Flautes

Ahir per la nit a l'església de Llívia vam poder gaudir d'un magnífic recital de flauta a càrrec d'en Claudi Arimany i d'en Philippe Bernold. Arimany és un clàssic dels concerts de Llívia, a qui tinc el plaer d'escoltar any rere any, des que venia amb en Jean-Pierre Rampal.

Ens van oferir una simfonia concertant de Cimarrosa i un concert per a dues flautes de Doppler. Com a bisos, dues meravelloses peces de Mozart, arranjaments d'àries de la Flauta Màgica, l'ària de Papageno i la de Pamina.

La nota emotiva de la vetllada va ser el record que va tenir l'exdirector del Festival de Música de Llívia, el Sr. Vinyet per el recentment desaparegut Sebastià Bosom, de qui va fer una petita glossa i a qui va dedicar el Rèquiem que posteriorment es va interpretar.

La nota negativa, algun element del públic que sembla anar als concerts a lluir-se més que no pas a escoltar música. Així, és freqüent -per desgràcia- sentir comentaris autolaudatoris sobre com són de riques certes persones o quantes possesions tenen.

Aquests, juntament amb aquells que van d'entesos musicals, són més molestos que un borinot: tota l'estona emprenyant i fent-se veure. Mataiotes mataioteton, kai pantha mataiotes (Vanitat de vanitats i tot vanitat), que diu la Bíblia.