29 de setembre 2020

Terreny adobat per rumors

Ahir parlava de la por per la covid-19 i avui parlaré dels nervis. La Vila, com molts altres indrets, suposo, és un niu de rumors. Alguns corren per les xarxes socials i altres pels grups de whatsapp (que també són xarxes socials, de fet).

 

Que si en Pau s'ha mort, que si en Pere està confinat, que si en Berenguera és positiu però s'està saltant el confinament… Conseqüència dels nervis i de la por i també del fet que la gent vol saber, o bé per interès o directament per morbo, coses concretes que afecten persones concretes.

 

Al cap i a la fi, vivim en un poble, per molts aires d’urbanites que alguns se’n donin. És en aquests moments quan queda força clar que som de poble, de poble. Volem conèixer què passa a la casa del veí i quan no ho sabem, doncs ho suposem i anem fent la bola més grossa.

 

Un comentari, un rumor i ja la tenim embolicada. Ja sabeu que els missatges es distorsionen amb molta facilitat, és una cosa natural. Però si a sobre hi ha nervis per saber més coses, llavors entra en acció la imaginació i les suposicions. I allò que “potser és” es converteix en un “això és”. No hi ha manera de contenir-ho. És un altre tipus de virus: un virus social, que es propaga d’una manera molt similar a la covid-19: per l’aire i, en aquest cas, també per les xarxes digitals.

 

És això dolent? Suposo que no, mentre no se’n faci un gra massa. Al capdavall, els rumors s’acaben confirmant o desmentint en poc temps i tampoc passa res si ens equivoquem a curt termini. Generalment. Almenys, amb aquest tipus de rumors.

 

Insisteixo: la gent té por i està nerviosa i no sap com evolucionaran les coses. De vegades, li atribueixen el pitjor a aquells que no els cauen bé i de vegades és una simple qüestió aleatòria. Això sí, com més morbós és el fet, més ràpidament es difon i a més llocs arriba.

 

La rumorologia és una ciència ben establerta i molt complexa. A mi m’interessa des de fa moltíssims anys i és una cosa que em fascina. Els rumors segueixen gairebé sempre uns patrons molt ben definits, però no per això, no deixen de sorprendre molts cops.

 

En fi, calma i bons aliments. No abaixeu la guàrdia davant la pandèmia i no feu gaire cas d’allò que es diu per les xarxes. Si una cosa és prou important, ja sortirà pels diaris o per la tele. No és que això sigui garantia de res, avui dia, però una certa veracitat encara conserven, els mitjans tradicionals.