24 d’abril 2020

Una qüestió de percepció


Aquests dies, molta gent ha descobert que la finestra de casa seva dona accés a un món desconegut que sempre havia tingut al seu abast però mai no havia disposat del temps necessari -o les ganes, simplement- d’aturar-se i contemplar.

Així, veiem vídeos o fotografies de tota mena d’ocells, com tórtores o mallerengues, bells parhelis al cel o núvols de formes ben capricioses. Però també apareixen fenòmens suposadament estranys que inquieten moltes persones no gaire acostumades a això d’observar els cels.

Així, sentim a parlar de misterioses boles de llum, rosaris de petits punts lluminosos alineats que es mouen, sorolls com de trompetes, estranyes melodies com de pel·lícula de ciència ficció o fins i tot de núvols en forma de tsunami, però a l’atmosfera.

No patiu: no ens envaeixen els extraterrestres ni ha arribat la fi del món. Almenys, no per aquestes coses que veiem i sentim. Es tracta de fenòmens més o menys comuns, més o menys estranys, però perfectament controlats i explicables.

Les boles de llum possiblement són un bòlid (un meteor que s’encén en entrar a l’atmosfera) o simplement el planeta Venus, difícil de captar de vegades amb les càmeres dels mòbils. També pot ser l’Estació Espacial Internacional que de vegades es pot veure amb una brillantor força elevada.

Els rosaris de llumenetes alineades són possiblement satèl·lits artificials de la constel·lació de SpaceX, una empresa nord-americana de satèl·lits de comunicacions d’abast mundial, per posar-los en òrbita.

Els sorollets estranys no són tan infreqüents: el que passa és que habitualment, amb el brogit de la civilització -que ara es troba silenciat- passen desapercebuts. Per exemple, la Terra té emissions naturals d’ones de ràdio que poden arribar a generar fenòmens audibles molt curiosos però que no tenen res de sobrenatural. No són psicofonies.

I també hi ha fenòmens meteorològics més o menys violents que poden causar núvols amb formes estrambòtiques. Tot sota control.

De fet, si una cosa està provocant aquest confinament forçós, és que la gent tingui temps per observar coses que abans ni veia ni sentia. A més a més, com que l’activitat humana s’ha afeblit, hi ha molt menys soroll de fons que tapi aquests fenòmens que sempre han estat entre nosaltres.

No patiu. Ans al contrari: si teniu la sort de veure alguna d’aquestes coses, considereu-vos afortunats i gaudiu-ne!


3 Comments:

At 7:26 p. m., Blogger Joana said...

Sí, la gent, de fet és molt poc observadora, de banda la manca de temps en un altre moment. Entre poc observadora i poc interès per tot el que els envolta, no veuen res. Ara, passats els primers dies de bogeria cuinadora i de fer gimnasia a casa, miren per la finestra i veuen coses. de sempre he estat una gran "miradora" de mirar per la finestra, és hereditari, la meva àvia, ja ho feia, però els nostres objectius són diferents.

 
At 9:19 p. m., Blogger yarhel said...

Joana: igual que la meva mare, jajaja

 
At 7:00 p. m., Blogger Joana said...

Ara he reprès un projecte antic del blog, el que veig, que no és res més que fotos que faig del que veig des de la finestra

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home