16 d’octubre 2020

Desbordats

El Govern de la Generalitat ha decidit tancar la restauració i els bars durant (mínim) quinze dies, que molt em temo, no es quedaran només en això. També es tancaran altres serveis, com estètiques; el lleure nocturn continua desaparegut i el comerç també tindrà restriccions d’aforament.

 

La pregunta que jo em faig és: si l’economia es troba a punt d’un col·lapse, la major part dels contagis no es produeixen -ni de lluny- als comerços ni als bars ni als restaurants- llavors, què coi està fent el Govern, a part d’arruïnar el país?

 

Perquè aquesta mesura no s’aguanta ni amb pinces. Si vols reduir la mobilitat, tanca ciutats o ja directament ves a un confinament, si la cosa està tan malament. Però tancar una part del sector productiu que, a més a més, segons les mateixes estadístiques facilitades per les autoritats sanitàries, no és el principal responsable de l’extensió de la pandèmia, quin sentit té?

 

Es nota molt que tota aquesta colla de senyores i senyors que prenen aquestes decisions no tenen cap negoci i que, ho facin bé o malament, cobraran el seu sou íntegre a final de mes. No s’han de preocupar d’ERTO, ERES, pagaments d’IVA i altres taxes, etcètera. No s’han de preocupar de si poden arribar a final de mes, de pagar el lloguer o la hipoteca. Res d’això.

 

Aquests polítics viuen en una bombolla artificial, el país de Xauxa, on tot és bonic i no passa res massa complicat. I és clar, quan es troben amb una crisi una mica seriosa i complexa, com la que estem patint, llavors van donant pals de cec, reaccionen sense volta ni solta i ara es deixen aconsellar per un, ara per un altre, ara per ningú, que per això la gent m’ha votat i faig el que em surt dels dallonses.

 

És igual la ideologia política. S’està veient que la classe governant no està preparada en absolut. Massa llicenciats en dret o en ciències polítiques i molt pocs metges, enginyers o matemàtics. Massa gent que no ha treballat en la seva punyetera vida portant un negoci i que només saben donar classes teòriques de com s’han de comportar els altres, però ells no recullen les conseqüències de les decisions que prenen.

 

En definitiva, massa inútils o, si ho preferiu, massa gent molt preparada en certs àmbits intel·lectuals, però gens a les qüestions pràctiques de la vida. Massa polítics i pocs bons governants.

 

I que consti que jo no soc precisament dels que creu que els polítics ho fan tot malament i que se’ls hauria de despatxar. Simplement, com en tants altres llocs, no s’han sabut adaptar a la realitat complexa en què vivim i així ens va. Tenim moltes persones que saben fer grans discursos (o ni això), però que criden molt i fan grans escarafalls que queden molt bé per la televisió o per les xarxes socials, però que no tenen res a dir sobre la crua realitat.

 

Com deia l’acudit que corria a l’època d’en Franco: “Españoles, estábamos al borde del abismo y hemos dado un paso al frente”.