Distància social

Darrerament, veig pertot arreu un nou oxímoron prou curiós: “distància social”. Dic oxímoron, perquè em sembla totalment contradictori parlar de distància alhora que social. Social és una cosa que implica una distància reduïda.

 

Als éssers humans ens agrada estar junts. Un dels pitjors càstigs que se li pot fer a algú és aïllar-lo, com passa a la presó i fins i tot allà es pot relacionar amb altres presos. Precisament, el pitjor càstig de la presó és la cel·la d’aïllament.

 

Per tant, no sé ben bé què deu voler distància social. Potser una distància prudencial o una distància suficient (per no enganxar el fotut virus).

 

En fi, que són aquestes expressions que triomfen a base de repetició, sense que ningú se les qüestioni seriosament en cap moment.

 

Suposo que quan algú d’un llunyà futur examini la premsa de l’any 2020 trobarà coses sorprenents com referències a “mascaretes”, “pandèmia”, “brots”, “corbes ascendents” i, per descomptat, “distància social”. Si el context està clar, cap problema. Si no, els desitjo sort per interpretar-ho.