Trilingüisme

Darrerament hi ha un cert zum-zum a la premsa sobre la intenció de la Conselleria d'Ensenyament d'establir un sistema educatiu a Catalunya que sigui trilingüe: català, castellà i anglès.

Alguns ho veuen bé, perquè afeblirà la importància del castellà vers el català. Altres, opinen justament el contrari. I jo crec, que polititzar l'ensenyament sempre porta males conseqüències per a tothom.

No tinc res en contra que s'ensenyi castellà a les escoles. És més, veient la deficient qualitat de l'expressió oral i escrita en castellà de les noves generacions, em sembla que potser sí que caldria reforçar-lo. Una altra qüestió és si es vol o no es vol fer per qüestions polítiques o identitàries.

De fet, molt em temo, que caldria reforçar-ho tot: les llengües, la història, les matemàtiques... que el sistema educatiu té força vies d'aigua obertes és més que evident. Quelcom no funciona i s'emmascara la qüestió principal amb debats estèrils sobre la llengua.

D'altra banda, l'anglès serà imprescindible en el món globalitzat en què vivim i al qual ens dirigim a marxes forçades. No passa res per aprendre tres llengües a l'escola. Els aranesos ho fan (català, castellà i aranès) i no veig que tinguin el cap més gran que la resta d'habitants de la península. Ans al contrari: quantes més llengües es dominen, més fàcil és aprendre'n d'altres.

Malgrat tot, crec que això no passarà de ser un altre foc d'encenalls. Molta xerrameca, molta burocràcia, però al final, els nens no sabran ni català, ni castellà, ni anglès.

Pel que fa a la feblesa de la llengua catalana, no crec que se solucioni pel fet que es doni una hora més o menys de castellà. De fet, el problema és que les noves generacions fan servir el castellà diglòssicament per una sèrie d'activitats, com el lleure, de manera majoritària i això no succeeix perquè no sàpiguen català o perquè a l'escola no els l'hagin ensenyat prou.

Els usos sociolingüístics són els que són. El futur de la llengua catalana depèn gairebé en exclusiva de nosaltres els catalans. Però és clar, si a la mínima ens passem al castellà, no podem pretendre que els més joves no arribin a la lògica conclusió que això del català no deixa de ser una ensarronada i que només serveix per parlar-lo "en cercles reduïts".