24 d’octubre 2020

Si vas a la muntanya

La gent ha sentit la crida de la natura. Ocupen espais naturals com són boscos, muntanyes, rius, estanys, platges… no tenen aturador. Ja sigui la Pica d’Estats per fer-se una selfie, el Montseny per collir castanyes o els boscos de l’Alt Berguedà per caçar rovellons, alguns urbanites han envaït la natura per fugir de la ciutat i de la perillosa covid-19, com si els aires de la muntanya o de la platja aturessin el virus, quan la malaltia la porten ells amb si mateixos.

 

Però en fi, hi ha el que hi ha i suposo que ens hi haurem d’acostumar. El resultat pràctic, però, quin és? Paratges naturals plens de brossa, estanys contaminats amb gel de bany, boscos arrasats per boletaires inconscients, pistes forestals saturades de cotxes i de tot-terrenys, excursionistes perduts que truquen al telèfon d’emergències perquè els vingui a rescatar un helicòpter perquè s’han fet una esgarrinxada a la cama o s’han perdut i ara no saben com tornar al cotxe i així successivament.

 

Si voleu venir a la muntanya, sisplau, apreneu què és la muntanya. Passa una mica com amb aquesta febre de córrer a la muntanya, sense parar ni un segon a contemplar el paisatge, una flor o una roca. Només, córrer, superar els teus límits, comptar les pulsacions, establir un nou rècord personal, en fi, quina llàstima de gent. Fan com que viuen, però no viuen de debò.

 

Evidentment, cadascú és lliure de destrossar-se les articulacions com vulgui. Per això estan els hospitals i la seguretat social: per pagar-los entre tots. Igual que el servei de rescats a la muntanya. I si algun bomber o policia s’estimba o es fa mal en acte de servei, ja li donarem una medalla pels serveis prestats. Potser a títol pòstum. Nosaltres, a la nostra.

 

La muntanya no són les Rambles ni tampoc cap parc temàtic. Té les seves regles i cal respectar-les. A més a més, si la voleu gaudir una mica, passa com quan aneu de viatge a un país llunyà: fora bo que aprenguéssiu abans una mica de la seva cultura, de la seva llengua o de la seva història si voleu fer alguna cosa més que unes quantes fotos per posar-li les dents llargues a l’amic de torn que no es pot permetre el viatge.

 

La muntanya té el seu codi de conducta que cal seguir si vols estalviar-te problemes. Apreneu alguna cosa útil d’ella i llavors, si voleu, podeu anar a abraçar arbres, escoltar la brama del cérvol o pujar muntanyes, però sisplau: no toqueu els nassos.

 

Potser caldria un carnet de muntanyista. Fins fa poc, la gent que anava a la muntanya ho solia fer en grups excursionistes. Ara aquestes associacions agonitzen. La major part de la gent jove i no tan jove o els han fet el salt o no saben ni que existeixen. El que compta és portar les sabates de marca, el comptador de pulsacions de marca, l’app del mòbil de marca i les barretes energètiques i la beguda isotònica de marca.

 

Sou tan autèntics com un exèrcit de clons que van al bosc a cagar tots sota la mateixa pedra. I és clar, al final, la porqueria s’acumula i no hi ha qui s’acosti. Disculpeu el to escatològic.

 

Si voleu ser autèntics, primer apreneu a ser humils. I sobretot, apreneu què és la muntanya. Apreneu de geologia, de biologia, de paisatge i geografia, d’orientació i si vosaltres sols no us en sortiu, hi ha d’altres que us poden ajudar.

 

Però sé que la gran majoria no ho fareu. Esteu massa ocupats en ser autèntics i quan aneu a la muntanya, sols o en família, hi aneu com qui va al parc del costat de casa, a omplir els pulmons d’aire sa. Això sí, hi aneu en cotxe i torneu en cotxe, no fos que la pluja us mullés les sabates de marca.