30 d’agost 2020

El retorn del silenci?

 S’acaba l’agost i tot retorna a la “normalitat” a la Cerdanya. Tot? Normalitat? Doncs em temo que no ben bé.

 

En primer lloc, això de la “normalitat” s’ha vist molt alterat a causa de la pandèmia i de les seves serioses conseqüències: sanitàries, socials, econòmiques i també sobre els usos i costums.

 

El mes de setembre serà un altre mes sense festes ni celebracions massives. Actes culturals, concerts i altres concentracions s’han vist alterades. Fins i tot celebracions familiars o d’amics, com dinars, bodes, comunions i altres coses per l’estil.

 

Altrament, tot i que la població de segona residència ha retornat massivament als seus llocs d’origen, alguns s’han quedat. Potser definitivament. Diuen que alguns petits col·legis de la vall no admeten més places. Recordeu quan fa una dècada alguns municipis oferien feina a qui anés a viure a segons quins municipis i portés nens per escolaritzar-los allà a fi de no haver de tancar les escoles rurals?

 

Ara, fins i tot projectes relativament minoritaris com l’escola bosc de Bellver, estan fora de perill de tancar. Almenys, per manca d’ “efectius”, o sigui, de nenes i nens.

 

Algunes persones de l’àrea metropolitana de Barcelona han descobert que és possible teletreballar des de la Cerdanya. Al cap i a la fi, estem ben comunicats amb Barcelona, tenim una internet de qualitat acceptable (bé, en alguns indrets potser amb problemes) i els serveis bàsics estan coberts, inclosa l’atenció hospitalària i les escoles.

 

Potser veurem més gent per la comarca aquesta tardor. Veurem si s’adapten al llarg hivern que comença pel novembre i s’acaba per l’abril i que dura gairebé mig any. Veurem si s’adapten a la poca interacció social deguda a la baixa densitat demogràfica. Clar que, això és el que busquen molts d’ells: qualitat de vida i menys risc d’agafar la covid-19.

 

Veurem.