La fi del nivocè

El govern de la Generalitat de Catalunya enterra definitivament el projecte dels Jocs Olímpics d’hivern del 20xx. Gran titular de premsa.

 

El millor? Que deixarem de llençar diners en un projecte especulatiu en què el territori cada cop hi creia menys i que estava clarament amenaçat pel canvi climàtic.

 

El pitjor? Que se’ns furta la possibilitat d’expressar democràticament la nostra opinió en un referèndum i que ara, les inversions promeses no es faran amb l’excusa de sempre, que és que no hi ha diners. Per a aquestes coses, s’entén.

 

Mentrestant, continuarem abocant diners al sector de la neu, que dona de treballar directament, sobretot, a gent de fora del territori i indirectament a cada cop menys gent del territori. Un model de negoci obsolet, però encara actiu i amb una certa potència, que hauria de pensar-se seriosament la seva reconversió.

 

Fa dies que es parla que les estacions d’esquí s’han de reconvertir en estacions de muntanya. Cal potenciar el coneixement del medi natural, les activitats no agressives al medi i fer instal·lacions relacionades, com per exemple, un centre d’alt rendiment esportiu en alçada, com el que tenen els francesos a Font-romeu.

 

A Cerdanya ja se’ns va escapar l’INEF a la Seu (i moltes altres coses), així que potser que ens hi posem plegats a demanar inversions serioses en el territori que no siguin canons de neu. Inversions que portin nous professionals de nivell mitjà i alt, que poden ser els mateixos cerdans que marxen a estudiar fora de la comarca i ara ja no tornen.

 

El sector privat ha de fer els deures, però el sector públic, també. No pot ser que totes les inversions es realitzin a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És cert que allà s’hi concentra la major part de la població, però el Pirineu té la tercera part del territori i si volem que continuï estant habitat i tingui futur per als seus pobladors, cal abocar-hi diners.

 

Si no, que ens avisin clarament i potser la gent començarà a marxar de la muntanya a la ciutat. I si volen que els atenguin quan pugin a la Cerdanya, que es portin el seu servei personal, perquè aquí no quedarà ningú.