30 d’abril 2020

Interessos d’uns pocs?


Moltes vegades, quan es parla de canviar el món, de noves polítiques ecològiques, de combatre el canvi climàtic, de reduir la dependència dels combustibles fòssils, de tancar les centrals nuclears, de canviar -en definitiva- el model energètic i productiu de la societat, sempre acaba sortint la següent frase: “és lluitar contra els interessos d’uns pocs”. De debò?

És evident que el model actual està molt establert. Això significa, que les empreses i la gent en general ha tingut dècades per adaptar-s’hi. No és una cosa que ens hagi caigut del cel d’un dia per un altre. Fa més d’un segle que vivim d’aquesta manera: primer depenent del carbó i ara del petroli i de l’urani.

Així que, deixant de banda les grans corporacions que viuen d’això i que tenen els seus interessos en què no canviï l’statu quo, què en podem dir dels interessos de la gran majoria de persones?

Doncs que passa exactament el mateix. Tot són bones intencions. Però tenim un dia sense cotxes. Els altres 364 dies, agafem el cotxe. I fins i tot el dia sense cotxes té una efectivitat limitada. I així passa el mateix amb el consum elèctric, les vacances, els desplaçaments de cap de setmana, l’ús indiscriminat de calefaccions i aires condicionats, els ascensors, les escales mecàniques, l’ús d’embolcalls de plàstic, l’enllumenat nocturn…

La llista és inacabable. Tot això que ara es qüestiona, durant dècades es va considerar com “progrés” i “qualitat de vida”. De debò que li volem donar les culpes només als grans productors que, en definitiva, viuen dels nostres diners? De les nostres decisions de consum?

Per molta publicitat amb què ens bombardegin, qui acaba prenent la decisió final som nosaltres. No dic que siguem els únics responsables, però ja ho deia una ecologista alemanya famosa: “Tothom vol anar a la natura, però després vol tornar a casa en cotxe”. Crec que resumeix perfectament la situació.

Per tant, quan feu servir la frase “els interessos d’uns pocs”, penseu que potser no són tan poques les persones que hi tenen interessos. La gent és molt ecologista i les multinacionals són totes malvades, però després ens fa mandra reciclar, fer servir cabassos per anar a comprar o agafar menys el cotxe per desplaçar-nos.



1 Comments:

At 11:56 a. m., Anonymous Jordi said...

Em recorda a alguns que van al poliesportiu i volen aparcar a la porta i quan no poden, s'emprenyen. Després cap a dintre a fer esport o entren als vestuaris, es canvien i surten a córrer.
Son coses de la vida quotidiana.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home