19 de setembre 2012

Noves generacions


Dissabte per la nit vaig anar a veure el partit d’hoquei gel entre el Club Gel Puigcerdà i l’Escor Bakh (Vitòria) i de pas veure el nou equip del C. G. Puigcerdà. Va ser un partit mogut, tot i que per desgràcia vam perdre.

Una cosa em va cridar l’atenció i és l’actitud d’una part del públic, majoritàriament molt jove, que es van dedicar força estona a insultar gratuïtament els jugadors del Vitòria. Ja sé que això sol ser força normal a tots els camps esportius, no només a l’hoquei, però feia un cert temps que no es veien aquestes actituds al camp del Puigcerdà. No almenys en partits poc polèmics, com va ser aquest.

Sembla ser que tornem una mica als orígens: a la violència verbal perquè sí. L’hoquei gel es veu com una tribuna per alliberar odi i frustració personal en forma de crits i insults. Tampoc és que vulgui treure conseqüències especials. A fi de comptes, potser va ser només una casualitat o una combinació d’elements especialment moguts, però continuo dient que una cosa és animar l’equip o protestar les jugades polèmiques i una altra és anar a cridar insults que no tenen cap sentit.

No sé si es continua amb la política d’altres temporades i es deixa entrar gratuïtament els menors d’una determinada edat, però si el resultat és aquest, potser que s’ho replantegin.

17 de setembre 2012

La llum del campanar


Ja he pogut veure la nova il·luminació nocturna del campanar de Puigcerdà, de color destacadament blanc i que ressalta molt més la pedra. La veritat és que estèticament no m’acaba de convèncer, potser perquè estava acostumat a una il·luminació ataronjada molt més homogènia, però per descomptat, és molt millor que la il·luminació estil casa-de-barrets que hi havia fins fa ben poc.

Segons m’explicava l’alcalde l’altre dia, tampoc ho han pogut fer molt diferent per tal de no depassar les normatives de contaminació lumínica (que, altrament, es passen pel forro en la il·luminació dels carrers del municipi), així que suposo que deu ser veritat.

Ja dic que es tracta d’una qüestió estètica i sobretot, vist de lluny. De prop, la il·luminació em sembla força adient, però de lluny es produeix un efecte una mica estrany a la part superior del campanar. I no sóc l’únic que opina igual.

Potser es podria suavitzar una mica. No sé, en tot cas el campanar ha tornat a ser el centre de la skyline puigcerdanesa i pot identificar-ne novament des de ben lluny, que és del que es tractava.

El que caldria fer a mig i llarg termini, és aplicar bé les normatives de contaminació lumínica a tota la il·luminació del municipi, tant la relacionada amb els edificis públics, com la dels carrers. Els nostres cels nocturns hi sortirien guanyant.

12 de setembre 2012

Diada històrica


Finalment va arribar l’11 de setembre i he de dir que ha estat un dia històric per la manifestació clarament independentista que va tenir lloc per la tarda, a Barcelona, on un milió i mig de persones es van manifestar pacíficament col·lapsant la capital del país en un ambient festiu i reivindicatiu.

Ara, que els polítics diguin el que vulguin, però a mi no se m’esborraran fàcilment les imatges d’aquesta Diada. Podran fer-nos més o menys cas, però crec que la porta a la independència s’ha obert definitivament i que la tenim molt més a prop del que podia semblar a priori.

Cal molta feina, però, abans de ser un estat més a Europa i a les Nacions Unides. Caldrà convèncer molts indecisos, caldrà empènyer els polítics –que són part d’aquests indecisos- i dir-los que es deixin de tonteries i que anem a per totes, que ja fa massa segles que ens esperem.

Una de les frases que més varen ressonar ahir va ser que “els catalans fa cinc-cents anys que som imbècils. Hem de deixar de ser catalans? No, el que hem de deixar és de ser imbècils!”. Doncs això.

Finalment, com a nota observativa diré que aquest ha estat l’any que més senyeres i estelades he vist a Puigcerdà, tot i que deixa molt que desitjar de les que hi havia en altres poblacions catalanes.

10 de setembre 2012

Estelades


Divendres al capvespre vaig anar a sopar a Berga i em vaig endur l’agradable sorpresa que tota la ciutat estava plena d’estelades. Cosa que em recorda que no podem dir el mateix de Puigcerdà. Aquí, amb prou feines quatre gats posen la senyera i algun, una mica més agosarat, posa l’estelada. Però vaja, cada any som menys, cosa que em dóna força vergonya aliena.

Per què Berga té tantes estelades i Puigcerdà tan poques? És una diferència de composició social? Són més catalanistes que nosaltres? Els moviments polítics catalanistes són més actius? No ho sé, la veritat, però curiositat sí que en tinc, perquè tamoc estem tan lluny ni som tan diferents.

Altrament, em consta que a altres llocs veïns, com la Seu, també s’hi pengen força senyeres i estelades. Què li passa als cerdans i especialment als puigcerdanencs? Ens fa vergonya posar l’estelada? No la sentim com a pròpia?

Novament, no ho sé. Però alguna cosa patina i potser que ens ho fem mirar. Perquè després, a les eleccions, guanyen per majoria aclaparadora els partits catalanistes i en canvi, quan es tracta de fer una demostració pública, tothom desapareix. És que l’11 de setembre tothom marxa a la platja, o què?