes els que no atrauen la gent.

Així doncs, s'hauria de replantejar fins a cert punt part de l'organització d'aquesta setmana si es vol que sigui completament reeixida. D'altra banda, no tot s'ha de mesurar per la quantitat de públic. Alguns actes són i sempre seran més minoritaris i no per això deixen de tenir el seu interès.

11 de juliol 2008

Tancat entre setmana

L'altre dia, un restaurador es va adreçar a un regidor de l'Ajuntament i li va demanar que fessin alguna cosa per tal d'atraure gent, que la cosa estava molt fluixa. La petició em va fer reflexionar.

Per exemple, si vols anar a dinar o a sopar a un restaurant a Puigcerdà (o a altres indrets de la comarca) entre setmana, que déu t'agafi confessat: ho tens cru. A partir de dijous, encara trobaràs coses obertes, però de dilluns a dimecres, sembla ser que és millor quedar-se a casa i no obrir.

Això ho puc entendre en restaurants d'un cert volum, que tenen molt personal. Si entre setmana hi ha poca gent i han de pagar el personal, encara perden diners. Curiosament, aquests restaurants són dels pocs que obren gairebé cada día. Són els petits els que només obren els caps de setmana.

Com voleu que vingui gent entre setmana si mig poble està tancat? Ja no només els restaurants, sinó algunes botigues. A més a més, la gent cal anar-la a cercar, no val estar-se assegut esperant que vinguin tot sols.

Potser aquesta ha estat la gran desgràcia de Puigcerdà i de la comarca en general: que, total, com que ens vénen igual, per què ens hi hem d'esforçar?

Ja fa temps que es paguen les conseqüències d'aquesta manca de visió i és en èpoques de crisi quan les coses empitjoren. Si el comerç i l'hosteleria en comptes d'anar cadascú per la seva banda s'haguessin ajuntat amb les institucions i haguessin fet promoció conjunta de la comarca, ara tindríem -com passa a molts altres indrets turístics- clients de molts països.

D'aquesta manera, encara que a Espanya hi hagi crisi i els de Barcelona no pugin tant com solien, el seu lloc podria ser ocupat per altres. Però no: s'ho han jugat tot a una carta.

Sempre s'ha dit que el monocultiu és perillós i molt em temo que els propers temps ho podrem veure de ben a prop.

10 de juliol 2008

Les empreses i el túnel del Cadí

Novament es nega a les empreses de la Cerdanya, el Berguedà i l'Alt Urgell el poder fer servir gratuïtament el túnel del Cadí, quan aquesta possibilitat ja es troba disponible per als ciutadans d'aquestes comarques des de fa cosa d'un any.

Que algú m'ho expliqui. Quin sentit té? Si sóc empresari, sempre puc fer servir la meva tarja personal per passar el túnel i no me'l cobraran. És igual que hi vagi per temes particulars o per temes empresarials. Això sí: si tinc una empresa amb un munt de treballadors que han de fer servir el túnel, tots ells hauran de tenir la tarja.

És això el que volen? Quin sentit té? La veritat és que m'ensumo que aquí hi ha gat amagat. De fet, no m'estranyaria que ara que no ens han pogut fotre l'aigua del Segre per la galeria de serveis del túnel, es facin enrere amb alguna capciosa excusa i ens diguin que torna tocar a pagar.

De fet, ja ho van insinuar: si el túnel es desdobla, haurem de tornar a gratar-nos la butxaca. Doncs, mirin, per nosaltres no ho facin, d'acord? Ja ens està bé com està el túnel. No cal que el desdoblin. Total, per a què? Si tampoc pujarà més gent per moltes boques que li posin al túnel i potser ja està bé de fer destrosses a una muntanya ubicada dins d'un parc natural.

Per cert, que ja fa molts mesos que no se'n sent a parlar ni un mot del túnel de Toses. Ha tornat el projecte a dormir el somni dels justos? Va morir amb el gloriós nou finançament de l'Estatut? L'estat està en crisi (a Catalunya, és clar)? Haurem de continuar aïllats de les comarques de gironines per aquesta magnífica collada que déu la tingui on vulgui menys al rebost de casa meva?

09 de juliol 2008

Cargoleres forever

Llegeixo en premsa que les cargoleres de la nova escola que havia de servir per descongestionar l'Alfons I s'eternitzaran. Vaja, que hi ha per estona. Sembla ser que no hi ha acord entre l'Ajuntament i el Departament d'Educació i que uns es tiren els trastos als caps dels altres. Mentrestant, els nens, en mòduls prefabricats.

Però no tot han de ser inconvenients. Si s'acostumen de ben petits a passar fred i calor, després de grans (si hi arriben) ja no protesten tant i consumeixen menys calefacció i aire condicionat, cosa que va molt bé per complir el protocol de Kioto. Mirem-nos-ho pel costat positiu...

Sarcasmes a part, no ho entenc. Primer se'ns fa una escola -l'Alfons I de l'estany- que va quedar petita abans d'obrir-se. Tot perquè a ningú no se li va ocórrer tenir en compte la immigració, que ja llavors ja era ben palesa. Afegim-li que l'edifici és de "disseny" i que no es pot fer crèixer en alçada i tenim tots els ingredients d'un sucós cocktail d'ineficiència que, per descomptat, ningú no ha assumit.

Així, en poc temps, resulta evident que caldrà fer una escola nova. Van passant els anys, les línies augmenten i no hi ha escola nova. Finalment, no sabem ben bé a sant de què, es decideix que ara sí que toca i s'assigna un espai als afores del poble, al costat d'una carretera nacional per ubicar la nova escola.

Però ni amb aquestes. Que si el terreny, que si els diners, que si tomba, que si gira. Resultat: posem unes cargoleres -també al costat de la carretera, que els nens es vagin acostumant als gasos d'escapament dels vehicles que hi circulen- i els carlins que els matí Déu, que si no per què els feia.

Això sí: l'escola ja té nom, un de ben maco, per cert: Llums del Nord, en homenatge a un text del recentment desaparegut José Luís. Però ves, em penso que haurem d'anar molt al nord si volem que ens facin l'escola un dia d'aquests. Sembla que a Barcelona no acaben d'ubicar Puigcerdà al mapa. Deu ser cosa del Puigcercós que ha perdut el nord. I que cadascú en pensi el que vulgui. Mentrestant, nens: inspireu..., respireu!

08 de juliol 2008

Siguem cutres!

Estava mirant l'altre dia el programa de la Festa Major de Puigcerdà i esperava trobar-me el de cada any. Però, ves, aquest any hi ha una novetat! Sí, sí, encara que sembli increïble hi ha una novetat: dilluns es farà un concurs de banyadors cutres!!!

No, no vaig pitof ni m'he amorrat al gasoil. Us ho ben juro. Ho he llegit amb els meus propis ulls: un concurs de banyadors cutres. No banyadors d'època, ni banyadors eròtics, ni banyadors originals, no: banyadors cutres.

I per començar: què és un banyador cutre? Un banyador fet de saca? Un banyador hortera, amb floretes i ocellets? Un banyador fluorescent? Què? Jo encara no sé avenir-me'n.

No sé a qui se li ha acudit la idea, però lluny de criticar-lo, mil gràcies! Per fi podrem riure una estona. Clar que, a veure qui és el maco o la maca que hi participa! Jo ja li estic traient la pols a la càmera de fer fotos. Aquest dia poden sortir obres memorables, que perduraran en el temps i a la memòria col·lectiva.

De debò, qui hi participarà? Els membres de la comissió de festes? Els regidors? Uns models portats per a l'ocasió? Algun turista despistat? Uf, això no m'ho perdo. I per si voleu anar omplint d'actes originals les properes festes majors, heus ací unes quantes idees:

- Un concurs on la gent només pot portar un barret com a vestit (al cap, és clar).

- Un concurs de noies vestides de núvia estil gore.

- Un concurs de moda inuit.

- Un concurs per veure qui s'empassa més flams en un minut i diu "Pamplona".

- Una juguesca consistent a anar amb els ulls embenats i repartint cops de garrot a tothom a qui s'apropi (que també anirà amb els ulls embenats i armat amb garrot, és clar).

- Una travessa de l'estany per a gent que no sap nedar.

Mireu si es poden fer de coses "originals" per a una Festa Major! A mi que em donin un bon garrot i que es deixin de romanços d'orquestres o de coses clàssiques. Cal que siguem ben cutres!

07 de juliol 2008

Els afores

L'altre dia ho apuntava en un altre post: l'Ajuntament de Puigcerdà ha decidit de no concedir més llicències per a locals de lleure nocturn al centre de la Vila i donar un termini d'uns quants anys per tal que els que ara hi són, es traslladin a l'extraradi. El motiu? Les nombroses queixes dels veïns que no poden dormir.

No es tracta tant del soroll produït dins dels locals, ja que se suposa que han d'estar insonoritzats. Els problemes sempre solen produir-se a l'exterior del local, on es concentra molta gent, freqüentment en un estat lamentable, proferint tot tipus de cridòria. I és clar, així no hi ha qui dormi.

Fa molts anys que els veïns es queixen del soroll nocturn, però fins ara, cap govern no havia decidit de posar-hi remei. Els propietaris dels negocis de lleure nocturn demanen que, en comptes de treure els locals d'allà on són, es posi més vigilància.

Aquesta sí que és bona! Més vigilància per fer què? Per estar contínuament detenint la gent per fer soroll? A més: l'hem de pagar entre tots aquesta polícia nocturna? Se suposa que ja en tenim de policies (Mossos d'esquadra i Policia municipal), però no sé si són prou gent com per controlar la disbauxa nocturna puigcerdanenca, especialment els mesos d'estiu.

La idea de concentrar els locals de lleure als afores, a part de solucionar en bona mesura el problema (que cridin el que vulguin, que no molestaran ningú), permetria realment de concentrar la vigilància policial en un punt i no com ara. A més a més, descongestionaria el centre urbà, on és gairebé impossible trobar locals d'un cert tamany degut al preu del sòl i a la pròpia manca d'espai disponible.

Un altre avantatge és que es podria posar un bus nocturn o algun altre mitjà de transport per portar la gent del centre a la zona de lleure i viceversa.

En qualsevol cas, la política de l'actual consistori sembla força clara: descentralitzar Puigcerdà, fer-lo crèixer i evitar que tot el comerç i el lleure es trobin al centre de la Vila.

No sé si és una bona política o no, això cadascú ho jutjarà, però si Puigcerdà vol crèixer, és evident que ha d'adoptar un model similar a aquest. Pel que fa als locals de lleure, se'ns farà una mica estrany al començament haver d'anar als afores, però tampoc ens enganyem: és la tendència a la major part de les poblacions catalanes.

D'altra banda, la gent té tot el dret del món a poder dormir i descansar. Malament quan entren en col·lisió el dret a divertir-se d'uns en contra del dret de descansar dels altres. Hi ha prou espai com per que tothom pugui fer la seva. Només cal racionalitzar-lo.

04 de juliol 2008

Flors a preu d'or

Avui seré breu, perquè la notícia m'ha indginat tant que no vull extralimitar-me en allò que diré. Acabo de llegir que l'Ajuntament de Puigcerdà es gasta 50.000 euros en flors per decorar els carrers de la Vila. L'oposició troba aquesta mesura correcta i només en critica el fet que se li hagi encarregat a una empresa francesa. Molt bé, senyores i senyors regidors! Un deu per a tots vosaltres!

Em deia un amic un dia que el malbaratament de diners públics hauria d'estar castigat penalment. Per desgràcia no és així. 50.000 euros en flors? Però què és això? Ja posats, cremeu-los, que així sortirem tots als diaris un altre cop!

M'encanten les flors i no tinc res en contra de decorar els carrers amb motius florals. Ans al contrari. Però resulta que no hi ha diners per a cultura. Resulta que s'està negociant un conveni amb els treballadors de l'Ajuntament i se'ls diu que no hi ha diners i que s'han d'estrényer el cinto... i es gasten 50.000 euros en floretes.

De debò, cal que digui res més? Només una cosa: és que no teniu vergonya?

03 de juliol 2008

Bellver: continua la nit màgica

Dissabte dia 28 de juny vam poder assistir a una nova edició de la Nit màgica de la poesia de Sant Serni de Coborriu, a la vall de l'Ingla, a Bellver de Cerdanya, organitzada per l'Ajuntament d'aquest municipi i amb la col·laboració imprescindible del Grup Teatral de Bellver.

És una bona notícia. L'any passat, amb el canvi de l'equip de govern, semblava que aquesta activitat passaria a millor vida. Afortunadament no ha estat així i l'Ajuntament ha continuat confiant en el Grup Teatral de Bellver per organitar aquest acte tan meravellós.

A la petita església romànica de Sant Serni de Coborriu, vam poder escoltar textos de viatgers que han visitat les terres cerdanes des de fa segles, amb motivacions i visions ben diverses. Les lectures eren amenitzades amb interludis musicals, a càrrec de dues noies de l'Escola de Manxaires del Pirineu, amb els seus acordions.

En acabar l'acte, vam poder gaudir d'una magnífica foguera sota la volta estelada, en una nit d'estiu esplendorosa, menjant coca i bevent moscatell a galet, mentre les acordionistes acompanyaven aquests màgics instants amb tonades populars pirinenques.

Mentrestant, els assistents, que ja ens coneixem d'altres anys, anàvem xerrant animadament sobre qüestions diverses.

Trobo que falten actes com aquests a la nostra comarca. Són relativament fàcils d'organitzar, econòmics i molt íntims i ens permeten gaudir del patrimoni, la música, la natura i la poesia a l'hora. Què més es pot demanar?

02 de juliol 2008

Una nova dinàmica urbana

Continua la polèmica dels pàrquings a Puigcerdà. La veritat és que després d'haver-me escoltat les raons i desraons de les diferents parts implicades, arribo a la conclusió que, certament, hi ha molta demagògia en aquest assumpte i que no s'han analitzat bé les coses.

Amb això no li dono la raó ni als comerciants ni a l'Ajuntament. Simplement vull constatar una sèrie de dades i opinions que trobo de calaix i que espero que serveixin per aclarir una mica el debat, tot i que tal i com estan les coses, dubto molt que així sigui.

En primer lloc, des de l'Ajuntament es diu que el pàrquing SABA té una ocupació molt baixa i que no val la pena de fer-ne cap altre. Molt bé, això és cert per als dies d'entre setmana, però els caps de setmana i festius, el pàrquing SABA està ple. D'altra banda, entenc que fer un pàrquing per omplir-lo només els caps de setmana no és rentable per a ningú.

En segon lloc, des de l'Ajuntament es diu que els comerciants han comprat un munt de tiquets de pàrquing gratuït per a obsequiar als seus clients i que encara resten per repartir-ne molts. Bé, i què? Això és un argument? Simplement no s'han repartit encara perquè no hi ha hagut ocasió.

En tercer lloc, des de l'Ajuntament es diu que les places de zona blava del centre urbà i segons un estudi de SABA, estan ocupades en bona mesura tot el dia pels mateixos cotxes, deixant entreveure que són els mateixos botiguers qui les ocupen. Bé, ho dubto molt.

De debò els botiguers s'escapen cada dues hores, plogui, nevi o tinguin la botiga plena a renovar el tiquet de l'aparcament? No els sortiria més a compte ocupar el pàrquing SABA a un preu molt més reduït quan es contracta per volums de temps massiu i a sobre tenir el vehicle resguardat de les inclemències del temps? Em sembla que és de calaix i que això no cola.

En quart lloc, des dels comerciants es demana un pàrquing cèntric. Doncs serà que no. No hi ha espai per aquest equipament al centre de Puigcerdà. No es pot aixecar alegrement el passeig 10 d'abril, perquè hi ha túnels subterranis i possiblement sortirien restes arqueològiques que farien aturar les obres sine die. És això el que es vol? O tornem a l'època de "vinga noi, fot aquí el ciment abans que se n'adonin".

D'altra banda, un pàrquing a Higini de Rivera no seria prou gran per cobrir les demandes del poble i implicaria un enrenou terrorífic durant molt de temps, ja que alteraria la circulació de la Vila, ja de per si molt complicada, durant més d'un any.

En cinquè lloc, des de l'Ajuntament s'estan creant noves places d'aparcament -és un dir- a la perifèria del poble que s'aniran convertint en zona blava conforme desapareguin les zones blaves del centre de la Vila. Bé, a mi particularment no m'agrada, però si es vol tenir places peatonals, em temo que no hi ha alternativa.

A tot això cal afegir un aspecte econòmic molt simple: l'espai d'aparcament a Puigcerdà és molt reduït. Ampliar-lo amb pàrquings és molt car i el poc espai disponible té una demanda molt superior a l'oferta. Conclusió: els preus pugen i cal establir zones blaves, possiblement molt cares.

Molts cops m'he queixat que la zona blava de Puigcerdà és més cara que la de Berga o la de la Seu, però també és cert que la demanda d'aparcaments d'aquestes poblacions en funció del seu espai disponible, és molt més petita, per la qual cosa és normal que tinguin un preu més barat.

Las mala planificació urbanística de Puigcerdà és la responsable d'aquest garbuix i en són culpables totes les administracions municipals del darrer mig segle. En no haver reservat espais cèntrics per a l'aparcament, ara en patim les conseqüències.

La dinàmica urbana de Puigcerdà està canviant i no cal ser gaire espavilat per veure per on van els trets. Els locals de lleure nocturn es veuran progressivament traslladats fora del centre urbà; s'estan habilitant zones a la perifèria per noves superfícies comercials i les zones de naus industrials del sector de sant Marc faran crèixer per aquest sector bona part del sector comercial i de lleure de la Vila.

A tot això, cal afegir el creixement urbanístic previst al sector de Rigolisa, independentment que es dugui a terme o no l'hospital transfronterer. És evident que el comerç i els locals de lleure hauran d'estendre's per tot Puigcerdà i deixar de tenir el centre de la població com a únic referent. Això, en part, farà disposar de millors locals per a aquestes activitats i a preus més raonables.

L'era en què Puigcerdà es reduïa al carrer Major i al carrer Espanya està a punt d'acabar-se. Això no és bo ni dolent, simplement és una transformació de la dinàmica urbana que afecta a una població massa comprimida al seu centre històric i que vol crèixer i desenvolupar-se.

01 de juliol 2008

Gegants a garrotades

Tornem a tenir problemes amb la colla de gegants de Puigcerdà, que sembla estar maleïda, pel que es veu. Degut a una barreja de problemes polítics i personals, anteriors colles ja van plegar i alguns dels seus membres han acabat en colles de municipis veïns, cosa que no deixa de ser trista. Ara, una nova polèmica sacseja la colla gegantera puigcerdanenca.

Bàsicament, les fortes desavinences entre el responsable de la colla i l'Ajuntament de Puigcerdà. Tot i que tinc una opinió força definida de qui té la principal responsabilitat en aquest afer, crec que no val la pena llançar més llenya al foc. Simplement, expresso la meva tristesa en veure un altre cop com una entitat de la Vila es degrada i acaba empantanagada per temes aliens al seu funcionament.

De fet, importa gaire de qui és la culpa? Com diu el refrany, la culpa és molt negra i no la vol ningú. És l'eterna dinàmica d'un poble massa petit per ser ciutat i massa gran per ser poble, on les ànsies de protagonisme i els successius problemes acaben cremant tota la gent vàlida i amb ganes de participar. I després passa el que passa: les entitats cauen en mans de gent amb interessos personals i encara van a pitjor.

La política municipal no sol ser gaire diferent i els diferents partits de la Vila pateixen del mateix mal, que després s'acaba estenent també a les institucions de què participen. En fi, un embolic monumental que només serveix per donar ales als nostres "competidors" i veïns, que es deuen fregar les mans veient que un altre cop hi ha enrenou a la Vila.

Sobre el tema de l'organització de la Vila gegantera a Puigcerdà, sí que m'agradaria saber si l'Ajuntament tenia coneixement d'aquesta activitat, perquè per les declaracions efectuades, sembla com si no fos així. Em penso que una activitat com aquesta ha de tenir el suport clar i decidit de l'Ajuntament i veient quines eren les relacions entre l'actual direcció de la colla i l'àrea de Festes de l'Ajuntament, em costa de creure que se li hagués donat suport a aquest event. Clar que parlo des de la ignorància i només és una suposició.

En tot cas, em temo que s'ha arribat al final del camí (un altre cop) i que tornarem a tenir manca de gegants a les nostres festes (un altre cop). També entenc que, sense renunciar a la llibertat d'expressió, quan hom treballa en estret contacte amb una entitat, com és el cas de la colla gegantera versus l'Ajuntament de Puigcerdà, no es poden realitzar segons quines declaracions a la lleugera, amenaçar o donar ultimàtums, perquè llavors es trenca la confiança indispensable per tal que les coses funcionin i això és una cosa que els responsables de la colla farien bé de prendre nota.