Al riu el que és del riu

Fa poc hi ha hagut una riuada a la duana entre Andorra i Espanya, pel pas de la Seu. Sembla ser que una pluja torrencial va fer que el torrent que passa per allà se sortís de mare i originés importants destrosses. Suposo que és el preu que cal pagar quan li treus a la muntanya i al riu allò que és seu.

Cada any sentim notícies d'inundacions a les rieres de la costa que, quan plou molt, tornen a fluir i s'enduen per davant tot allò que troben que, generalment, solen ser cotxes aparcats en un lloc on no hi haurien de ser.

Hi ha uns quants fets que no hem d'oblidar mai:

- Vivim en un país mediterrani i el clima predominant al Pirineu, llevat de a la vall d'Aran, és el clima mediterrani de muntanya.

- El clima mediterrani de muntanya implica pluges torrencials de tant en tant, que solen ser força imprevisibles. Es donen sobre tot a finals d'estiu i a la tardor, però també poden donar-se a la primavera i agreujar-se amb la fosa de la neu de les muntanyes.

- Quan plou torrencialment, l'aigua baixa per on pot, que generalment sol ser per les torrenteres o per les rieres, que molts cops estan obstruïdes per la vegetació o per altres obstacles. Això pot provocar preses naturals que, quan es trenquen, generen una riuada considerable, la força de la qual s'ho pot endur tot per endavant.

- El canvi global possiblement farà que aquesta tendència mediterrània de pluges torrencials s'incrementi. No és que hagi de ploure menys, sinó que ho farà de manera més irregular.

- Som un país petit amb una forta especulació del sòl. Això fa que s'edifiqui molts cops en llocs on no s'hauria de fer: en o prop de torrents, prop de lleres inundables de rius, en canals de dejecció de rius o torrents, etc.

- Tenim, per desgràcia, molts precedents, dels quals, un dels més recents és aquell que va originar la tragèdia de Biescas. Però no cal anar tan lluny. El nostre territori ha patit riuades molt severes.

I tot i així no hem après gaire la lliçó. En especial a Andorra, on se li roba a la muntanya i al riu territori per poder edificar. I és que al riu el que és del riu i a la muntanya el que és de la muntanya. Si no, continuaran passant coses com aquestes.