28 de març 2011

Après moi, le déluge

Crec que és força evident què opina el poble -quan parlo de poble em refereixo a la societat- dels seus polítics, però es parla menys de què opinen els polítics del poble. Com que no sóc polític, ni amateur ni professional, no puc jurar que allò que diré és cent per cent cert, només és una especulació.

Per començar, els polítics es deuen pensar que el poble és lero, que té memòria de peix i que és fàcil de subornar. Per què dic això? Només cal veure la febre d'inauguracions que s'acumulant tot just abans de les eleccions.

El fet que les facin tan a prop de les eleccions demostra que es pensen que tenim memòria de peix i en això s'equivoquen. Potser sigui així per les coses petites, però quan algú la fa ben grossa, no s'esvaix així com així.

Això inclou el fet que encara que el polític vulgui endolcir el final del seu mandat amb grans obres (calien?), el poble no sempre li ho agraeix. Com en som de desagraïts!

I és que, al final, tots els municipis, per petits que siguin acabant tenint local polivalent, poliesportiu, amb piscina, balneari i un munt de serveis més que no li pertoquen per la població que tenen i que seran clarament deficitaris. Però és igual, la inauguració ja l'hem feta i ja hem demostrat que som més macos que el poble del costat.

Sí realment la Cerdanya volgués demostrar que és diferent i que vol una gestió diferent de la de la resta de Catalunya, hauria de posar més èmfasi en la coordinació comarcal de serveis i no tant en demanar més competències per al Consell Comarcal. El que cal és donar serveis a tothom optimitzant allò que tenim, no fent una catedral a cada municipi: amb una de ben posadeta ja en tindríem prou.

Però és que el problema no és només dels polítics. Els mateixos ciutadans semblen voler competir a veure qui la té més grossa (la pista poliesportiva, s'entén) i a veure qui gasta més els diners que no té. Després, si hi ha un deute crònic durant una dècada ja s'ho faran els que vinguin després: après moi, le déluge.

Per tant, tampoc és tan estrany que els polítics ens tinguin en tan mal concepte, ja que molts cops ens comportem d'una manera tan absurda com molts d'ells es comporten.

24 de març 2011

El Festival de Folk de la Seu

Des de fa unes setmanes, al restaurant la Llum de la Seu se celebra el II Cicle de Cantautors i Música Folk de la Seu d'Urgell. Es tracta d'un cicle realment interessant, que ja vam poder tastar l'any passat, amb algunes actuacions memorables com les de Roger Mas (2010) o la de Cesk Freixas (2011), per posar només un parell d'exemples.

Són molt d'agrair aquestes iniciatives, perquè no són gaire comunes, per desgràcia, al Pirineu. I tot i fer-se a l'hora de sopar i enmig de setmana un dimarts, sol congregar abundant públic, fins i tot quan plou o juga el Barça. A més a més, no tothom és de la Seu, també hi va gent d'altres pobles o d'altres comarques, com jo mateix.

La qualitat del cicle s'ho val i a més, l'ambient és molt més càlid que una sala de concerts. Al final, vas veient les mateixes cares actuació rere actuació i et sents una mica com a casa.

Una de les coses que em van sorprendre ja l'any passat és la presència de gent de totes les edats: des de nens petits a gent gran. Suposo que ha contribuït molt el fet que no s'hi pugui fumar. Aquest any, el nombre de nens ha augmentat moltíssim per l'absència de fum.

Això també em porta a reflexionar una mica sobre la barrera invisible -el mur de Berlín, que l'anomena un amic de la Seu- que hi ha entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, que fa que sigui difícil trobar gent de comarques veïnes a les activitats que s'organitzen al Pirineu. Però molt especialment entre la Seu i Puigcerdà, ciutats germanes, que viuen amb les esquenes oposades.

Crec que és una necessitat imperiosa trencar aquest mur. Personalment i des del Grup de Recerca de Cerdanya, mirem de posar el nostre granet de sorra, planificant actuacions comunes i participant-hi. Però hi ha molt de camí a recòrrer, encara.

És cert que poblacions cerdanes com Bellver o Martinet tenen una certa retirada cap a la Seu d'Urgell, però la resta de la comarca és immune a aquesta tendència. D'altra banda, tampoc l'Alt Urgell té massa tendència a participar de les activitats de Cerdanya.

En fi, que encara hi ha molta feina a fer. Sóc dels que creuen que s'han de trencar barreres, com la que tenim entre l'Alta i la Baixa Cerdanya, però no hem deixar de banda altres de ben reals, com la que separa la Cerdanya de l'Alt Urgell. Potser que abans de posar-nos en trencar barreres estatals, trenquem les barreres comarcals i provincials.

18 de març 2011

Més sobre l'ascensor

Ja tenim inaugurat l'ascensor del Museu. Vull tornar sobre aquest tema, perquè després del debat que hi ha hagut, crec que han sorgit elements de valoració nous que cal tenir en compte.

En primer lloc, es va dir que no es posaven escales mecàniques per dos motius: el primer, la mobilitat per persones discapacitades i el segon, perquè no hi ha tècnics de manteniment d'escales mecàniques a la comarca.

El primer motiu em sembla de prou pes. Ara bé, també em sembla una mica cínic, perquè si una cosa té Puigcerdà, són barreres arquitectòniques i impediments per les persones discapacitades. En part, per la seva complicada orografia i en part, perquè fins temps molt recents, no s'han tingut en compte aquestes consideracions.

El segon motiu cau pel seu propi pes. El dia de la inauguració ja es va veure que un dels dos ascensors no funcionavai que es trigarien no sé quants dies a adobar-los. Total, que encara que tinguem tècnics qualificats a la comarca (suposo), tampoc és que serveixi de gaire cosa.

Finalment, ningú ha rebatut el fet que l'ascensor té un impacte visual enorme sobre la imatge del Museu i sobre la skyline de Puigcerdà vista des de la zona de la Duana. En fi, si fas una truita, suposo que cal trencar uns quants ous i que tot no es pot tenir, però crec que es podia haver fet amb una mica de més bon gust.

I pel que fa a posar parquet a la passarela, sincerament no ho acabo d'entendre. Però en fi, suposo que s'haurà fet per algun bon motiu, no cal ser mal pensats.

Pel que respecta a la utilitat de l'ascensor, aquí sí que he de dir que es tracta d'una infraestructura necessària. Tant de bo algun dia es faci un altre ascensor que comuniqui la plaça d'en Calva amb la plaça de l'Alguer. Puigcerdà té una orografia tal que fa necessari aquest tipus d'equipaments.

Una altra qüestió és si calia invertir una morterada de calés en època de crisi, però entenc que correspon al govern municipal democràticament electe de fixar les prioritats estructurals del municipi. Jo m'hauria esperat una mica i potser hauria arrodonit el projecte amb un altre ascensor, però en fi, millor això que no res.

Nuclears

Ens havien dit sempre que les nuclears eren el mal menor per combatre el canvi climàtic, que eren prou segures, que allò que va passar a Txernobyl va ser l'excepció que confirma la regla, que estava regida per inútils i que era una tecnologia arcaica.

Però ara, al Japó, una potència tecnològica, amb tècnics molt qualificats i amb un disseny molt més segur que el de Txernobyl, ha passat el que ha passat. I què ha passat? Doncs que quan les coses han anat molt maldades, la central s'ha descontrolat i encara sort que la cosa no ha anat a majors, tot i la contaminació radiactiva que han alliberat.

Parlem clar. Què fem amb les nuclears? És evident que no es desmuntaran de la nit al dia. Hi ha molts països que en depenen. Catalunya mateix obté el 50% de l'energia elèctrica d'aquest tipus de centrals. I tots volem tenir llum quan encenem l'interruptor. I si és possible, que l'energia sigui barata i que no contamini. Però avui dia, tenir-ho tot, és impossible.

O renunciem a l'energia barata o renunciem a seguretat. El problema de la nuclear, no és tant que sigui perillosa -que ho és- sinó el tema dels residus. Ens diuen que és una energia relativament barata, però si és així, és perquè s'estalvia en sistemes de seguretat i perquè no es comptabilitza el que costarà de mantenir els residus nuclears que es produeixen.

Potser en un futur no gaire llunyà, podrem tractar els residus i tornar-los inerts, però a dia d'avui és força evident que no s'està investigant en aquesta matèria tant com s'hauria de fer.

A llarg termini, potser l'energia termonuclear serà la solució: combustible disponible pertot arreu, produirien pocs residus, són molt segures (si les coses van maldades, en comptes d'esclatar, s'apaguen) i tothom podria accedir-hi. Però la tecnologia encara no està disponible. De fer, no estem segurs de si estarà disponible en poc temps o es trigaran dècades en controlar l'energia que fa funcionar el Sol.

Ara com ara, només podem fer equilibris entre les energies perilloses (nuclears, tèrmiques), les que tenen impactes ecològics indirectes (hidrauliques) i les alternatives (eòlica, solar, biomassa) que també tenen els seus problemes i que no són prou efectives encara.

I sobre tot, més que produir megavatis, caldrà produir negavatis, o sigui: estalviar. Aquesta és la clau per tal que tota la Humanitat pugui desenvolupar-se i tenir un nivell de vida acceptable amb els recursos de què disposem actualment.

09 de març 2011

Mr. Scrooge

Un any més, diferents pobles i viles cerdanes ens han tornat a passar la mà per la cara, tot demostrant-nos com s'organitza un Carnestoltes. A Puigcerdà, si no fos per la tradicional i molt reeixida rua que organitza l'Escola Alfons I, no tindríem absolutament res.

A Alp tenen el seu Carnestoltes, a Montellà la seva rostita i a Bellver el Carnestoltes tradicional del Pirineu, que és l'enveja de tot cerdà que tingui una mínima sensibilitat cultural i folklòrica.

Però a Puigcerdà sembla que la gent està massa ocupada fent calerons a les botigues o descansant de ves a saber quins esforços sobrehumans com per organitzar un carnestoltes mínimament digne.

És evident que, a títol particular, sí que hi ha puigcerdanesos que celebren el Carnestoltes, generalment de nit i en alguna discoteca o bar musical, però no és ben bé el mateix. Ja us dic, no cal anar a Sitges, a Solsona o a Barcelona per veure espectacles interessanto per gaudir de la festa.

Però en fi, no sé què passa a Puigcerdà amb les festes que sembla que la gent els tingui al•lèrgia i només siguin una excusa per vendre més. A molts d'aquests Scrooges els haurien d'haver llegit de petits el conte de Nadal de Dickens.

07 de març 2011

Mala maror

Darrerament hi ha una certa mala maror a Puigcerdà. El tema de l'Hospital ha fet emprenyar molta gent -tot i que molts d'ells no acaben de saber ben bé de què va la cosa. Altres, estan emprenyats amb l'ascensor del Museu, ja sigui per la seva estètica, ja sigui pel seu cost. I altres es queixen de la lentitud amb què han anat i van les obres de la plaça Cabrinetty.

Estem en any electoral. Això serveix per explicar moltes coses. Per exemple, que es destapin escàndols. I per exemple, que els polítics que manen vulguin inaugurar com sigui obra feta abans de les eleccions. Aquesta combinació de factors explica la mala maror que hi ha a la Vila.

De l'Hospital no en parlaré, perquè crec que es tracta d'un tema prou complex com per fer-ho amb xifres a la mà i jo no les tinc, així que guardaré un respectuós silenci. Només diré que si amb els comptes del 2008 s'ha liat així de grossa, què passaria si la comptabilitat de l'Hospital s'investigués a fons?

Pel que fa a la plaça Cabrinetty, és evident que si poses un parell de persones a treballar, l'obra no avançarà massa depressa. Però vaja, ja va bé, perquè així podem inaugurar-la molt a prop de les eleccions. Ja se sap que molta gent té poca memòria i que se li han de recordar les coses just quan toca, no fos cas que se'ls passés.

I pel que fa a l'ascensor que comunica el pàrquing del Museu amb l'entrada del Museu, doncs què voleu que us digui: malaguanyats diners. Tant la idea de posar una línia de bus com la de posar escales mecàniques cobertes em semblava molt més intel•ligent i pràctica.

Però ja que està fet, calia que fos un mamotreto tan portentós? Calia tant ciment? Era necessari pintar-lo parcialment de vermell, el color "oficial" de tota obra municipal la darrera dècada? I sobre tot, calia posar parquet a la pasarel•la que uneix l'ascensor amb l'entrada del Museu?

En fi, entenc que cadascú té els seus particulars gustos i que tot això pot semblar discutible, però el que em sembla que portarà cua és que comencin a sortir temes polèmics tant a prop de les eleccions. I ni tan sols és obra de l'oposició, que de vegades sembla més aviat adormida o en una altra òrbita. És el poble qui treu aquests temes, fent servir blocs, xarxes socials o les tradicionals converses de cafè. Veiem com evoluciona la cosa.

02 de març 2011

Desitjos

Sí, ja sé que no hi ha calés i que les arques municipals estan buides, però permeteu-me fer la meva particular llista dels Reis d'Orient per als propers gestors municipals que surtin de les eleccions del mes de maig. Potser no seran coses fonamentals, però sí que són coses que, a mi, particularment, m'agradaria veure solucionades la propera legislatura. Diuen que el diable està als detalls. Doncs això.

1. Siplau, canvieu la il•luminació del campanar de Puigcerdà. Que torni a ser com era o d'alguna manera similar, perquè ara sembla una casa de barrets.

2. Revitalitzeu la Festa Major de la Vila i deixeu de tocar els nassos als carrossaires de la Festa l'Estany. A veure si aconseguim que torni a assolir l'esplendor que va tenir fa unes dècades.

3. Milloreu la neteja dels carrers. Estic fart de veure cagarades de gos, vomitades, escopinades i pixades per cada cantonada.

4. Asfalteu els carrers que es troben en pitjors condicions. Alguns fan vergonya i estem donant una imatge nefasta.

5. Mireu d'arribar a un acord amb el Casino Ceretà per poder fer teatre en condicions o cerqueu un local alternatiu.

6. Deixeu d'augmentar les zones blaves en el temps i a l'espai. SABA ja deu tenir prou diners. No cal que els enriquim més.

7. En comptes de posar floretes i gastar-se una fortuna, més zones verdes. Potser són més cares de mantenir, però això és el Pirineu, no una ciutat de formigó.

8. Mireu d'homogeneitzar mínimament l'enllumenat públic de la Vila. En alguns carrers podem veure quatre o cinc tipus diferents d'il•luminacions. A més, no cal que se'ns veig des de la Lluna. Som nosaltres els que ens hem de veure els uns als altres.

9. Major transparència municipal, amb major participació del poble en la presa de decisions -vaja, més democràcia i menys decisions autoritàries- i més claredat als comptes municipals.

10. I acabeu d'una punyetera vegada el Museu Cerdà.