18 de gener 2021

Governants essencials?

Darrerament veig molts comentaris negatius per les xarxes socials sobre els governants. Que són corruptes, que són incompetents, que ens volen com xaiets, que són uns lladres, que formen part d’una conspiració mundial que ens vol a tots esclavitzats…

 

Bé, el que són és un simple reflex de la societat que els escull. En una dictadura, mira, te’ls has d’empassar. Però en una democràcia, fins i tot en una tan imperfecta com la nostra, els esculls cada quatre anys (com a mínim). A tots els nivells: municipal, català, espanyol, europeu (cada cinc anys).

 

És cert que hi ha algunes administracions, com els consells comarcals o les diputacions provincials que no s’escullen directament i maneguen diners, però també són fruit dels resultats electorals de les eleccions municipals.

 

O sigui, que si els polítics ens semblen tan dolents, per què els votem? Serà que no hi ha per triar i remenar. D’opcions n’hi ha moltes i no és cert que totes siguin iguals, si bé han de respectar la Constitució, l’ordenament jurídic i les directrius d’Europa. Tampoc poden fer el que vulguin, perquè lleis a part, hi ha un mercat que té certs condicionants.

 

Vaja, que no podem començar a gastar i a gastar sense fre ni tampoc posar-nos en pla extremadament garrepa. Tot ha de tenir un cert equilibri. Igualment, les llibertats es poden restringir fins a cert punt o es pot deixar mànega ampla fins a cert punt.

 

En qualsevol cas, no entenc la gent que mai no s’ha presentat a unes eleccions, o ha format part d’un govern d’algun tipus o hi ha col·laborat i que no para de criticar. Si tan malament ho fan els polítics, presenta’t tu i a veure com te’n surts.

 

Tens dues opcions: o t’adscrius al partit on et sentis més a gust i mires de convèncer els teus companys que tu sí que vals la pena a veure si aconsegueixes que et presentin en una llista electoral o si la cosa no et fa el pes, muntes el teu propi partit.

 

És clar, que si estàs tu sol, te n’adonaràs que no podràs fer res. Seràs un zero a l’esquerra. Hauràs de convèncer més gent. I això vol dir pactar, dialogar, negociar i renunciar a coses a fi d’aconseguir un mínim comú d’opcions.

 

Tot això requereix feina i un cert talent, cosa que no tothom té. Per tant, ja dic que tot el meu respecte per aquells que es presenten a unes eleccions, donen la cara, surten escollits i fan el que poden.

 

Tots són corruptes? Ho dubto. I si ho fossin, és que tota la societat seria corrupta. És cert que el poder corromp i que el poder absolut corromp absolutament, però en general, la major part dels governants, especialment en l’àmbit municipal, on tothom es coneix i la gent pot accedir fàcilment als seus governants, aquests fan el que poden.

 

Una altra cosa és si estan qualificats. Però mira, no els hagueres votat. I si cap opció et feia el pes, ho torno a dir, haver-te presentat tu. Si no, no et queixis, perquè tens ni més ni menys que el que et mereixes.

 

Finalment, quan hom governa, generalment no té temps per preocupar-se de dominar i conspirar contra el seu electorat, contra el poble. Prou problemes sol tenir amb el dia a dia, amb barallar-se amb els treballadors municipals, amb els no municipals, de complir totes les lleis, de barallar-se amb la burocràcia de les administracions, amb demanar subvencions, amb tenir reunions amb tothom que t’ho demana, amb intentar acontentar tothom…

 

De debò, us penseu que les reunions dels consells de ministres acaben amb un riure maquiavèl·lic perquè s’han pres mesures per controlar i esclavitzar el poble? Però si la majoria no arriben a gaire cosa intel·lectualment, com per mirar de participar en una conspiració! De debò, no tenen ni temps, ni ganes, ni se’ls acudeix. Generalment, només sol ser incompetència supina.

 

No dic que algun no se n’aprofiti de certes coses, que de tot hi ha, però no ho fa la classe política en general. Posem un exemple: el futbol, l’opi del poble. Molt bé, mira de treure el futbol (o el que sigui) i veuràs la que es munta! De qui és la culpa: dels mitjans que ens atordeixen o de la gent que vol que l’atordeixen.

 

Només cal mirar quins són els programes que mira la gent. Posa en un costat una bona programació equilibrada, amb bons programes de política, cultura, etc. i en un altre cantó al Paquirrín, la Belén Esteban y la Isla de las Tentaciones. Oi que endevines que mirarà la gent? Doncs això.