29 de setembre 2016

Bolets i jardins



Generalment, quan parlo de l’escalfament global i del canvi climàtic, al·ludeixo al tema de la neu. Però no és a l’únic element de la comarca a què afecta. Per exemple, tenim una nefasta temporada de bolets, degut a la sequera de l’estiu.

Els boscos estan eixuts. Ha plogut molt poc i aviat arribaran els freds, cosa que impedirà que surtin els bolets. Naturalment, molts afeccionats a la caça del bolet estan tristos i decebuts.

No cal que digui que això cada cop serà més comú. És possible que simplement acabin variant els tipus d’espècies i acabem tenint bolets més de secà. Potser d’aquí a unes dècades el cep desaparegui o es torni molt estrany i, en canvi, apareguin llores o ous de reig. I la temible farinera borda, és clar.

Però el cert, és que això de l’escalfament global és una cosa força seriosa i que comença a afectar-nos més del que sembla. Per exemple, els estius són cada cop més secs i el reg dels jardins –amb plantes no autòctones que consumeixen moltíssima aigua- s’haurà de restringir cada cop més.

Tot i així, els jardiners cerdans, en comptes de plantar arbres adaptats al clima cerdà i que consumeixen una quantitat raonable d’aigua, s’entesten, pressionats pels amos dels jardins, la majoria de fora de la comarca, a plantar arbres com les pícees blaves, que són molt boniques, però que estan totalment fora de lloc. I que consumeixen una barbaritat d’aigua.

Això és la Cerdanya, no Nord-amèrica. Alguns fins i tot planten arbres i arbustos semitropicals. En fi, que potser que comencem a prendre consciència del que se’ns ve a sobre i deixem de fer tonteries amb les plantes i amb l’aigua.

27 de setembre 2016

El Llivi



Aquests dies s’ha parlat força a les xarxes socials del tema del “Llivi”, el cérvol que perseguien uns caçadors a Llívia i que va acabar dins d’un balcó. Va haver de ser anestesiat i actualment no sé ben bé on para. El tema va ser tan cridaner, que fins i tot va sortir per TV3.

Però no és d’això ben bé que volia parlar. Poques hores després d’aquests fets, l’alcalde de Llívia, l’Elies Nova, va iniciar a una campanya a internet per tal que es procedís a marcar al “Llivi” (com es va batejar el cérvol en qüestió) i que se l’alliberés i no se’l cacés mai.

Val a dir que la iniciativa va recollir força suports i que va tornar a sortir per la tele, per la qual cosa, felicito a l’alcalde i als seus reflexos polítics per fer possible que Llívia sortís a la televisió, cosa que passa molts pocs cops.

Aprofitant l’avinentesa, la televisió es va atansar a Alp, on van rememorar el cas del cérvol “Alpi”, traspassat per un caçador fa força anys i que era molt estimat per la població. El que em va sorprendre és que li tallessin el cap i l’exhibissin a l’ajuntament com si fos un simple trofeig de caça. Sort que el volien molt!

En fi, aquestes coses sempre són mediàtiques. Els cérvols són molt telegènics, especialment des que Disney va popularitzar-los amb “Bambi”. De fet, hi ha un munt de gent que els anomena així: bambis.

Del que es parla menys és del control que han de fer els caçadors als boscos per tal que no proliferin massa certes espècies d’herbívors. I això és així perquè els grans predadors, com l’ós o el llop, han gairebé desaparegut dels nostres boscos.

Uns no volen grans carnívors i altres no volen caçadors, però alguna cosa cal fer. Si no, passa el que passa, com amb la plaga de senglars que actualment assota Catalunya. Aquests són menys mediàtics, suposo, tot i que a mi, particularment, em cauen molt simpàtics.

Tornant al “Llivi”, no acabo de veure clar com pensen marcar-lo (amb pintura fluorescent a les banyes?) per tal de distingir-lo d’altres cérvols. Tanmateix, per què no es pot caçar el “Llivi” i sí altres cérvols igual de simpàtics que corren pel bosc? En fi…

26 de setembre 2016

III Fira Arç i la creativitat cerdana



Divendres al vespre vaig poder gaudir de la III Edició de la Fira Arç de Prullans, sobre fruits perduts. A part de les conferències sobre farmacologia vegetal, totes dues molt interessants, potser el més destacat –com sempre sol passar- va ser el sopar, a base gairebé exclusivament de productes vegetals autòctons.

Entre moltes altres coses vam poder provar una excel·lent crema nyàmeres, que és un tubercle que creix pels marges de les carreteres i fa una flor groga semblant a la del gira-sol, però més petita; gelat de timó (farigola), amb el punt adequat de sabor, fet per un mestre gelater artesà establert a Bellver; un tàrtar d’herbes diverses acompanyat amb una salseta a base de mostassa; la varietat de poma “cul de truja”; o tot un descobriment: un plat a base d’espelta (blat sarraí) i remolatxa, que estava senzillament deliciós.

Tot això em porta a la següent reflexió: a què esperen els cuiners cerdans a prendre’n nota i ampliar l’oferta dels seus plats amb productes vegetals de quilòmetre zero? Actualment, i a causa sobretot de la demanda d’alguns establiments com l’hotel Muntanya de Prullans, s’està produint de manera massiva la nyàmera, abans totalment oblidada.

També es va parlar de licors a base de nabius o de gençana groga, tan valorats a França i que aquí no deixen de ser residuals. A França hi ha un poble (Picherande) que viu gairebé exclusivament de la producció del licor de gençana groga, fan una festa grossa a l’estiu i són una destinació turística per aquest motiu.

La Cerdanya hauria de començar a espavilar en aquest sentit. Els cuiners els té. Els productes els té. I el potencial públic consumidor: els turistes, els té. Només cal posar-hi la voluntat.

Ja s’ha començat a fer amb alguns productes vegetals relativament ben coneguts com les xicoies o l’api silvestre (coscolls) a la primavera, i per descomptat amb bolets com la cremallola o el moixernó. I no parlem dels bolets de tardor! Però encara estem lluny d’aprofitar tot el que ofereix el camp, la muntanya i els horts cerdans.

Està bé això del trinxat i del tiró amb naps: fins i tot tenen festes pròpies. Però la Cerdanya dóna molt més de si que no la col d’hivern o el nap de Talltendre. Tenim varietats fruitals poc conegudes, baies del bosc, moltes espècies d’herbes comestibles en amanides, les nyàmeres, l’espelta, herbes aromàtiques i moltes coses més, com productes derivats: licors, gelees o melmelades.

Potser que posem fil a l’agulla o, millor, a la cullera, perquè tenim tot un univers gustatiu i aromàtic per oferir.

01 de setembre 2016

Tot s’acaba



Bé, per fi s’ha acabat l’agost. Torna a poc a poc la normalitat a la comarca, tot i que encara queden uns dies perquè la cosa es normalitzi totalment, cosa que sol coincidir amb l‘entrada del nou curs acadèmic, després de la Diada.

Es torna a poder agafar el cotxe sense més riscos dels habituals, es poden creuar els passos de vianants sense risc que algú se t’emporti pel davant (bé, més o menys) i fins i tot es troben llocs per estacionar el cotxe sense haver-se de barallar més del normal.

Les activitats festives i culturals, tot i que no han desaparegut del tot, no tenen res a veure amb les del festiu agost, quan cada dia (o més ben dit, quan cada nit) hi havia algun concert o festa de guardar. Suposo que els veïns ho agraeixen mpel que fa al seu descans nocturn.

El dia comença  davallar i a escurçar-se i les calors –tot i que no acaben de marxar de cop- comencen a remetre. L’estiu s’escola i aviat vindrà la tardor, que enguany té pinta de ser força seca i amb pocs bolets, com la cosa no canviï molt els propers dies i de moment no ho sembla pas.

Pel que fa a les festes de tardor, sembla que enguany no cauen gaire bé: la Diada cau en diumenge, el 12 d’octubre cau en dimecres, l’1 de novembre, en dimarts i el Nadal, en diumenge. Però en fi, no es pot matar tot el que és gras.

Hem patit un estiu força calorós i sec. Es tornen a sentir les lletanies sobre l’escalfament global i el canvi climàtic, del qual només ens recordem quan trona, com de santa Bàrbara, però el cert és que és un fet més que demostrat, enguany agreujat pel fenomen del Niño. Ara vindrà la Niña (no, no és conya), que és el fenomen oposat.

En fi, temps menys agitats i més reflexius, per anar preparant el llarg hivern cerdà que sol durar gairebé mig any.