21 d’abril 2022

Robots canins

L’altre dia vaig veure una escena per televisió que em va sobtar d’allò més: un gos robòtic donant ordres a uns vianants, en una ciutat xinesa, tot indicant-los què havien de fer.

 

A veure, a això hem arribat? Ja és trist que les autoritats ens donin ordres, molts cops sense cap mena de sentit, però que ens les doni un robot, que ni tan sols és humaniforme crec que és una manca d’humanitat i de sensibilitat que frega l’absurd.

 

Clar que si ho pensem detingudament, estem envoltats d’aparells electrònics o mecànics que ens donen ordres i manipulen el nostre dia a dia: els rellotges, els mòbils, les tauletes, els ordinadors, els semàfors, els velocímetres, els senyals de trànsit, les barreres dels pàrquings…

 

La llista és realment inacabable. Hem cedit sobirania personal a uns nivells realment preocupants. Però això del gos em va alarmar. De fet, no és gaire diferent d’un dron de la policia donant instruccions o directament un policia amb un megàfon, però no sé, almenys amb el policia pots parlar (en teoria) i si s’equivoca pots intentar que rectifiqui (sort!).

 

Aviat conduirem tots cotxes automàtics. De fet, “conduir” serà un d’aquells verbs que la tecnologia deixarà obsolets, perquè es conduiran ells solets, amb una intel·ligència artificial, informada per una xarxa de sensors interns i externs. Estarem totalment presoners de les màquines, no només quan les “conduïm”, sinó quan circulem com a vianants per llocs transitats.

 

Potser només quedarà el camp com reducte de baixa tecnologia, però des que em vaig assabentar que les esquelles de les vaques porten GPS per tenir localitzats els animalons o que els pastors fan servir drons per controlar els seus ramats, ja no dormo tranquil.

 

El següent pas serà informatitzar les campanes dels pobles i poder-les fer sonar des de casa amb una App del mòbil. I millor callo i no dono idees perquè algú encara em faria cas…