25 d’abril 2016

Flash!



Darrerament, sembla que s’ha posat de moda posar uns cartells lluminosos a les farmàcies que et deixen cec només de mirar-te’ls de lluny. Entenc que les farmàcies són uns establiments especials, diguem-ne, estratègics i que és bo que es puguin veure des de força distància.

El problema rau quan vas en cotxe i no pots desviar la vistar sense posar en perill la conducció. L’alternativa és enlluernar-te, cosa encara pitjor.

Crec que els rètols lluminosos, del tipus que sigui, haurien d’estar regulats (si és que no ho estan ja). En aquest cas, s’hauria de complir la llei. No pot ser que vagis pel carrer de nit i hagis de posar-te ulleres de sol, per segons on passis.

Tanmateix, algunes botigues, per algun motiu que no acabo d’entendre, tenen una mena de llums flash a la zona dels rètols que van parpallejant de manera contínua. No sé si tenen cap utilitat, a part de cridar l’atenció, però també els trobo força molestos.

I ja posats a tocar el tema, també trobo força lamentable que alguns rètols anunciadors de certs establiments, per exemple hotelers, es vegin des de quinze quilòmetres de lluny. D’acord que tothom vulgui publicitar els seus establiments, però entre poc i massa.

De fet, és el de sempre: un equilibri entre el bé comú i el bé individual. Ja prou contaminació lluminosa tenim a la comarca com per què, a sobre, anem llançant més llenya al foc.

11 d’abril 2016

Urpes i udols



Pel que he pogut llegir darrerament a la premsa, sembla ser que tornen a sentir-se udols de llops a la Cerdanya. Dit d’una altra manera: s’ha tornat a detectar la presència d’algun lloc en terres cerdanes.

Possiblement es tracti d’un o uns pocs exemplars i que la seva presència sigui temporal, però se’n torna a parlar, a l’igual que se’n parla –i molt- a la Val d’Aran de la reintroducció de nous exemplars d’óssos per diversificasr genèticament la població actual d’úrsids.

En alguns llocs d’Espanya, han descobert que la presència del llop o de l’ós és un reclam turístic important. En alguns llocs, fins i tot, han arribat a desestacionalitzar el turisme, ja que la presència de curiosos per veure llops o óssos arriba en mesos diferents dels clàssics com l’agost o la temporada de neu.

A Cerdanya, que se sàpiga, no hi ha cap colònia estable de llops, però crec que no seria mala notícia per la comarca, tant des del punt de vista ecològic, com des del punt de vista turístic.

Naturalment, tot depèn de com es vengui. Si ho pintem com que hi ha manades de llops per les muntanyes que es menjaran els turistes que vagin a collir rovellons, evidentment, és molt diferent de fer sortides guiades per anar a veure rastres de llop a la neu o per escoltar l’udol d’aquest ancestral cànid. Tot depèn de l’enfocament.

07 d’abril 2016

Consciència verda



Darrerament, un seguit de notícies semblen haver revifat l’interès per la preservació del medi ambient a la Cerdanya. La més potent de totes elles, potser sigui el de la possible ampliació de l’aeròdrom de Das o l’hipotètic canvi d’usos d’esportiu a comercial, que ha deslliurat les fúries de l’opinió pública cerdana i no cerdana.

Altrament, continua cuejant la il·luminació nocturna de les pistes de Massella i la possible còpia a l’estació de Font-romeu o bé la unió dels dominis esquiables de l’Alta Cerdanya i el Capcir.

I no ens podem oblidar tampoc de la tossuderia de certs sectors polítics per ressuscitar el projecte de Jocs Olímpics al Pirineu, quan a Barcelona no els volen ni en pintura i bona part de la població del Pirineu en desconfia clarament.

Sembla ser que destrossar la comarca per tal que tres o quatre en treguin rendiment econòmic mentre la resta s’ho miren, ha passat ja a la història i no surt gratuïtament. El Conseller Rull ha hagut de recular en el tema de l’aeròdrom –si és que realment hi havia alguna cosa- i la gent no està de punyetes i s’organitza en plataformes ràpidament.

Suposo que la gent intueix que si ens carreguem el que ens queda, serà pa per avui (i per a uns pocs) i gana per demà (per a la resta).

Altrament, també és cert que els que més criden, molts cops no són els habitants del territori, sinó els segons residents, que no volen que els tapin la vista de la casa de la Cerdanya o que els inundin amb sorolls molestos.

En fi, haurem d’estar amatents a veure per on ens la intenten colar la propera vegada…

05 d’abril 2016

El pont de Sant Martí d’Aravó



S’està parlant recentment de fer unes obres de millora al pont gòtic de Sant Martí d’Aravó, entre els termes municipals de Puigcerdà i Guils de Cerdanya. Una de les propostes d’un sector del món cultural és fer que el pont no sigui transitable als vehicles per tal de preservar-lo millor.

El cert és que és una bona idea d’aquelles que tenen difícil solució. El pont es troba on ha de ser: just al bell mig de tot. O dit d’una altra manera, el barri de Sant Martí ha crescut en funció de la posició del pont. Si ara talléssim la circulació, tindríem un bon problema, ja que produiríem un tall de comunicacions important.

El problema és que a la zona en qüestió no hi ha gaire espai per fer un altre pont, a part del cost important que representaria fer un pont modern a la zona, amb els seus corresponents accessos.

L’ideal seria preservar el pont sense trànsit, però també cal ser realista: no hi ha gaires solucions factibles, per tant, molt em temo, que o algú es treu de la mànega una inversió enorme de calés o la cosa continuarà més o menys tal com és ara.