Tendra és la nit

Acabo de llegir en la premsa que l'experiència de fer visitables els búnkers de Martinet per la nit ha estat un èxit sonat. Era d'esperar, per molt que diguin que els ha sorprès. Per tot Catalunya s'han fet experiències similars i la resposta del públic sempre ha estat la mateixa: participació massiva.

El fet de poder visitar uns espais més o menys habituals en condicions poc normals, com és el cas de fer-ho de nit, té un atractiu especial per a la gent. Què té la nit que la fa tan encisadora? Qui ho sap! Però el cert és que funciona.

A molts llocs s'obren els museus de nit i sempre hi va gent. Potser és que la gent que treballa durant el dia no té temps d'anar-hi i a aquest públic se suma aquell que sí que té temps lliure que es veu atret per l'espectació de la novetat.

Sigui com sigui, cal prendre nota d'aquesta tendència. Això no és només aplicable a les visites a museus. Es pot estendre a monuments o a altres activitats. No cal tenir gaire vista per veure que quan un concert es programa de nit té molta més afluència que si es fa a mitja tarda.

Les nits cerdanes del juliol i bona part de l'agost són ideals per a aquest tipus d'activitats i d'espais privilegiats no ens en falten: places porxades, jardins, parcs, l'entorn de l'estany de Puigcerdà o d'Osseja o, simplement, el carrer.

La nit estimula els sentits. No fa calor i els sons se senten d'una altra manera. Les formes no són tan nítides i s'insinuen. Hi ha molt més espai per a la imaginació. La nit sempre ha estat una mica el món prohibit i tots sabem que el tast d'allò que se'ns nega és més saborós.