24 de setembre 2010

Trens massa ràpids

Sembla ser que el semidirecte que ens havien posat a la línia de tren de Puigcerdà-Barcelona anava massa ràpid i provocava fronts de xoc perquè el Govern ha decidit en la seva infinita saviesa d'agumentar el nombre d'aturades d'aquest tren.

La primera cosa que vaig pensar, malintencionat com sóc, és: "No han pogut esperar-se ni a les eleccions. Com n'arriben a ser de tontos". Però no. Després, si ho pensem amb deteniment podem arribar a la conclusió més cínica que potser sí que han tingut en compte les properes eleccions catalanes.

Veureu, tinc la sospita que aquest tren semidirecte és un regal per poblacions com Vic o Ripoll i que poc tenen a veure amb la Cerdanya. Per tant, es tracta de beneficiar comarques com Osona o el Ripollès, que tenen més població i, per tant més vots. Nosaltres, pobres pirinencs, som quatre gats i ja estem acostumats.

En fi, que si algú s'havia fet il•lusions amb el nou tren, ja es pot treure la bena dels ulls i topar-se amb la crua realitat. El tren trigarà allò que hagi de trigar i punt. Res de fer concessions als cerdans. Nosaltres a pagar impostos i prou. A més, ja tenim el túnel del Cadí gratuït (de moment), així que menys esbufecs i menys males cares.

Total: el de sempre. Anuncien una mesura engrescadora sobre el tren, per aigualir-la al cap de poc temps o deixar que es vagi perdent a la memòria. Per això, quan van anunciar aquesta mesura em vaig mostrar tan incrèdul, perquè ja n'hem vist de tots colors.

22 de setembre 2010

Buidor cerdana

Una altre setembre i una altra Diada de la Cerdanya celebrada, enguany a Estavar. Podríem dir que la Diada té dues parts: una de lúdicofestiva i una altra de política. La primera, es va revitalitzar l'any passat a Bolvir, molt correctament en la meva opinió i ha continuat aquest any amb un seguit d'activitats complementàries que la fan més o menys atractiva, però en qualsevol cas, molt digna.

Una altra qüestió és la part política. Consisteix en reunir un conjunt de polítics cerdans, de tots dos costats de la frontera que es baten en dol dialèctic a veure qui la diu més grossa. En aquest cas, a veure qui fa una exhibició de major cerdanyisme i a veure a qui se li omple més la boca parlant d'unitat cerdana.

Naturalment, es tracta d'un acte de polítics per a polítics, que no escolten ningú i, és clar, a qui ningú no s'escolta, llevat dels pobres periodistes que han de cobrir la notícia perquè les seves respectives redaccions consideren que d'una reunió de polítics d'aquesta magnitud alguna cosa interessant en sortirà. Sembla mentida que després de tants anys, encara no s'hagin adonat que l'única notícia que en surt és que la senyera cerdana -com diu en Carles Pont- és cada any més grossa i poca cosa més.

L´únic acte real i pràctic de reunificació de facto de la Cerdanya que hi ha hagut després del tractat de Schengen, ha estat la construcció i futura posada en marxa de l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà, idea que, per cert, no va sortir de cap Diada de Cerdanya i que, en tot cas depèn de les burocràcies de París, Madrid i Barcelona per tal que el projecte reixi.

Jo deixaria la Diada com quelcom lúdic i potenciaria aquesta vessant. De fet, uns dies abans de la seva celebració, feia l'aposta amb uns amics sobre què dirien els diaris de la Diada d'enguany i de poc em vaig equivocar. Diuen el de sempre: reunió d'alcaldes, assemblea, unitat de la comarca, peticions, bla, bla, bla. Però de coses pràctiques, palpables i verificables, res de res.

Clar que això seria demanar-los massa als polítics que no apliquen el mètode científic ni en el més delirant dels seus somnis. Un projecte cal que tingui uns objectius clars, amb etapes clarament diferenciades, que es pugui verificar el seu compliment i que es pugui avaluar, numèricament si és possible, i per tant es pugui anar corregint sobre la marxa si la cosa no funciona.

Però és clar, qui organitza la Diada de Cerdanya? Alguna entitat democràticament electa? Algú que hagi de retre comptes als seus electors? No. És una barreja d'institucions civils amb finalitats molt diferents que depèn de la bona voluntat de l'Ajuntament de torn i del seu pressupost. Així, difícilment es pot fer gaire cosa seriosa.

Finalment, quina és la implicació de la societat civil en la Diada? Un concurs fotogràfic? Un dinar popular? De debò que això té algun potencial mobilitzador davant dels cerdans, que ja de per si som una "raça" molt especial, que no ens mouen ni amb un parell de grossos bous estirant-nos?

Qui s'ho hagi de plantejar, que s'ho plantegi. L'Institut d'Estudis Ceretans, com a organitzador central. Els polítics comarcals, com a comparses i l'ajuntament de torn, com a pagador. Però en tot cas, penseu si voleu fer una cosa que tingui repercusions reals o només voleu una tribuna per fer-vos unes boniques fotos i que la premsa us faci cas, malgrat la buidor de les vostres paraules.

17 de setembre 2010

Endeutament

Llegeixo en premsa que l'Ajuntament de Puigcerdà és un dels molts ajuntaments catalans que no podran demanar préstecs bancaris per al seu finançament l'any vinent perquè actualment superen el límit del 75% fixat pel Govern.

Sobre aquest tema, m'agradaria analitzar bàsicament un aspecte: com hem arribat fins aquí? Doncs bàsicament perquè els ajuntaments del nostre país estan molt mal finançats. S'han vist obligats a finançar-se, bàsicament, mitjançant els impostos derivats de la construcció i quan aquesta ha fet llufa, també els ajuntaments s'han vist aturats.

Es parla molt del mal finançament de Catalunya per part de l'estat espanyol, però es parla poc, en canvi, de l'insuficient finançament dels nostres ajuntaments per part de l'estat i de l'administració autonòmica. Crec que el model no era l'adequat i ara es demostra amb tota la seva nuesa.

D'altra banda, també hi ha hagut malbaratament i mala gestió. No parlo tant de Puigcerdà, que s'ha hagut d'hipotecar per tal d'oferir els serveis que s'esperen d'una capital comarcal, com d'altres municipis que han volgut estirar més el braç que la màniga seguint el temible criteri de "el veí té tal infraestructura, doncs jo també la vull encara que no la necessiti". D'això hi ha hagut molt a la Cerdanya i encara n'hi ha, malgrat la crisi galopant.

També és cert que a Puigcerdà s'ha volgut anar més de pressa d¡allò que potser tocava i en pocs anys ens hem volgut dotar d'uns serveis que potser haurien d'haver esperat inversions forànies, encara que fos a costa de retardar l'arribada d'aquests serveis. Però en qualsevol cas, crec que s'ha invertit moltíssim en obres i ciment i poc en planificació i patrimoni.

Tampoc cal ser una àliga per veure que la Generalitat ha invertit relativament poc al Pirineu en general i a la Cerdanya en particular. El darrer exemple el tenim en la negativa de disposar d'una Escola Oficial d'Idiomes, quan gairebé totes les comarques catalanes en tenen una, o bé en les mancances dels cicles formatius de secundària i d'FP a l'institut de Puigcerdà.

Així podríem continuar. La major part de les inversions que vénen des de Barcelona, ho fan sota el disseny d'un senyor o senyora asseguts còmodament als seus despatxos i que no solen conèixer en absolut el territori sobre el qual planifiquen. Així, tenim absurditats com el CAT (Centre d'Acollida Turística) que ens han encolomat o bé ens trobem que no ens inclouen a les rutes de Sant Jaume o a la ruta dels comtats pirinencs perquè algú desconeix que la Cerdanya hauria de ser-hi.

En fi, que entre que la Generalitat inverteix poc i nosaltres no som un exemple brillant de gestió de recursos, ens trobem en una situació ben galdosa. Només en resta esperar i sortir de la crisi al més aviat possible, cosa que, molt em temo, no depèn gaire de nosaltres.

14 de setembre 2010

No us fa vergonya?

Només una petita nota de "felicitació" als botiguers de Puigcerdà. Enhorabona per obrir per la Diada amb l'excusa del mercat artesà. Així es fa país! Només tinc el dubte de si obrireu també el dia de la Hispanidad o aquest dia sí que tancareu per celebrar-lo.

Una altra cosa: som l'únic poble de Catalunya on per la Diada hi ha més banderes espanyoles penjades als balcons, resta de la passada febre "roja" del Mundial, que senyeres catalanes?

Tot i respectant l'opció lliure de penjar a la finestra la senyera que us doni la gana, alguns, que tant se us omple la boca de catalanisme potser que us ho feu mirar, perquè quan s'ha de donar la cara, no ho feu. La resta són paraules buides que no interessen pas a ningú.

Permutacions urbanístiques

Llegeixo en premsa que l'Ajuntament de Puigcerdà vol traslladar-se a l'actual edifici de l'Hospital, a la plaça de Santa Maria quan l'Hospital es traslladi al nou edifici del Transfronterer, al camí d'Ur. Com que l'edifici és massa gran per només encabir l'Ajuntament, s'estudiarien altres usos per la resta de l'edifici, com un espai per estudis universitaris i per la llar d'avis que actualment es troba a sant Domènec.

A l'actual llar d'avis, hi aniria un espai, possiblement d'exposicions al bell mig de la Vila i a l'edifici de l'actual Ajuntament hi aniria un gran centre cívic. Afegim-hi que avui s'inaugura un centre cívic al Raval de les Monges, que el CAT està buit i que tenim una planta baixa a la plaça del Call que tampoc no s'està emprant per res.

En fi, sóc l'únic que té la sensació que hi ha un cert desgavell urbanístic a la Vila? No correm el risc d'acabar com el vell conte de la lletera, que si amb això faré allò i amb el que guanyi d'allò farè allò altre?

En primer lloc, és evident que cal un espai expositori al centre de la Vila. D'altra banda, crec que una necessitat imperiosa és un espai escènic (un teatre) públic que podria compartir espai amb un centre cívic.

En segon lloc, les restes del call jueu podrien haver tingut un final una mica més digne. Ja que es va aixecar l'edifici sobre pilars per no fer malbé les restes, es podrien haver exposat més dignament i no tenir un espai mort i opac com el tenim ara.

En tercer lloc, si realment es vol traslladar l'oficina de turisme al CAT, és evident que caldrà o adjudicar personal de l'actualment existent o contractar-ne de nou, però tenir l'espai buit o infrautilitzat és una veritable pena.

En quart lloc, cal traslladar al CAP a l'hospital transfronterer? Els principals usuaris són gent gran i malalta i fer-los anar a la conquena forca no em sembla pas una idea lluminosa.

Pel que fa al tema dels estudis universitaris, siguem realistes, entre la poca inversió que es fa a la comarca i les poques ganes de fer-ne en general, la cosa va per llarg.

Finalment, crec que cal una política de racionalització de l'espai públic i dels edificis. Tenim edificis buits o infrautilitzats, com el Museu, el CAT o l'edifici de la plaça del Call, edificis en mal estat de conservació, com l'escola de música i edificis atapeïts com és el cas de l'edifici de llar d'avis-biblioteca-arxiu o l'Ajuntament.

Potser que ens hi posem a ordenar una mica les coses i ens deixem d'obres faraòniques. L'endeutament de la Vila és massa gran com per fer grans projectes els propers anys, així que caldria racionalitzar-ne l'ús d'allò que ja tenim.

06 de setembre 2010

Homenatge a Hermida

José Antonio Hermida ha tornat a demostrar que és el número 1 del BTT a nivell mundial. Dissabte passat es va proclamar Campió del Món al Canadà, demostrant que la seva carrera és lluny d'acabar-se.

El que més m'agrada de José Antonio Hermida és que és un lluitador nat. No sempre guanya, però sempre hi és allà donant la cara i mirant de guanyar. D'altres potser ho tenen més fàcil, però ell lluita fins al final i després de tot això, ha pogut collir els dolços fruits de la victòria.

Hermida porta molts anys pedalejant una BTT, però continua capdavanter en aquest món, tot i els mals moments o els periodes de debilitat, finalment s'imposa novament i fa que estiguem un altre cop orgullosos de tenir-lo com a veï i conciutadà.

Per això un demano a tots que aneu a l'acte d'homenatge que se li retrà a la plaça de l'Ajuntament de Puigcerdà el proper dia 10 de setembre, a les 20 hores, perquè crec que és dels que més s'ho mereixen i cal que li ho reconeguem. No només per ell, que no necessita demostrar res després de la seva llarga carrera esportiva, sinó per tots nosaltres.

02 de setembre 2010

Els trens semidirectes i les eleccions

Es nota que s'apropen les eleccions. Els presidents viatgen a la Xina i els trens semidirectes tornen a arribar a Puigcerdà. Segons les notícies, un parell de trens semidirectes connectaran Barcelona amb Puigcerdà amb una reducció sensible del temps de trajecte dels altres trens "habituals". Analitzem la notícia.

En primer lloc, això dels trens semidirectes no és res de nou. Ja n'havíem tingut i els van suprimir per vés a saber quin motiu. I recordo que trigaven si fa no fa el mateix que els que no eren semidirectes. Raó: doncs que la via és d'un sol carril i degut als inevitables retards, s'havien d'acabar esperant a l'estació més recòndita del recorregut. Resultat: trigaven una mica menys i costa de parar en pocs llocs, però res d'espectacular.

Ara, sembla que se'ns en fotin i ens volen tornar a posar aquests trens i ens ho venen com la gran notícia de l'any. Però la cosa no s'acaba aquí. Resulta que aquests trens semidirectes només són de dilluns a divendres, així que els caps de setmana, que és quan es registra més tràfic a la línia, els trajectes duraran exactament el mateix. Mare meva, quina idea més brillant. Algú es deu haver quedat calb de tant pensar!

Però mirem quin horari tenen aquests trens: un pel matí de matinada i el de tornada molt proper al darrer tren, per la qual cosa, ni tan sols augmentem horaris. En fi, tot plegat un pedaç molt poc galdós amb tuf preelectoral. Però en fi, alegrem-nos i fem xerinola, que menys dóna una pedra.

01 de setembre 2010

Paradoxes

L'altre dia, passant per la carretera que va a la Duana per davant del quarter de la Guàrdia Civil me'n vaig adonar d'una d'aquestes ironies que té la vida i que a mi, particularment, em va posar de força mala llet.

D'una banda, l'edifici nou de trinca del CAT (el Centre d'Acollida Turística), construït i pagat per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat gloriosa de promocionar turísticament la comarca parlant del Tractat dels Pirineus i de la frontera. Com si no n'haguéssim tingut prou de frontera durant segles.

Però és que el més greu -a part de l'estètica ben forània d'aquest edifici, que potser serà molt maco a Barcelona, però que aquí queda com una patada a l'estómac- és que es troba just al costat dels barracons de l'escola Llums del Nord, que de moment la Generalitat no s'ha dignat a construir, no sé si per culpa de l'Ajuntament, d'ells mateixos o dels habitants de les llunes de Júpiter, tant se val.

El cert i ben palpable és que tenim un edifici nou, buit i que no servirà de res (l'ajuntament ja ha deixat clar que no pensa contractar personal perquè no té diners) i que com a molt actuarà com a un restaurant encobert, perquè aquesta és una de les funcions que se li vol donar (possiblement l'única).

I al costat mateix, els nens estan en barracons perquè les autoritats pertinents no es posen d'acord per fer una nova escola. No és un contrasentit? Així ens gastem els diners o, millor dir, així els malbaratem?

Ja sé que tots dos projectes depenen de Departaments diferents, però en un poble tan petit com el nostre, poc que s'inverteix i es fa tan malament com és possible. En fi, potser que algú s'ho faci mirar, perquè dóna pena.