14 d’agost 2008

El pecat capital

Segons un estudi recent, a la Cerdanya hi ha 1.636 elements d'atractiu turístic, suposo que comptant elements paisatgístics, folklòrics, arquitectònics, històrics, etc. Segons un altre estudi obtingut a partir d'enquestes, allò que més valoren els turistes que visiten la comarca és la seva pau i tranquil·litat i la contemplació del seu paisatge.

Bé, doncs alguna cosa falla, no trobeu? Si la Cerdanya té tantíssims atractius, molt em temo que la difusió per part dels organismes de promoció comarcals i municipals és un nyap, si la principal valoració que fan els turistes és la lloable activitat del pànxing, és a dir, mirar per la finestra i no fer res. Com a molt, anar a comprar alguna coseta o sortir a sopar de tant en tant, si l'economia ho permet.

Perquè, a veure, amb tant "atractiu turístic", el normal és que els pobres visitants paressin bojos amb tantes coses com n'hi ha per veure. Però sembla ser que res de res. Clar que, a la desídia per part de les autoritats "competents", caldria afegir la nogensmenys manca d'interès per part del propi sector turístic (comerç, hosteleria, restauració, serveis).

En aquest gloriós cocktail, només cal que hi afegim el secular menyspreu dels cerdans pel seu propi territori, del qual viuen a esquenes, amb el lògic desconeixement que se'n deriva de la seva natura, patrimoni, història, etc.

M'agradaria saber quants cerdans superarien un senzill test de coneixements sobre la comarca. Ja no parlo de coses abstruses i recargolades, sinó de fets notables que determinen la idiosincràsia cerdana.

Quants sabrien situar sobre el paisatge la muntanya més alta de la comarca i dir-ne el seu nom i altura aproximada? Quants sabrien explicar què va fer exactament el general Cabrinetty per Puigcerdà? Quants saben quin és l'origen de l'estany de Puigcerdà? O per què s'hi troben tants fòssils a la Batllia de Bellver? Quants saben quin és el mineral més característic de la Cerdanya i com es forma i on es troba?

Quants sabrien dir quin és l'origen de la Festa de l'Estany i la seva antigor? Quants coneixen que és un tartellotge o un beç? Quants, fora de Bellver, saben què és un 'cenrer'? Qui, fora de Llívia, sap qui fou Lampègia? On és l'estany de Passet? On es troba el dòlmen més accessible de la vall? Quants han vist el pont del Diable d'Isòvol?

I així successivament. I si els cerdans no ho saben, qui ho ha de saber? Com se n'han d'assabentar els que vénen de fora? No m'estranya que facin pànxing! Clar que, no són els únics atacats per la mandra. Aquí molts i molts cerdans són força bons exemples d'aquest pecat capital.

5 Comments:

At 3:57 p. m., Anonymous Anònim said...

Es per això que no basta amb el simple fet de haver tingut a la comarca persones com el Sebastià Bossom, tenir gent com el Martí, Oriol, Pere Valiente, tu mateix i tanta gent que hi tenim a aquesta terra que estan disposats a ensenyar. La curiositat de la gent, les ganes d'aprendre una mica mes cada dia, es el revulsiu que li fa falta a les persones d'aquesta comarca i a qui ens visita.

 
At 7:11 p. m., Blogger Salvador said...

Parlant d'atractiu turístic, existeix encara el restaurant Terminus a l'estació del tren?
Deu fer més de 25 anys que no hi vaig, encara recordo el tiró amb naps.

 
At 12:50 a. m., Anonymous Anònim said...

Que jo sàpiga si que existeix encara el Terminus, i també l’Allau, l’altre restaurant de la família, just al costat...

Respecte al tema del dolmen, Enric, m’has deixat intrigat, on està? Dorres, Prullans???

 
At 2:45 p. m., Blogger Meister said...

Jo aposto pel domen de Brangolí, el que passa és que a l'estiu queda potser una mica amagat per la vegetació... El d'Eina també és prou accessible.

És el dilema, i no compta el que van fabricar a Llívia, encara que ho sembli.

 
At 9:13 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Jordi: tens tota la raó. I com que són pocs, no ens podem permetre el luxe de perdre'n ni un, així que espero que els que queden, els tractin millor.

Salvador: Sí, encara existeix el Terminus i crec que té per estona. Els meus pares van fer el convit de noces allà ara fa gairebé 40 anys!

Sebi: Sí, és el de Brangolí, tal com apunta el Meister. No cal caminar gairebé gens per arribar-hi. La "cosa" de Llívia no sé a què obeeix. Un altre (reconstruït en aquest cas) fàcil de visitar és el de la Molina.

Meister: el d'Eina s'ha de conèixer una mica la topografia del lloc per trobar-lo. Altra cosa és el menhir, que està al costat de la carretera. Per cert, un altre suposat menhir que passa força desapercebut i que també està quasi al costat de la carretera és el del tossal d'Isòvol.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home