23 d’agost 2020

Aires salutífers

 Pel que em comenta tothom, les muntanyes de la comarca estan plenes de gent. La majoria, suposo, segons residents i alguns turistes que han vingut a la Cerdanya a veure si podien gaudir d’un mínim de normalitat dins de la “nova normalitat”.

 

El cert és que molta gent té el curiós concepte que el Pirineu, amb el seu aire pur i els seus boscos frondosos de pi negre, amb els seus prats verds i els cursos d’aigua d’origen glacial són una font de salut. En efecte, així és.

 

Però molt em temo que molta gent no és conscient que si el que volen és fugir de la covid-19 dels daixonses, l’aire pur del Pirineu no els servirà de gaire cosa. El virus viatja i es propaga amb la gent i és igual de perillosa una concentració de gent a les Rambles de Barcelona que als estanys de Meranges.

 

El problema és, precisament, la gent. El sol de la muntanya no és més efectiu com a desinfectant que el sol de Barcelona o el de Lleida. Senzillament, som nosaltres els vectors propagadors de la maleïda pandèmia.

 

Banyar-se en un rierol de muntanya farcit de gent no és més salutífer que fer-ho en una piscina municipal. De fet, a la piscina possiblement hi haurà uns controls força més estrictes que a la muntanya, així que jo no me la jugaria.

 

Molt em temo que el Pirineu s’ha convertit, com en altres períodes històrics, en un refugi contra els problemes de salut d’altres indrets. Quin és el resultat? Doncs que hem passat de ser una zona gairebé lliure de la covid-19 a ser-ne una on la cosa comença a ser preocupant.

 

Com deia, el virus viatja amb la gent. Els aires de la muntanya no són garantia de res. Això sí, feu país, que ho necessitem.