01 de novembre 2021

Mori el Halloween!?

Cada any, quan arriba tots sants, apareixen a les xarxes socials i als mitjans de comunicació les patètiques campanyes de “Visca la castanyada, mori el Halloween”. Dic patètiques, perquè tot es basa en el fet que la castanyada és una festa nostrada que està amenaçada per una malvada festa yanky que se l’està menjant de viu en viu.

 

Els joves, ingrats ells, no celebren ja la castanyada i aquesta festa tan nostra està en perill d’extinció, com el català o com altres festes típiques catalanes.

 

Bé, permeteu-me que negui la major: ni la castanyada és catalana ni el Halloween és pròpiament nord-americà. De fet, totes dues festes són EXACTAMENT la mateixa festa i deriven de la festa cèltica del Samhein (pronunciat Sówein).

 

Els irlandesos, com a poble celta que són, però també els gallecs i tot el nord d’Espanya i bona part de França i altres terres europees, celebren la Nit d’Ànimes, el dia abans de Tots Sants que, de fet, és una cristianització d’aquesta festivitat cèltica.

 

A Catalunya, a començament del segle XX, encara era habitual buidar carbasses i posar-hi espelmes enceses dins per guiar les ànimes dels parents difunts. És cert que aquí tenim més tirada per les castanyes i els moniatos (i per extensió pels panellets), que no pas per les carbasses, però són la mateixa festa.

 

L’única diferència és que mentre que la Nit d’Ànimes catalana se celebra la nit de l’1 al 2 de novembre, el Halloween, o sigui, la Nit d’Ànimes anglosaxona, se celebra la nit abans.

 

I d’on ve això del Halloween? Doncs del Samhain que van portar els emigrants irlandesos als Estats Units. Allà, la festa va evolucionar una mica i ens va retornar en l’actual festa del “truco-o-trato” i les disfresses gràcies a Hollywood.

 

Dit això, fa molt de temps que tinc clar que la forma nostrada de la castanyada s’haurà d’adaptar a conviure amb la forma del Halloween. Els nens i els joves (i els no tan joves) jan han emès el seu veredicte.

 

Fer una castanyada i menjar panellets i caça amb naps de Talltendre està bé, però no és suficient. És una festa avorrida. En canvi, disfressar-se de bruixa o de zombi, els agrada més. A part de la clàssica parafernàlia d’anar de casa en casa a la recerca de diners o de llaminadures.

 

És una festa importada? No. Però és que encara que ho fos, quina festa no és importada? El Nadal és una cristianització de festes romanes i preromanes que se celebraven en ocasió del solstici d’hivern. El mateix passa amb les festes del solstici d’estiu: Sant Joan i Sant Pere, les baixades de falles, etc.

 

Per tant, abans de carregar contra una festa, que en definitiva s’obre camí perquè la gent ho permet, i de plantejaments identitaris de dubtosa validesa, potser que contribuïu a recuperar altres tradicions nostrades que sí que s’estan perdent o s’han perdut totalment.

 

Per exemple, a Bellver de Cerdanya se celebra la versió pirinenca del Carnestoltes, que és molt diferent de la tradicional, amb personatges propis i molt característics. El ball cerdà, llevat de la versió que es balla a les corrandes de Talló, és més conegut per ser ballat a la Seu d’Urgell que no pas pel poc que se’n conserva a la Cerdanya.

 

I així podríem continuar. Perquè de tradicions i de festes sempre n’hi ha hagut i han anat evolucionant segons el signe dels temps. Oposar-s’hi és una pèrdua de temps. Però, naturalment, sou lliures de fer el que us doni la gana.