04 de maig 2020

Últim avís?


Segons les darreres dades, fins al 50% dels llocs de treball de Cerdanya han passat a un ERTE o a l’atur directament. Un percentatge similar tenim a la resta de l’Alt Pirineu i Aran (a la Val d’Aran el percentatge encara és més esgarrifós) per sobre de la mitjana catalana que és d’un 30%. Estem a 20 punts percentuals per sobre.

Què vol dir això? Doncs que les nostres economies centrades en el turisme de segona residència, bàsicament, han topat amb la crua realitat dels monocultius que s’ensorren. De moment, la cosa és provisional, però com ja he parlat molts cops amb anterioritat, fins a fer-me pesat, ho reconec, la cosa pot anar per aquí en el futur.

Va essent hora de començar a planificar un altre futur per les economies d’alta muntanya del nostre país. No cal renunciar al turisme, ni al de qualitat ni al de segona residència, però hem de cercar més fonts de creació de riquesa.

De moment, la Generalitat de Catalunya no està per la tasca en aquest sentit. La major part del gruix d’inversions a l’Alt Pirineu i Aran va destinat a les estacions d’esquí. I si els parlem de futur, només tenen per oferir-nos uns hipotètics Jocs Olímpics d’Hivern que no convencen prou al territori i que a causa del canvi climàtic poden anar-se’n en orris amb moltíssima facilitat.

Què més ha de passar per tal que tothom -no sol els polítics- reaccionin d’una punyetera vegada i se centrin a buscar alternatives viables a l’Alt Pirineu i, en particular, a la Cerdanya?

Em consta que el Consell Comarcal de la Cerdanya està per aquesta tasca, però em pregunto si es passarà de les bones intencions i les paraules a alguna cosa sòlida i amb possibilitats. Al cap i a la fi, no perdem de vista que els consells comarcals en general tenen pocs recursos econòmics i aquí estem parlant d’un replantejament de prioritats de primer ordre.

Cal que el teixit empresarial aposti seriosament amb inversions per un futur diferent i cal també que l’estat hi inverteixi . Potser algú es pensarà que tal com estan les coses, ara no és un bon moment, però jo crec precisament tot el contrari: que si no ho fem ara, quan les coses tornin a la normalitat -més o menys- o a la “nova normalitat” que ens promet en Pedro Sánchez, la gent s’oblidarà amb molta facilitat dels problemes actuals i fins a una altra. I potser la següent ocasió ja serà massa tard per la comarca.


2 Comments:

At 1:56 p. m., Blogger Joana said...

Crec com tu, que ara és el moment per fer alguna cosa i diversificar per tal que el turisme no sigui la única empresa. Si és un episodi com ara, qualsevol sector, pot sortir molt parat, però sí que mirant al futur i que no sigui tot tan precari i temporal. No ho penso només per la Cerdanya i el Pirineu, sinó en general.

 
At 12:07 a. m., Blogger David Isern said...

Estic totalment d’acord amb el que dius però en canvi crec que tenim el futur molt ben enfocat amb un pla sectorial de turisme trencador i visionari www.cerdanya.org/pasalpas
I també s’està fent molt bona feina per a diversificar l’economia des del cluster transfronterer de salut i benestar i des de l’Ass. Agroalimentaria de Cerdanya per posar uns exemples que conec de molt aprop.
Ara el que cal es la implicació de tota la societat cerdana per a assegurar una bona governança.
Ens en sortirem! El canvi l’hem de liderar nosaltres!

 

Publica un comentari

<< Home