20 de juny 2020

L’ascens dels iconoclastes


Es considera iconoclasta aquella persona que destrueix obres d’art, generalment de contingut religiós, per motius religiosos, per no estar d’acord amb allò que representa l’objecte destruït.

Al llarg de la història hi ha hagut moltes destruccions iconoclastes, de caràcter religiós o ideològic. Una de les primeres conegudes va ser la destrucció que va ordenar l’emperador d’orient Lleó III l’any 730 de tota representació cristiana de figures religioses, especialment de sants.

Aquestes destruccions han anat seguides al llarg de la història per multitud de capítols semblants: catòlics, ortodoxos, musulmans, protestants… la llista és inacabable, per desgràcia. Fa molt poc, amb la insurgència dels extremismes musulmans a l’orient mitjà hem pogut veure la destrucció de patrimoni molt divers: des d’Egipte fins a les llunyanes regions budistes, ningú no s’ha deslliurat de la destrucció.

I a Occident? Som més civilitzats, més cultes, més sensibles? Doncs sembla que no. En nom d’una suposada creuada contra el racisme, en molts indrets d’Occident, especialment als Estats Units, s’estan destruint o malmetent estàtues de personatges històrics que havien resistit el pas dels segles: des de Winston Churchill, passant per George Washington, Fray Junípero fins a Cristóbal Colón.

I curiosament, poca gent s’atreveix a condemnar-lo, perquè tenen por que els titllin de racistes. És lamentable. La lluita contra el racisme no se soluciona destruint estàtues, censurant pel·lícules o reescrivint la història. Això és la porta d’entrada del feixisme i de l’absolutisme i ho hem de dir alt i clar.

Potser algunes d’aquestes persones no mereixien una estàtua, però els que les van erigir pensaven que sí. I molta gent encara s’ho pensa. És que Winston Churchill noi va lluitar a sang i foc contra el nazisme? George Washington no va lluitar per construir un nou país, més pròsper i més lliure?

Tots van cometre errors i molts d’ells eren racistes. Però és que en aquella època, fins i tot els negres eren racistes. No oblidem que molts africans negres van vendre els seus propis congèneres als occidentals com a esclaus.

No reescrivim la Història. No l’edulcorem. Estudiem-la i aprenem dels nostres errors. Tapar les vergonyes pot tranquil·litzar algunes consciències, però és una nefasta política a llarg termini.



1 Comments:

At 8:04 p. m., Blogger Joana said...

Pobre Colon!!! Puc estar d'acord que si l'estatua és horrorosa, doncs es pugui amagar en algun magatzem municipal, lluny de ferir sensibilitats, o si és un personatge de dubtosa reputació. Però en nom del racisme eliminar-la, no ho trobo bé. La història és la que és, ens agradi o no i eliminar una estàtua, no farà desparèixer els fets

 

Publica un comentari

<< Home