12 d’agost 2008

A la memòria d'en Sebastià Bosom

Ha mort en Sebastià Bosom, cap de l'Arxiu Comarcal de Puigcerdà, escriptor, historiador, erudit, divulgador i sobre tot, un bon amic.

Moltes coses es podrien dir d'en Sebastià i crec que algunes, almenys, s'han de dir. Era un gran coneixedor de Puigcerdà i de la Cerdanya, car que se l'havia recorreguda tota. Coneixia els llocs, les gents i els fets. Tenia una visió general de la història de la nostra contrada, que dubto que ningú més tingui avui dia.

Sota la seva direcció, l'Arxiu va assolir uns nivells altíssims d'eficiència i de divulgació. Moltes han estat les activitats, exposicions, conferències i presentacions de llibres que s'hi han realitzat.

El mateix Sebastià és autor d'un munt de llibres de temàtica comarcal, sobre l'estany, sobre els bombers, sobre l'hoquei gel, sobre la vila de Puigcerdà, sobre els seus carrers i places, sobre les guerres carlines. Molts pocs temes no va tractar en Sebastià que, en molts aspectes, era un gran talent renaixentista que, encara que estigués especialitzat en història medieval, era capaç d'atacar gairebé qualsevol tema.

Amb en Sebastià vam tenir l'oportunitat i l'honor de treballar colze a colze en la creació del CD ROM de la Cerdanya. Ell va ser el director científic del projecte i l'ànima del treball, que va aplegar un munt de gent al seu voltant.

D'en Sebastià, sobre tot, vull destacar la seva gran personalitat. Era sempre molt crític amb persones i coses, però sempre dins del respecte i de la racionalitat. Sempre tenia aquell to entre irònic i burleta que tant el caracteritzava i amb el qual mai no et podies enfadar.

I sobre tot, mai no tenia un "no" per resposta quan li anaves a demanar un favor o una col·laboració, tot i que estigués ofegat de feina, ja que eren moltes les tecles que tocava a diari.

Amb ell se'n va un gran professional, un gran coneixedor i un gran amic. Descansa en pau, Sebastià Bosom.

9 Comments:

At 5:41 p. m., Anonymous Anònim said...

Gran persona i gran amic. Donar un tomb amb ell per Puigcerdà era un privilegi. L’altre dia parlant amb ell encara tenia ganes de continuar fent projectes, tot sabent que seria molt difícil superar la seva enfermetat. La Cerdanya es queda una mica orfe sense ell.

 
At 5:41 p. m., Anonymous Anònim said...

Descansi en pau.

 
At 5:48 p. m., Anonymous Anònim said...

Demà a les 11 del matí es l'enterrament a l'església de Sant Domenec. No ha pogut fer uns de les seves idees, un dia em va dir "abans de morir les moreres de davant de l'església tenen que ser fora". Un altre vegada serà Sebastià. Descansi en pau.

 
At 7:39 p. m., Anonymous Anònim said...

Una gran pèrdua per la nostra Vila...
Serà difícil de passar-se per l'arxiu i no veure'l liat en algun projecte...
Era una gran persona, els que hem treballat amb ell no l’oblidarem així com així...
Gracies per tots els moments que l'hem feta petar, descansa en pau.

 
At 11:00 p. m., Blogger Juan Amaro said...

Un entrañable amigo.

Una excelente persona, será pero que muy difícil hacerce a la idea que físicamente no estará más.

Mañana intentaré estar aunque sea en la puerta de la iglesia.

Sabía de su enfermedad e incluso estuve con él la semana pasada, el solo hecho de verlo calvo me puso mal, jamás pensé que nos dejase así.

Descana en paz amigo, hasta pronto, hasta siempre.

 
At 11:25 a. m., Blogger Juan Amaro said...

Quiro proponer desde aquí que al nuevo lago de Puigcerdá se le ponga su nombre en honor a su impecable trayectoria.
Sería, creo, un póstumo homenaje a este nuestro amigo.

 
At 12:48 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Per què volia que traiessin les moreres de davant de l'església?

 
At 5:10 p. m., Anonymous Anònim said...

Deia que no deixaven veure l'entrada de l'església i que era una afrenta.

 
At 12:23 a. m., Anonymous Anònim said...

La Cerdanya ha perdut un dels seus puntals. Ha perdut una gran persona, un amic i un referent de la cultura d'aquesta terra, de la seva terra que ell tant estimava. Tot i saber de la seva malaltia i de que el final havia d'arribar, mai t'esperes que sigui tan ràpid. Sort que el seu bon humor i la seva passió per l'arxiu el va mantenir actiu fins divendres passat. Han estat tres dies d'hospital, sempre acompanyat pels seus i pels amics. Menys mal que ha estat un final ràpid, tot plegat és la única cosa positiva de tot aquest daltabaix. No puc creure que quan arribi a l'arxiu no me'l trobaré... En Sebastià és insubstituible. La passió que sentia per la seva feina i per la seva terra van fer d'ell un personatge que mereix ser recordat. Ara és la seva família, la Paquita, els fills i els pares, els que necessiten del recolzament de tothom, de les persones que han acudit en massa al funeral. Sebastià, gràcies per tantes i tantes hores dedicades a donar a conèixer la nostra història. T'has quedat a mitges de molts projectes, alguns d'ells quasi acabats i d'altres amb tantes idees que volies posar en pràctica, com el 25è aniversari de l'arxiu... Espero que la persona que designin per substituir-te estimi tant la seva feina i la Cerdanya com tu ho vas fer. Sigues feliç!

Sofia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home