08 de maig 2022

(Des) connexions

Aquesta tarda he anat al teatre a Bellver. L’associació Teatre Jove de Bellver presentava l’obra “Absolutament (des)connectats”, una obra per fer riure, però que no només fa riure, sinó que fa pensar i aquestes, segons el meu parer, són de les millors, perquè entren bé i, a més, deixen un pòsit.

 

Aquest grup de joves s’ho fan tot ells i això té força mèrit. Però no insistiré en aquest tema, perquè ja fa uns quants anyets que és així i seria una mica redundant repetir-ho un altre cop.

 

Des que els vaig descobrir, els he anat seguint. Primer, com a iniciativa cultural. Però també com a iniciativa social: gent jove, de Bellver i d’altres indrets de la comarca i de fora d’ella que treballen plegats, amb ganes, il·lusió i amb la intenció de transmetre un missatge.

 

Les seves obres no són simples vodevils ni són innòcues. Sempre solen transmetre algun missatge, cosa d’agrair enmig de la buidor general regnant. A més a més, els seus components són joves -per dir-ho cruament- en edat d’anar a estudiar fora de Cerdanya i no tornar més que per la festa Major.

 

De moment continuen reunint-se i fent teatre, cosa ja de per si força notable en una comarca on la iniciativa juvenil és molt escassa, especialment fora del món de l’esport, on encara hi ha una mica de flama. Però pel que fa a l’activisme polític o cultural, res de res o molt poqueta cosa.

 

Així que congratulem-nos pel Teatre Jove de Bellver que inicia o acaba les seves obres amb aquest crit de guerra, cosa que sobta una mica, però que també transmet una certa esperança.

 

També voldria parlar una mica de l’obra. El paper que té en la nostra societat i en les nostres vides el mòbil es veu reflectit fortament en l’obra. És el centre de l’obra, juntament amb les complexes relacions humanes. I sobretot, els nostres secrets, més nombrosos i importants del que podria semblar inicialment.

 

Hem canviat el confessionari amb el mossèn catòlic pel mòbil i les seves aplicacions. No sé si el canvi ens haurà sortit gaire a compte.

 

He de dir que m’he sentit una mica deprimit. Si jo hagués estat un dels protagonistes de l’obra, em temo que els missatges o trucades rebudes al meu mòbil haurien estat força avorrides. En fi, ja ho deien els xinesos com a maledicció: “Tant de bo que visquis temps interessants”.