29 d’octubre 2009

Mutatis mutandi

Ningú no nega que un dels símbols arquitectònics de Puigcerdà és el campanar. Bé, és una altra manera de dir de manera més o menys fina que és de les poques coses que encara no ens hem carregat. Ara bé, seguint en la tan nostrada tradició de destrossar el nostre patrimoni, darrerament el campanar ha sofert un parell de transformacions interessants.

La primera, és que ja no s'hi pot pujar. Suposo que alguna cosa deu tenir a veure el fet que hagin instal•lat unes antenes de comunicacions discretament camuflades, això sí. Té l'avantatge que els capsigranys ja no pugen i toquen les campanes, amb les molèsties que això comportava. Però hem perdut un mirador molt interessant.

La segona, molt més visible, és que s'ha substituït l'antiga il•luminació tradicional que feia destacar el campanar des de molt lluny per una altra que sembla anunciar una casa de barrets. Es tracta d'uns llums de coloraines blaves, vermelloses i liloses que converteixen la 'skyline' puigcerdanesa en una mena de pel•lícula de terror.

Què podem dir de la nova il•luminació? Doncs que és dissortada, pobra, trista, tètrica, patètica, fosca, apagada, esmorteïda, freda, insuficient, lamentable, mòrbida, desencisadora i més lletja que un pecat. Però ves, sembla que quan una cosa funciona l'hem d'espatllar, no sigui que sentem un precedent d'ordre i ens veiem obligats a fer la resta de coses bé.

28 d’octubre 2009

Debat online

Arran del polèmic assumpte de la denúncia de tres treballadores de la llar d'infants de Bellver s'està produint un interessant debat a internet sobre el tema, concretament a la pàgina de la notícia de Regió 7.

Es tracta d'un fet força inusual a la Cerdanya, on la penetració d'internet a la vida quotidiana no és gaire freqüent, llevat potser dels més joves. Però això que pares i mares de nens estiguin dicutint un tema polèmic per internet crec qu marca un abans i un després en la petita història dels mitjans de comunicació de la comarca.

Darrerament hem pogut veure sorgir iniciatives molt interessants de mitjans de comunicació cerdans a internet, tant a l'Alta Cerdanya, amb i-cerdanya, com a la Baixa Cerdanya, amb el bloc del periodista Guillem Lluch: Crònica de Cerdanya.

I és que encara que molts sectors cerdans continuïn essent remissos a llançar-se de cap a internet, no estem parlant d'un fenomen futurista, sinó d'una eina de present, que tindrà cada cop més implantació.

Aquest va ser un dels motius principals pels quals vaig obrir el meu bloc: per informar, des d'un punt de vista personal i no exempt de polèmica, de la realitat cerdana. Afortunadament, es van obrint noves finestres -a part de les de la premsa ordinària- que ens permeten aprofundir en el coneixement del dia a dia de la nostra comarca.

Crec que es tracta d'una bona notícia i d'un senyal de normalitat. No podia ser aquell desert informatiu a la xarxa que hi havia fins fa poc. Ara, qui no sap què passa a la comarca, és perquè no vol. Esperem que el nombre i tipus d'iniciatives a tal efecte es vagin multiplicant amb el pas del temps. Tots hi sortirem guanyant.

26 d’octubre 2009

L'estat del català a la Cerdanya

Dimecres, dia 21 d'octubre, a les 19h, va tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà una Taula Rodona que portava per títol: "L'estat actual del català a la Cerdanya". Hi van assistir unes 25 persones, entre les quals hi havia un destacat grup de representants de l'Alta Cerdanya.

Els ponents van ser:

- M. Àngels Terrones, directora de la Biblioteca "Comtat de Cerdanya".
- Manel Figuera, responsable a la Cerdanya del Consorci de Normalització Lingüística.
- Àngels Piguillem, mestra de primària del CEIP Alfons I de Puigcerdà.
- Guillem Lluch, periodista i moderador de la Taula Rodona.

Els ponents van mostrar un moderat optimisme per l'estat del català a la Baixa Cerdanya, tot i que amb reserves, mentre que van detectar més problemes a l'Alta Cerdanya, on el català no té estatus legal de llengua oficial i és considerada en general com una llengua de segona per bona part de la pròpia població.

També van expressar la seva opinió sobre la importància que existeixin mitjans de comunicació de qualitat en català, tant pel que fa al sector escrit com per l'audiovisual.

Pel que fa a la immigració, tots van coincidir que els nens immigrants aprenen ràpidament el català, sense problemes, especialment els provinents dels països de l'est, mentre que els pares tenen més problemes o no consideren que aprendre el català sigui una tasca prioritària.

Tot i així, es va destacar que de vegades hi ha més resistències al català entre la població immigrada d'altres indrets de l'estat espanyol que no per part dels marroquins, dels procedents dels països de l'est o fins i tot dels llatinoamericans.

Sobre el dialecte cerdà es va considerar pràcticament extingit, llevat potser d'alguna persona d'avançada edat de fora de l'àrea d'influència de Puigcerdà. En aquest sentit hi ha influït seriosament en la seva desaparició (a la Baixa Cerdanya) l'homogeneïtzació dels mitjans de comunicació que empran només el dialecte barceloní i del canvi de la dinàmica econòmica de la comarca, molt lligada al turisme barceloní.

Finalment, els ponents es van mostrar moderadament optimistes respecte del futur del català, tot i les mancances.

Entre les intervencions del públic, m'agradaria destacar una d'un senyor de l'Alta Cerdanya que em va sorprendre força però que em va fe reaccionar. Segons ell, TV3 s'ha castellanitza moltíssim. Va dir que potser nosaltres no ho notàvem tant perquè entenem el castellà i no hi parem atenció, però que ell que gairebé no l'entén, de vegades té problemes per seguir allò que hi diuen.

Super Kilian

El cerdà Kilian Jornet ha tornat a proclamar-se campió del món per tercer cop en curses de muntanya.

Kilian Jornet va aconseguir la victòria a la prova de les Skyrunning World Series que se celebrava a Mont Kinabalu, a l'illa de Borneo (Malàisia). Kilian ja havia guanyat aquesta curs l'any 2007.

Kilian tanca, doncs, una temporada magnífica, coronada d'èxits pertot arreu on ha participat i demostrant una vegada més que té fusta de número 1. Enhorabona!!!

22 d’octubre 2009

Foc!

Fa uns dies es va produir un incendi entre Osseja i Vallcebollera que va cremar unes 200 hectàrees. Es tracta d'una xifra considerable en una comarca relativamen petita com la nostra.

L'incendi sembla ser que es va produir per la crema descontrolada de rostolls, cosa habitual per aquestes dates. El problema va ser que, degut al vent i a una certa descoordinació de mitjans, l'incendi es va descontrolar i es va estendre ràpidament.

Pel que tinc esntès, tot i que nombroses dotacions de bombers de la Baixa Cerdanya s'hi van desplaçar, no els van deixar actuar gaire, mentre que els bombers francesos intentaven extingir el foc amb mitjans un xic precaris.

En arribats a aquest punt, m'agradaria cridar l'atenció sobre aquest fet. A veure, es parla moltíssim del tema transfronterer, però qüestions importants com aquesta no sembla que estiguin gaire regulades ni coordinades.

No fóra possible crear un protocol conjunt d'actuació entre els diversos cossos de bombers del costat espanyol i del costat francès, a l'igual que hi ha uns acords de col•laboració entre policies?

No es podrien elaborar plans d'actuació conjunta davant de catàstrofes naturals, com incendis, aiguats, terratrèmols, ventades o fortes nevades?

Si volem ser realment transfronterers i esborrar de manera pràctica la "ratlla", hauríem de cercar actuacions que afecten el dia a dia i no només fer grans i costoses infraestructures, que poden lluir molt però que en definitiva, aporten relativament poc a la vida quotidiana dels cerdans.

14 d’octubre 2009

Camins i comtats

El Govern de la Generalitat fa marxa enrere i, finalment, inclourà la Cerdanya dins del recorregut dels comtats pirinencs. Al•leluia! Rectificar és de savis! Això sí, sembla que Puigcerdà continuarà sense sortir al mapa, perquè es vol potenciar en aquesta ruta el municipi de Llívia, antiga capital comtal. Concretament, és vol donar relleu al personatge de l'Abat Oliba.

D'altra banda, m'assabento per la televisió que la Generalitat ha aconseguit incloure Catalunya dins del Camino de Santiago, que a Catalunya se'n diu Camí de Sant Jaume i posa com a centre vertebrador del Camí a Catalunya, Montserrat. Fins allà i des d'allà, surten un munt de rutes que van cap a l'Aragó a connectar amb la via principal del Camí de Sant Jaume.

Ja hi tornem a ser! La Cerdanya fa més d'una dècada que promociona una de les branques secundàries del Camí de Sant Jaume, que l'hauria travessada a l'antigor. Concretament, està senyalitzat tant el tram francès com l'espanyol, de Font-romeu fins a Martinet. I ara, els nostres governants tornen a oblidar-se de la Cerdanya!

Suposo que és el que té fer les coses des d'un despatx, sense tenir ni idea del territori, sense prendre contacte amb la realitat i des de la més profunda desconeixença de tot allò que no es fa l'àrea metropolitana de Barcelona.

Així que, una de cal i una de sorra. Haurem de posar també el crit al cel per tal que se'ns reconegui la nostra contribució al camí de sant Jaume o passaran de nosaltres, com solen fer habitualment?

13 d’octubre 2009

El senderisme i Alp

El municipi d'Alp ha rebut les felicitacions del Conseller de Turisme, el Sr. Huguet, pel seu dinamisme en matèria turística, després de visitar el parc de senderisme d'aquest municipi.

Alp va ser uns dels municipis pioners a la comarca a inventariar i recuperar els senders locals i a organitzar periòdicament activitats de senderisme al seu territori. Aquest tipus d'activitats són molt interessants, perquè permeten explotar de manera no intensiva el teritori i de desestacionalitzar el turisme.

A més a més, el mercat objectiu que practica senderisme, lluny de la tòpica imatge de turisme d'espardenya, sol ser un mercat força adinerat, que fa estances llargues al territori i consumeix força.

Des d'aquest bloc, doncs, vull felicitar el municipi d'Alp i els impulsors d'aquestes iniciatives, ja que marquen el camí a seguir a tota la comarca que, molts cops, està massa ocupada mirant-se el melic.

09 d’octubre 2009

Bolvir marca el camí a seguir

Vull felicitar públicament des d'aquest bloc a l'Ajuntament de Bolvir per tenir allò que s'ha de tenir -coratge i idees clares- per impulsar un referèndum sobre la independència de Catalunya al seu terme municipal. De moment, la Cerdanya, feu d'ERC i de Reagrupament, ha hagut d'esperar a un alcalde independent per donar un pas endavant en aquesta línia. No deixa de ser paradoxal.

I és que sempre he dit que tenim molta gent al nostre voltant als quals se'ls hi omple la boca d'independència però que a l'hora de la veritat miren cap a un altre costat. A Puigcerdà mateix, des de l'equip de govern s'ha dit que estan a l'espera d'allò que decideixi Barcelona. Per favor! Aquesta sí que és bona!

Ara sembla que la nostra sobirania depèn d'allò que decideixin els regidors de l'Ajuntament de Barcelona! No tenim prou capacitat de decisió a la Cerdanya o què? Quina llàstima i quina ocasió perduda per donar exemple.

En fi, per sort tenim Bolvir. I tot i que no podré anar-hi a votar perquè no hi estic empadronat, sí que m'hi atansaré per veure quins resultats surten, cosa no gaire evident, tenint en compte que en aquest municipi hi ha empadronades moltes persones que no crec que siguin gaire afins a la independència de Catalunya.

Potserel resultat no serà tan espectacular com el d'Arenys de Munt, però espero que sigui igual de positiu. Quan un referèndum és lliure i no està condicionat el seu resultat per com es fan les preguntes, llavors sempre és una bona notícia saber què n'opina el poble de tal o qual qüestió i, en definitiva, una festa de la democràcia.

La ditxosa grip

Després d'uns dies d'obligat repòs degut a la grip, ja torno a ser aquí. Puc confirmar en persona, almenys pel que a mi m'ha afectat, que la grip que he passat és poc virulenta. De fet, no m'ha arribat a afectar el sistema respiratori (almenys de moment) i només m'ha deixat fet un fàstic uns dies al llit.

No he tingut ocasió de plantejar-me seriosament si em vacunava o si no, perquè no hi ha hagut ocasió, tot i que després de la xerrada de dissabte passat al Museu Cerdà, organitzada per l'Hospital de Puigcerdà i el Grup de Recerca de Cerdanya, ja havia arribat a la conclusió que millor deixar-se de vacunes contra la grip A, ja que és millor conservar una certa immunitat natural, especialment quan es veu que la malaltia no és especialment virulenta.

No tinc el menor dubte que s'han exagerat les coses respecte de la grip A als mitjans de comunicació i que, evidentment, els laboratoris s'han aprofitat de l'estat de pànic global per fer negoci. Tampoc els puc culpar. Qui no ho hauria fet? Potser el que ens hauríem de plantejar, més que si els laboratoris farmacèutics formen part de l'eix del mal, és el paper dels mitjans de comunicació que confonen informació de qualsevol tipus amb informació útil.

Quan es tracta de qüestions especialment sensibles, com és el cas de la salut, crec que s'hauria d'anar amb molt de compte. Però és clar, si els laboratoris poden vendre pastilles o vacunes, els mitjans de comunicació també poden guanyar molts calés amb grans audiències, que es tradueixen en beneficis publicitaris. Qui tingui les mans netes, que llanci la primera pedra...

01 d’octubre 2009

Salvem la Molina

Des d'aquest bloc m'agradaria donar suport a les iniciatives de la plataforma 'Salvem la Molina' que ha aparegut fa relativament poc, amb la intenció de preservar el paisatge de la Molina i de vetllar per tal que no es continuïn produint desoris arquitectònics.

Pel que he pogut saber, a Alp hi ha diversitat d'opinions. Alguns veuen aquesta plataforma com un intent secessionista de la Molina envers Alp, però pel que he pogut saber de primera mà, l'única intenció que hi ha al darrere d'aquesta plataforma és defensar el patrimoni natural i paisatgístic de la Molina, per desgràcia, ja bastant malmès.

La muntanya de la Tosa i la zona de la Molina han experimentat un creixement urbanístic i d'infraestructures desmesurat els darrers anys. Es tracta del clàssic model cerdà de "vinga totxo, vinga ciment", d'edificar, vendre treure un ràpid benefici. Jo a això li'n dic "pa per avui, gana per demà", però suposo que és picar en ferro fred: aquells que fan calé ràpid no volen atendre a cap tipus de raó.

Però pensem una mica en el futur. Amb l'actual model constructiu i econòmic en crisi, amb la dificultat d'obtenir crèdit hipotecari dels bancs, amb la manca de liquidesa als mercats, voler continuar amb aquest model és lleugerament suïcida. D'altra banda, moltes regions turístiques ja han començat a canviar el seu model productiu i l'estan orientant més envers els serveis i menys envers la construcció.

D'altra banda, per si algú no se'n recorda, està la questió del canvi climàtic. Resumint: en el futur immediat nevarà possiblement de manera més irregular i en cotes més altes. Això ha d'afectar per força a les estacions d'esquí i de retruc a la Molina i el tipus de turisme que atregui.

El principal actiu de la Cerdanya, a part del patrimoni cultural de què encara disposa, és bàsicament la seva natura i el seu paisatge. Però cada vegada ens l'anem carregant més. El darrer exemple, a la zona dels prats de la Pia, un nou remuntador que ha destrossat una zona d'alt valo ecològic i paisatgístic.

És per això que plataformes com 'Salvem la Molina' haurien de ser benvingudes per la població en general. Tant de bo n'hi hagués més, perquè sembla que només quan les coses es treuen a la llum pública, les administracions implicades s'avenen a considerar els problemes seriosament. I de vegades, ni així.