20 d’agost 2008

Quina és la capital de Catalunya?

Avui ens posarem dins de la gola del llop i tocaré un tema força polèmic: ha de ser Barcelona la capital de Catalunya?

No, no es tracta d'una pregunta absurda ni ganes de cercar polèmica. Simplement, crec que algunes coses que es donen com a veritats absolutes, de tant en tant s'han de qüestionar una mica, a fi de tenir-les en una correcta perspectiva.

És evident que Barcelona és la primera ciutat de Catalunya, el seu centre econòmic i demogràfic i centre d'una àrea metropolitana enorme. Fins aquí, res a discutir. Però els criteris demogràfics no em serveixen. A fi de comptes, la principal ciutat dels Estats Units és Nova York i no és pas la capital dels Estats Units. Per no ser, no és ni la capital de l'estat de Nova York, que és Albany.

El reqüestionament que faig de Barcelona com a capital de Catalunya, però, no té res a veure amb qüestions històriques ni vull emmirallar-me en models aliens de l'altre costat de l'Atlàntic.

Us ho pregunto sincerament i amb la mà al cor: una persona que aterra a Barcelona per primer cop, creieu que s'endurà la sensació que aquesta ciutat és la capital de la cultura catalana? O pensarà que és una ciutat cosmopolita més, una de tantes com n'hi ha? O fins i tot podria pensar que es tracta d'una gran ciutat espanyola. Però, catalana?

Quina és la llengua que es parla al carrer a Barcelona? I al pati de l'escola? En quina llengua us atenen al bar o en què estan doblades les pel·lícules al cinema? Quin tipus de música s'escolta habitualment?

De debò Barcelona té gaire cosa de catalana avui dia? Amb tants aires de cosmopolitanisme, Barcelona s'ha oblidat que era la capital d'una cultura pròpia. Si passegeu per la ciutat, teniu moltes més possibilitats de trobar-vos una rua brasilera del Carlinhos Brown que no pas una colla sardanista.

De ciutats "cosmopolites" n'hi ha a patades. Tantes com vulgueu. Però de ciutats capitals de la cultura catalana només n'hi ha una. O potser ni això. París, per posar un exemple proper, és una ciutat d'allò més cosmopolita, però mai no ha deixat de representar l'esperit de la França. Podem dir el mateix de Barcelona?

Jo crec que no. Potser la capital hauria de ser una ciutat més genuïnament catalana, com Lleida o Girona, o potser Manresa. Segur que portarien la capitalitat de Catalunya amb més dignitat que no pas Barcelona, massa ocupada mirant-se el melic i tractant de fer creure al món com són d'universals.

Però aquell qui perd les arrels, no sap on és. No concebo una ciutat oberta i universal sense una forta personalitat pròpia. I Barcelona, llevat del parc temàtic Gaudí en què s'ha convertit, en té poca avui dia. S'ha convertit en una ciutat de funcionaris i de serveis. Però les quatre barres costa de veure-les. Viure per veure.

2 Comments:

At 4:02 p. m., Anonymous jordi said...

Si Manresa tingués una bona comunicació ferroviària o mes rapida, jo trobaria que seria la capital correcta. Tot i que penso que a Barcelona i la seva àrea metropolitana no els hi agradaria. Estan molt contents amb això de ser el centre del mon.
O podríem fer com van fer a Brasil i fer una nova capital, a Corea del Sud volen fer el mateix i treure la capital a Seul, fins i tot van tenir disturbis.

 
At 4:45 p. m., Blogger Meister said...

Els barcelonins estan massa ocupats en intentar-nos convèncer que el món gira entorn seu i que vivim d'ells. Com vols que tinguin temps de pensar en catalanitat?

Des de la guerra civil, quan la majoria de la burgesia va deixar els granes per anar amb els blaus, que la cultura catalana a la ciutat ha desaparegut. I només cal mirar els principals activistes catalanistes que han realitzat la seva tasca a la ciutat d'on eren les seves famílies o d'on eren ells mateixos: de comarques.

Jo el que tinc claríssim és que les comarques (les del Pirineu potser una mica més) som com els irreductibles gals, que resistim ara i sempre a l'invasor... Només cal repassar la història i fer un marcador convencional per adonar-se'n que guanyem per golejada...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home