18 d’abril 2022

D’on traiem l’energia?

Catalunya té un problema i per extensió també el té la Cerdanya: si volem que la major part de l’energia elèctrica que consumim sigui verda, o millor dit, no generi gasos d’efecte hivernacle, hem de fer els deures i, tal com està la cosa, estem molt lluny d’aconseguir-ho.

 

Una possibilitat seria continuar amb l’energia nuclear o fins i tot potenciar-la, però el rebuig general a aquesta forma de producció energètica ho complica molt. A més, a Cerdanya no podríem instal·lar centrals nuclears ni que volguéssim, ja que és zona sísmica i no seria gens aconsellable per motius de seguretat.

 

Després tenim l’energia hidroelèctrica. Disposem d’alguns torrents que podrien produir aquest tipus d’energia, però com que estem a la part alta del riu Segre, el cabal és escàs i, a sobre, la major part d’aquests torrents es troben en zones protegides, per la qual cosa l’explotació es fa complicada o gairebé impossible, tot i que hi ha alguna instal·lació d’aquest tipus.

 

Què ens queda? Doncs tenim energia solar, eòlica, biomassa i geotèrmica. Analitzem-les una a una.

 

L’energia geotèrmica, fora de les zones amb aigües caldes, és més complicada i calen instal·lacions costoses. Per sort, a Cerdanya tenim zones amb aigües calentes. A més a més, les instal·lacions més tradicionals són silencioses, poc invasives i s’adiuen bé a molts habitatges amb terreny disponible en forma de jardí. De totes les energies alternatives és potser la menys desenvolupada al nostre país.

 

L’energia eòlica, a petita escala, és una possibilitat, però no estem en una zona especialment ventosa, llevat potser de la vall del Querol, que tampoc és res de l’altre món en aquest sentit. La part alta de les muntanyes sí que és força ventosa, però m’imagino que a molta gent no li faria gràcia aquest canvi radical del paisatge. A més  a més, estem en una zona de migració d’aus força important, i les torres eòliques són una trampa mortal per a moltes aus.

 

Potser la solució més pràctica és l’energia solar, tant la destinada a producció d’aigua calenta directament com la fotovoltaica, que produeix electricitat.

 

La gent és força reactiva a fer grans instal·lacions d’aquest tipus a la vall, per qüestions paisatgístiques. La central de Llo, per exemple, es veu des de molts indrets de la Cerdanya i aixeca un fort rebuig pel seu fort impacte visual.

 

Però els números no surten. Llavors què? Hi ha la possibilitat de fer petits parcs solars, especialment en llocs erms, propers a les poblacions o directament aprofitar les teulades de les construccions ja existents, tant les de tipus industrial, com els habitatges mateixos.

 

Petites o mitjanes comunitats energètiques, moltes autogestionades, que produirien energia elèctrica d’ús domèstic i que vendrien l’excedent a la xarxa.

 

També tenim la possibilitat de comunitats energètiques, dins o molt a prop dels nuclis habitats, de les quals se’n beneficiarien els veïns i en podrien ser copropietaris i, per tant, coexplotadors.

 

Finalment, tenim la biomassa, que de fet més que verda és neutra, ja que sí que genera gasos d’efecte hivernacle, però teòricament són els mateixos que va absorbir la fusta i la brossa orgànica quan estaven vives. En conseqüència, la producció de gasos hivernacle és globalment neutra.

 

El cert és que això no és ben bé així. Per desgràcia, molts cops, els materials de què es nodreixen les calderes de biomassa provenen de tales no selectives o poc ecològiques, o ha calgut una quantitat important d’energia per a processar-les, per la qual cosa no és la millor idea.

 

En definitiva, en una vall orientada est-oest, amb una gran insolació i poca nuvolositat, l’energia solar de tota mena és potser la millor alternativa, potser complementada puntualment amb alguna mostra d’energia eòlica o d’energia geotèrmica.

 

 

 

1 Comments:

At 11:17 p. m., Anonymous Ignasi said...

Crec que la sortida és fer les cases autosuficients, alhora que els cotxes.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home