Planificació

Des de fa molts anys, trobo que un dels problemes més importants de la comarca és la manca de planificació general. Si realment ens hem de considerar una comarca turística i volem tenir un cert futur en un Pirineu que, quan les coses van mínimament maldades, es despobla de mala manera i perd serveis i infraestructures, hauríem de saber cap a on anem i què volem d’aquest futur indefinit.

El cert és que hauríem de planificar tots els sectors econòmics: el primari, en clar retrocés, que s’hauria de potenciar i complementar amb algun tipus d’indústria alimentària i d’algun altre tipus. Caldria potenciar el sector d’energies alternatives, especialment l’eòlica, la solar, la biomassa i potser la geotèrmica.

Tanmateix, caldria regular de debò el sector constructor per evitar una catàstrofe com la que ara mateix vivim tots plegats, en què el motor principal de la comarca s’ha aturat de manera preocupant.

Finalment, el sector serveis, que inclou el sector turístic s’hauria de planejar seriosament. Caldrien estudis de viabilitat per saber quins comerços són necessaris als nostres pobles; caldria saber quins esports, a part de l’esquí i el senderisme, es poden desenvolupar turísticament a la Cerdanya; caldria saber si podem crear un turisme cultural i naturalista prou potent com per competir amb altres indrets. I així successivament.

La planificació és fonamental i aquesta hauria de ser una de les feines principals dels polítics. Per anar administrant el dia a dia no ens calen polítics, només calen gestors. Si realment volem tenir un futur engrescador cal planificar. A més a més, això ens estalviaria molts diners en feines duplicades que després cal llençar a les escombraries perquè no encaixen o perquè s’han fet vàries vegades.

Per posar un exemple. Tenim una gran xarxa de senders comarcals, que depenen de diferents municipis i administracions. Les senyalitzacions són diferents entre elles i la gestió, si és que existeix, no és homogènia. Depenen de diferents “marques” o formen part de productes turístics diferents i així és impossible gestionar res de manera eficient.

Caldria doncs centralitzar la feina en un únic organisme o, almenys, establir un protocol únic de col•laboració de manera que la imatge de producte que se’n derivés fos homogènia i sinèrgica i no donés la sensació que hi ha ara: que tohom ha campat per on ha volgut.

No es tracta de planificar a l’estil soviètic. Es tracta de donar una sèrie de directives més o menys voluntàries a seguir que estiguin recolzades per projectes seriosos. Així, un empresari podrà invertir amb unes certes garanties en un projecte, sabent que els seus esforços van en la direcció del vent.

El nostre futur depèn de la capacitat que tinguem per inventar. Cal imaginació per cercar noves idees. I cal seny per triar aquelles opcions que siguin realment innovadores i factibles. Per desgràcia no confio gaire en els nostres polítics per dur a terme aquesta tasca i fer-ho només des de la societat civil no és feina senzilla.

Moviments

Dues bones notícies per Puigcerdà i la Cerdanya. D’una banda, Puigcerdà acollirà en breu una delegació de l’Escola Oficial d’Idiomes, concretament, els idiomes francès i anglès. Altrament, aviat començaran les obres per acabar d’asfaltar la variant d’Age.

La veritat és que essent dues coses molt diferents, totes dues feia temps que eren reivindicades pels veïns de la Vila i de la comarca, en general.

La variant d’Age, que l’anterior alcalde va dir que “s’acabaria quan s’acabés” (sic) finalment permetrà evitar passar pel centre d’Age, amb el perill que comporta, sobre tot pels vianants, per un carrer molt estret, de doble direcció i amb pocs espais per que realment hi passin dos vehicles.

D’altra banda, poder disposar d’una delegació de l’Escola Oficial d’Idiomes era una llarga reivindicació cerdana. Ara ja no caldrà desplaçar-se a la Seu d’Urgell per poder estudiar anglès o francès de manera reglada. Caldrà veure quins horaris s’habiliten per saber la transcendència real de la notícia. Sembla que de moment, serà per la tarda, a les aules de l’IES Pere Borrell, a partir de les 17 hores.

Finalment, m’agradaria comentar una altra notícia apareguda a premsa avui i és que l’Ajuntament ha decidit endegar una campanya de sensibilització contra un dels principals problemes estètics que pateixen els carrers de Puigcerdà: els excrements de gos. Esperem que sigui prou efectiva com per reduir aquesta xacra social, tan i tan estesa.

Decepció

Ja han passat força mesos des que hi va haver el canvi de govern a l’Ajuntament de Puigcerdà i he de dir que, si bé en general noto un canvi positiu a les gestions municipals i a l’aire que s’hi respira, especialment en el tracta amb els ciutadans, també he de constatar alguns aspectes negatius que m’agradaria comentar.

No entraré, però, en temes molt puntuals com si tal carrer està massa deixat o si una determinada obra de canalització de les aigües sembla deixada de la mà de Déu. M’agradaria comentar més aviat els grans aspectes.

Per començar, tinc la sensació que amb l’excusa de la crisi i de la manca de diners no s’està duent a terme cap planificació seriosa del futur de les infraestructures de la Vila. Per exemple, ni rastre de la suposada reordenació del trànsit que s’havia de fer a Puigcerdà. Només es va fer una petita actuació a la zona del Poliesportiu i ja està.

Altrament, comença a ser urgent desenvolupar una normativa seriosa sobre les terrasses, ja que aquestes han envaït l’espai públic que dóna gust. Potser que hi posem una mica d’ordre abans que sigui massa tard.

Pel que fa a la il•luminació de la Vila, continua essent terrible: hi ha una contaminació lluminosa terrorífica, amb multitud de sistemes d’il•luminació diferents, mal orientats, alguns molt envellits i que gasten molta energia per produir poca llum o bé que la llancen cap amunt, on no serveix més que per il•luminar els núvols, cosa del tot ridícula, i més en temps de crisi. No cal que digui que la il•luminació provisional del campanar està essent massa provisional pel meu gust i que dóna pena. Tant costa posar uns focus normals com hi havia abans?

Insistint en el tema del campanar, se n’ha fet una gran promoció de les visites a aquest monument, quan el seu interior està farcit d’antenes de comunicacions que poden suposar un risc per a la salut si algú les toca quan estan en funcionament. Potser que posem una mica d’ordre als aparells que hi ha instal•lats abans d’obrir-lo tan alegrement al públic.

Hem tingut sort que enguany no hi ha hagut gairebé nevades d’importància, perquè l’única que vam patir amb una certa notorietat es va resoldre força malament. L’excusa oficial és que es va espatllar una màquina i que no hi ha maquinària específica per netejar els carrers peatonals i les voreres. Bé, potser que en comptes de gastar-nos calés en la festa del trinxat, comprem maquinària per netejar les voreres a fi que els veïns puguem transitar tranquil•lament pels carrers sense córrer el risc de trencar-nos alguna cosa.

També voldria expressar el meu malestar per com d’estan repartint els pocs diners que hi ha disponibles a Cultura per ajudar a subvencionar les diferents associacions culturals de la Vila. Està clar que hi ha entitats de primera i entitats de segona i que la posició dins del rànking no la determina la quantitat ni la qualitat de les activitats que fan, sinó altres criteris més personals.

Pel que fa a la promoció de la Vila, sincerament, no veig cap política intel•ligent a mig o llarg termini. Vaja, que em sembla molt bé això del mes de la xocolata, tot i que aquest producte no és precisament dels més típics de la comarca, però crec que hi ha maneres més efectives de donar a conèixer la Vila i la Cerdanya arreu del món.

Sobre el comerç prefereixo no fer gaires comentaris. Si els comerciants de Puigcerdà són incapaços de fer un relleu mínimament efectiu a l’Associació de Comerç de la Vila i posar-se al capdavant amb nous projectes i iniciatives, realment tindran allò que es mereixen.

Finalment, voldria expressar el meu profund malestar pel fet que el govern municipal no s’ha plantejat encara –ni sé si tenen el més mínim interès a fer-ho- de concedir-li alguna condecoració a títol pòstum al Sebastià Bosom, que tant va fer per la cultura i la vida pública puigcerdanesa. Sembla ser que quan et mors i deixes de ser útil, si no tens padrins poderosos, passes a ser un zero a l’esquerra.

En fi, espero que aquest seguit d’elements serveixin per a reflexionar serenament sobre el rumb que està prenent el govern municipal puigcerdanès i que es puguin corregir aquelles coses que no van a l’hora.