Lili Marlene

En una de les versions espanyoles de la conegudíssima cançó “Lili Marlene”, apareix la frase: “Sálvese quien pueda, locos al poder”. Es tracta d’una molt antiga i arrelada creença segons la qual, la gent que ens governa està boja o té algun problema psicològic greu. I no parlem de l’Adolf Hitler o d’en Iós   sif Stalin. Estem parlant dels polítics de tota la vida, dels que coneixem, fins i tot d’aquells que ens trobem pel carrer i als quals confiem el govern dels nostres països i viles.

 

Naturalment, no tots estan sonats. Però molts d’ells, sí. De fet, no és que estiguin sonats, pròpiament. Realment, són psicòpates, en el sentit que no tenen empatia pels altres. No els importa gaire el sofriment dels seus semblants. Semblants? Generalment, ells es consideren per sobre dels altres i també pateixen d’un fort narcisisme.

 

Segur que identifiqueu a molts d’aquests individus. El poder els atrau com un llum nocturn atrau els borinots. Com una espelma. Però són prou hàbils per no acostar-se tant com per cremar-se ràpidament. Tot i que el poder els acaba consumint, perquè el poder té tendència a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament.

 

Aquests individus són perillosos, perquè no els importem gens. O molt poc. Ells volen reconeixement. Possiblement, perquè a la seva vida personal no n’han tingut gaire, perquè a la seva família no en van trobar prou i ara en la seva vida pública, necessiten fer coses i dir coses perquè la gent els estimi.

 

Els hauríem d’odiar, però en el fons em fan pena. O me’n farien si no fos perquè les seves accions ens perjudiquen molt. Com dic, no tots els que manen són així. També hi ha gent bona i honesta que només vol el bé comú pels altres i que no cerquen aquest reconeixement malaltís que els psicòpates cerquen. Però molts cops costa força diferenciar-los.

 

Hi ha gent que proposa que els governs haurien d’estar formats per persones escollides a l’atzar. Com que el nombre total de psicòpates en una societat no pot ser massa gran, només per probabilitat, estaríem més segurs que no pas ara. Clar que això no seria molt democràtic i, precisament, no tothom pot o vol exercir una acció de govern.

 

El qualsevol cas, fixeu-vos al vostre voltant. Identifiqueu aquests individus i procureu allunyar-vos d’ells tant com pugueu. En sortireu guanyant. No només es troben a la política. Solen habitar la part superior de totes les jerarquies empresarials, religioses, socials, etc. A totes les organitzacions humanes.

 

Com us deia: el poder té tendència a corrompre i pocs se’n salven.