01 de febrer 2021

Cirurgia fina o destralada matussera

Corren temps complicats, tots ho sabem. El nostre país és petit, però molt divers. És evident que no funciona igual el Pallars Sobirà o la Cerdanya, que el Barcelonès o que el Bages. Són realitats força diferents.

 

Hi ha comarques amb molt sector primari, encara; altres, estan força industrialitzades; i alguna conté les grans urbs del país. Fins i tot hi ha comarques, com les pirinenques, on no hi ha gaire sector primari, molt poca indústria, però sí que existeix una forta presència del sector serveis, enmig d’un desert demogràfic.

 

Durant aquesta pandèmia, ha calgut aplicar mesures per restringir la mobilitat, però això s’ha fet, ja em perdonareu, pensant amb el cul. De fet, crec que si el Govern de la Generalitat hagués pensat amb el cul, ho hauria fet molt millor.

 

Es necessiten diverses coses per gestionar bé aquesta pandèmia:

 

1.    Bons consellers, no gent posada a dit que l’únic mèrit que tenen a la vida és haver escollit el bàndol guanyador.

 

2.    Saber escoltar. Em temo que a la major part dels nostres governants els perd la supèrbia. Només s’escolten a si mateixos i al corifeu que els hi riu les gràcies.

 

3.    Cirurgia fina en les mesures a aplicar, no “café para todos” o si preferiu una expressió en català, política de destralada matussera.

 

Per poder fer “cirurgia fina”, és a dir, una política específica per a cada sector i territori, calen més coses:

 

1.    Conèixer la realitat econòmica del país. És més: conèixer el país. Haver-lo trepitjat amb freqüència. Fer aquests polítics metropolitans pels quals no hi ha res més enllà de la Diagonal de Barcelona, em temo que els deu costar força tot això.

 

2.    No són temps per a covards. Calen mesures eficients i de vegades doloroses. Però sobretot, mesures intel·ligents i consensuades, no a cop de decret.

 

3.    Cal voluntat política de fer tot això. No és tan difícil. Però com deia, no són temps per a covards i em temo que entre això i els càlculs electorals, els governants que tenim no veuen tres en un burro.

 

En fi, és cert que els vam votar, però no sabíem que haurien de gestionar una pandèmia i una crisi econòmica i social. Però ara no tenim excusa. Els que no volen anar a votar els dic que són uns inconscients. No tots són iguals. Hi ha de tot, per sort i per desgràcia.

 

I, en tot cas, ara no tenim excusa: sabem què ens hi juguem. Ni més ni menys que el nostre futur i la nostra salut.

 

Aquest no és un blog partidista, així que tot i que la majoria de vosaltres sabeu perfectament a qui votaré, no en faré propaganda.

 

Però sí que us demano que voteu i que ho feu fent servir el cap, no l’estómac o el cor. No són temps de revolta ni de rauxa. Són temps d’ordre i de racionalitat. Si no, realment tindrem exactament allò que haurem escollit a les urnes i no ens podrem queixar.