En què el puc atendre?

 Fa pocs dies, els Bombers van rebre una curiosa trucada de matinada per part de dos escaladors que havien decidit passar la nit a l’Agulla del Frare, al massís de Montserrat.

 

La qüestió no era que tinguessin problemes, un accident, un ferit. No. Era que volien saber quin temps faria. I per això van recórrer al telèfon d’emergències. Naturalment, tothom sap que entre les múltiples i variades proves a què se sotmeten els bombers per treure’s el títol es troba la carrera de Meteorologia. En fi…

 

Per desgràcia no és un cas aïllat. S’han escrit llibres sobre les trucades que la gent fa a serveis d’urgències, a la policia municipal, etcètera. I més que se’n podrien escriure. Algunes persones tenen un sentit nul del ridícul i de la responsabilitat. No dubten en ocupar serveis d’urgències per poca-soltades.

 

Fa uns dies, per desgràcia, he hagut d’anar al servei d’Urgències del Transfronterer de Puigcerdà per dos motius diferents. En l’estona d’espera he pogut veure situacions força lamentables: un senyor que havia anat perquè a la tarda li havia picat una abella a la cama i se li havia inflat una miqueta; una dona que anava amb la seva criatura i que volia que li donessin el mateix remei pels vòmits que li havien donat a Barcelona; un senyor granat que volia que li miressin la cama perquè s’havia fet una petita esgarrinxada; un nen amb mocs…

 

Un espectacle vergonyós. Ah, sí, i no és per generalitzar ni estigmatitzar cap col·lectiu, però tots, absolutament tots, eren gent de fora.

 

Si aquests serveis d’urgències, tant presencials com telefònics, fossin de pagament, segur que no els farien servir amb tanta alegria. El problema, com sempre, és la gent amb pocs recursos que no tenen cap culpa de l’estupidesa d’aquests individus irresponsables.