10 d’agost 2016

Canvi de dates de la Festa de l’Estany



He detectat un cert malestar entre determinats sectors de la població pel canvi de dates de la Festa de l’Estany d’enguany, que passa del 21 d’agost al 28 d’agost, perquè es considerava que el dia 21 era massa d’hora.

Un dels arguments que he sentit per justificar el canvi és que si la Festa passa al 28, molts turistes residents a la comarca marxaran més tard. La veritat és que la gent fa vacances tenint en compte criteris molt diferents de quan se celebra la Festa de l’Estany, així que si realment s’han canviat les dates per aquest motiu, em penso que el resultat no serà l’esperat.

Altrament, com més tard se celebri la Festa, més possibilitats hi ha que faci mal temps. Tots sabem com és el final d’agost a la Cerdanya: meteorològicament inestable, sovint amb pluges i fred.

No és el primer cop que es varia la data de la Festa de l’Estany. Enguany també s’ha tingut en compte que els actes festius duren gairebé cinc dies, com la veritable festa Major de l’estiu puigcerdanès i no s’ha volgut que els actes se solapessin amb el cap de setmana festiu del 15 d’agost.

Mai no plou a gust de tothom. Això és ben cert. Però m’agradaria saber exactament si s’ha consultat a tothom o només als quatre botiguers de sempre, per prendre aquesta decisió. En tot cas, esperem que la Festa de l’Estany sigui un èxit i que no ens haguem de penedir d’aquest canvi de dates.

09 d’agost 2016

Ceretània



Llegeixo en premsa que s’ha constituït un grup de defensa del patrimoni natural de Cerdanya anomenat “Ceretània”. Poca cosa més n’he pogut deduir de les notícies, perquè no s’informa ni qui forma part de l’associació, ni qui és el president, ni res de res. Sembla ben bé un bolet enmig de l’estiu.

Suposo –i només és una suposició- que es tracta de l’enèssima associació de persones amb segones residències a la comarca que després de comprar-se una caseta a la Cerdanya, no volen que els tapin la vista.

Potser estic deduint massa de tan poca informació, però és una sospita que tinc i el temps em donarà la raó o me la traurà.

Altrament que ningú no dedueixi de les meves paraules que estic molest o res per l’estil: ans al contrari, com més associaciones i particulars hi hagi que vulguin defensar el medi natural de la comarca, molt millor per a tothom.

Conforme avanci l’escalfament global i la Cerdanya pugui dependre cada cop menys de l’esquí com a font de riquesa, potser s’haurà de recórrer més als seus encants naturals o culturals, sempre que llavors encara quedi alguna cosa que valgui la pena.

Per tant, com més serem, més riurem. El que espero és que no es tracti només d’una associació ad hoc, hermètica, pensada només per defensar les vistes dels seus membres. Com deia abans, el temps ho dirà.

05 d’agost 2016

Internet, on ets?



Ahir per la tarda, per enèssima vegada, ens vam quedar sense internet a Puigcerdà. Tenint en compte la dependència que tenim d’aquesta infraestructura en el món en què vivim, la cosa ja comença a tocar allò que no sona.

No entenc si és incompetència, sabotatge o què és, però això va passa de la ratlla. Són moltes les empreses que en depenen, per exemple, per fer cobraments amb tarja de crèdit o bé perquè tenen dades al núvol o bé perquè depenen d’una base de dades remota.

En qualsevol cas, és un problema recurrent que no sembla mostrar signes de recuperació. Quan parles amb les empreses subministradores del servei et diuen coses com que: “són talls puntuals” (només faltaria que l’avaria fos contínua!) o bé que “les infraestructures de la província de Girona són molt antigues i que és normal que passi això” (I no podrien deixar de fer que fos tan “normal”?).

Si les empreses cerdanes volem oferir un servei que no sembli del tercer món, potser que ens ho fem mirar. Fa unes dècades els problemes de subministrament eren d’aigua o de fluïd elèctric. Ara li ha tocat el torn a internet.

Ahir per la nit vaig anar a sopar a un restaurant de la Vila. La propietària estava molt emprenyada perquè una clienta se li havia enfadat per no poder pagar amb tarja de crèdit degut als problemes amb internet i havia marxar sense pagar, com si fos culpa de l’establiment! Morro que tenen alguns per aprofitar-se de la desgràcia alienta.

En tot cas, el problema hi és. És recurrent. Gairebé periòdic. Ja no es tracta que les línies estiguin sobresaturades per l’excés de persones que les fan servir a l’estiu, és que alguna altra cosa està fallant i potser que les autoritats posin fil a l’agulla. Això sí, les empreses subministradores després voldran que paguem puntualment les factures, o si no, ens tallaran el servei. Quina barra!

03 d’agost 2016

La carretera a Lles



Fa unes setmanes vaig passar per la carretera que baixa de Lles a Martinet i em vaig quedar molt sorprès per les obres de remodelació que s’estan realitzant. La primera sensació que vaig tenir va ser que la zona havia patit un bombardeig massiu de l’OTAN.

Després ja vaig veure que “només” eren unes obres –pel que m’han dit, dissenyades des de la Diputació de Lleida. És cert que la carretera era molt estreta i que necessitava una reforma, però el que s’ha fet -em permeto d’opinar- és una barbaritat.

Curiosament, fins fa poc no he sentit cap crítica al respecte. A part de l’impacte ecològic i paisatgístic que estan tenint aquestes obres, em pregunto qui ha tingut la idea de destrossar el territori d’aquesta manera. Suposo que és el que passa quan les coses es dissenyen des de la plana de Lleida i es pensen que el “Pirineu de Lleida” no deixa de ser una simple extensió de la plana de la Terra Ferma.

En un sopar amb personalitats de l’Alt Pirineu, l’altre dia, va sortir el cas d’aquesta carretera i del desastre paisatgístic que està suposant la seva reforma i es va posar com a exemple el model ben diferent que existeix a països més civilitzats que el nostre, com per exemple, Suïssa, on una salvatjada com aquesta seria inimaginable.

Em pregunto si a ningú no li importa el que està passant a la carretera de Lles i per què serveixen els informes preceptius d’impacte ambiental i com s’han fet en aquest cas, perquè, sincerament, sembla que s’han fet amb el cul, amb tots els meus respectes.

02 d’agost 2016

Caçant Pokemons



Un company de feina m’ha dit que l’altra nit, a l’entorn de l’Estany de Puigcerdà hi havia prop d’un centenar de persones caçant pokemons. Suposo que exagerava, però no poso en dubte que hi devia haver molta gent. El fenomen s’ha estès com la pólvora per tot el món i aquí ens ha arribat més aviat d’hora.

En principi no deixa de ser un joc innocent que, a més té l’avantatge que et fa sortir de casa i et fa caminar, cosa que en principi ens hauria d’alegrar. Però no sé per què, m’ensumo que la cosa no és tan senzilla.

Aquesta dèria de la gent de fer servir el mòbil per tot comença a ser empipadora. La gent ja no pot viure sense la seva càmera fotogràfica, el seu whatsapp, les seves cançons i ara sense caçar pokemons. Ens estarem tornant tots idiotes?

Sóc informàtic. En teoria aquestes coses m’haurien d’encantar, però la veritat és que em preocupen. No sé ben bé per què. Potser sóc irracional. Fins fa pocs dies no tenia whatsapp. Ara el tinc i reconec que és molt útil i molt més econòmic i pràctic que els cavernícoles sms.

Però tot i així crec que tot té un límit. Quan veus un munt de gent reunida que no es mira ni es parla i que no para de teclejar compulsivament missatgets amb els seus mòbils, em preocupo. Abans em feia gràcia, però ara em comença a fer por. Torno a insistir: ens estarem tornant tots idiotes?

Això d’anar cercant pokemons imaginaris pel poble no té res de nou. Fa més de deu anys que existeixen jocs d’aquest estil, només que ara s’ha posat de moda un d’ells de manera viral. El que em pregunto és si realment calia cap excusa per sortir de casa i passejar. Vaja, calien els pokemons per fer el que la gent ha fet tota la vida de manera natural?