18 de juny 2020

Il n'y a plus de Pyrénées


Molt aviat es reobrirà la frontera entre l’estat espanyol i francès, cosa que ens afecta especialment a Cerdanya, una comarca natural secularment partida entre dos estats des de fa segles i que arran del covid-19, ha vist agreujada aquesta divisió política de mala manera.

De fet, la cosa ha estat força greu. Fins i tot durant el franquisme hi havia una certa permeabilitat a la frontera, més o menys tolerada. Amb l’arribada de la democràcia i posteriorment amb l’espai Schengen, les fronteres semblava que havien desaparegut.

I no només els passos oficials, sinó els petits camins que passaven la frontera per la Vinyola, per Vilallobent-Palau, per la zona de l’estany del torniquet-Ur i per altres indrets.

Però aquesta pandèmia ha posat de manifest que, por molta Unió Europea que hi hagi, per molt espai Schengen de què presumim i per molt segle XXI en què vivim, allò de “il n'y a plus de Pyrénées” és un miratge. La frontera, la ratlla, com en diem aquí, continua existint i quan cal, torna la seva crua realitat.

El tancament de la frontera francoespanyola ha suposat deixar a banda i banda de la ratlla a un munt de gent, que tenia dificultats serioses o simplement no podia desplaçar-se a un costat i l’altre per viure, comprar o treballar.

Curiosament, molts municipis, en comptes de protestar per aquest fet, encara hi han contribuït tot tancant amb blocs de ciment o barreres els camins locals que travessaven la frontera. No és que ho critiqui. Ho puc entendre: hi havia molta por. Però és una llàstima que alguns que s’omplen tant la boca de transfronterisme, després facin aquestes coses.

El cert és que la frontera existeix i la seva activitat es nota en l’àmbit local, però es decideix als despatxos de Madrid i de París. Nosaltres no importem. El territori no és escoltat. Total, ni ens coneixem ni els importem, però la sobirania, sobretot, no es toca. Aquesta és la trista realitat de la Cerdanya: continuem partits i depenem de dos estats per als quals no som res important.

Després farem festetes tot celebrant la unitat de la Cerdanya, el transfronterisme i totes aquestes parafernàlies més o menys folklòriques. Però el cert és que hi ha el que hi ha i continuem depenent de les capitals dels estats quan els hi convé.