Noves infraccions i la manca de solidaritat

Un fantasma recorre la Cerdanya: és el fantasma de la sequera.

 

Llegim als mitjans de comunicació que alguns pobles de Bellver veuran restringit l’accés a l’aigua potable a les nits; que a Músser (Mussa) fa dies que no tenen aigua pel mal ús que alguns veïns han fet d’aquest recurs; que els dipòsits d’Alp estan sota mínims; que molts municipis han dictat bans prohibint el reg de jardins i l’ompliment de piscines; o que el tram del riu Segre entre el seu naixement a l’Alta Cerdanya i l’aiguabarreig de la Valira, a la Seu d’Urgell, fa pena i que no compleix els cabals ecològics mínims.

 

Vaja: que estem fatals d’aigua!!!

 

En canvi, una breu passejada per la comarca i podrem veure multitud de jardins -la majoria de gent de fora- verds i ufanosos. És evident que se salten les prohibicions i els continuen regant. I no parlem ja de les piscines, ben plenes i blaves.

 

Alguns ajuntaments, com el d’Alp, s’han adonat que no tenien ordenances municipals per multar els que se saltin les restriccions i ara, de pressa i corrents a posar-hi remei.  Així ho va expressar ben emfàticament l’alcalde d’Alp, el Sr. Carles Adserà per TV3 fa pocs dies. Normal, fins fa poc aquestes coses no eren gaire comunes.

 

No tothom és igual, és clar. Alguns veïns han decidit canviar la gespa natural per gespa artificial. Una despesa important, però la fas un cop i després te n’oblides. Una bona inversió.

 

Una altra solució és plantar herbes i plantes autòctones i mediterrànies, adaptades a la sequera. Pots tenir un jardí preciós, ben florit, sense necessitat de plantar gespa suïssa, que consumeix una morterada d’aigua. El mateix passa amb arbustos i arbres.

 

La gent té la mania de plantar pícees i altres espècies foranes, que consumeixen el doble que una d’autòctona i després no les poden mantenir. Vaja, que no cal tenir un jardí ple de cactus, però es poden tenir plantes ben boniques i adaptades als nous temps.

 

Ja va essent hora que la gent que es pot permetre un jardí faci un canvi de mentalitat i es posi al dia. Hi ha sequera i més que n’hi haurà. Per un any que plogui molt, hi haurà quatre que plourà poc. Conseqüències del canvi climàtic que molts s’entesten a ignorar, però que és aquí i anirà a pitjor, vulgues no vulgues.

 

Això també és vàlid pels jardins públics. Moltes espècies que s’hi troben, no suporten bé la sequera. Comencen a groguejar ja a l’estiu i alguns exemplars acaben morint.

 

I sobretot, que sancionin als insolidaris que llencen l’aigua de mala manera, en una època en què no n’hi ha per a tothom.

 

Si els pagesos no poden regar els seus horts i els seus camps, que són els que ens donen a menjar, ens podem permetre malbaratar l’aigua en jardinets de gent que s’està aquí dues o tres setmanes a l’any?

 

Podem buidar els pous i fer descendir els nivells freàtics fins a nivells alarmants pel caprici de gent que vol tenir piscina al seu jardí?

 

I no parlem del sector hoteler, que tampoc restringeix l’aigua dels seus clients. Entenc que el negoci és el negoci, però hi ha solucions per estalviar aigua que s’haurien de considerar.

 

El Segre fa pena. No l’havia vist mai tan sec durant tant de temps. És possible que a la tardor tinguem inundacions, però de moment el que tenim és una sequera espantosa. I hi ha gent que no es dona per al·ludida. Doncs si no ho fan de bon grat, que ho facin a la força.

 

Insto a tots els ajuntaments que adeqüin el seu règim sancionador per multar aquesta gent insolidària que només pensen en el seu cul i que se’n riuen dels seus veïns, tot mirant-los per sobre de l’esquena.